PROFILBARU.COM

Geheimrat
Philipp Ludwig von Seidel
	(dècada del 1870)
Biografia
Naixement	(de) Philipp Ludwig Seidel ; 24 octubre 1821 ; Zweibrücken (Alemanya)
Mort	13 agost 1896 (74 anys); Múnic (Alemanya)
Director executiu Universitäts-Sternwarte München (en)
	1879 – 1882
Catedràtic Universitat de Múnic
	1855 – 1891
Professor extraordinari Universitat de Múnic
	1847 – 1855
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Múnic
Tesi acadèmica	De optima forma speculorum telescopicorum (1846)
Es coneix per	Aberracions de Seidel
Activitat
Camp de treball	Astronomia, matemàtiques, sèrie, funció, òptica, telescopi, fotometria i theory of error (en)
Lloc de treball	Múnic
Ocupació	Matemàtiques; Òptica geomètrica
Organització	Universitat de Múnic
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1864–); Acadèmia Prussiana de les Ciències (membre corresponent) (1863–); Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre ordinari) (1861–); Acadèmia de Ciències de Göttingen (membre corresponent) (1854–); Acadèmia Bavaresa de Ciències (membre corresponent) (1851–)
Professors	Johann Encke, Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, Friedrich Bessel, Carl Gustav Jacob Jacobi, Franz Ernst Neumann, Carl August von Steinheil i Ludwig Christoph Schnürlein (en)
Alumnes	Max Planck
Obra
Estudiant doctoral	Otto Dotterweich; Gottlieb Herting; Wilhelm Hess; Christus Kakuriotis; Georg Kerschensteiner; Hugo Krüss; Walfried Marx; Vincenz Nachreiner; Eduard Study; Christian Vogler; Anton von Braunmühl; Hermann Wiener
Altres
Títol	Ritter (en)
Cònjuge	cap valor
Pare	Justus Christian Felix Seidel
Germans	Georg Friedrich Justus Seidel
Premis
	(1882) ennoblement (en) ; (1876) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (1870) Orde de Sant Miquel ;

Philipp Ludwig von Seidel (1821-1896) va ser un matemàtic alemany, conegut pels seus treballs en òptica geomètrica.

Vida i Obra

Seidel era fill d'un empleat de Correus i, durant la seva infància es va bellugar entre les ciutats de Nördlingen, Nuremberg i Hof, on va assistir a diferents escoles. El 1840 va ingressar a la universitat de Berlín i el 1842 es va traslladar a la de Königsberg, però els seus estudis els va acabar el 1846 a la universitat de Múnic, amb una tesi doctoral sobre les lents dels telescopis. Sis mesos més tard presentava la seva tesi d'habilitació en aquesta mateixa universitat sobre els criteris de convergència de les sèries.^[1] A partir de 1855 va ser professor titular a Múnic.

Els seus problemes amb la vista el varen obligar a retirar-se aviat; els últims anys de la seva vida els va passar amb la seva germana soltera, Lucie, i després de la mort de Lucie, amb la vídua d'un pastor protestant.

Les seves dues tesis marcaran els treballs de Seidel durant la seva vida acadèmica: la diòptrica i la anàlisi matemàtica. En el primer dels camps serà reconegut per haver definit les cinc formes s'aberració òptica,^[2] però no solament per això, sinó també per haver fet un estudi sistemàtic de la brillantor de 208 estrelles del nostre hemisferi.^[3]

En el camp de l'anàlisi, se li deu el haver estat el primer matemàtic en denunciar la contradicció patent en la que estava fonamentada la teoria de les sèries.^[4]

Referències

↑ Freiesleben, Dictionary of Scientific Biography.
↑ Welford, pàgines 107 i ss.
↑ Miles, pàgina 175.
↑ Gray, pàgina 220.

Bibliografia

Gray, Jeremy. The Real and the Complex: A History of Analysis in the 19th Century (en (anglès)). Springer, 2015. ISBN 978-3-319-23714-5.
Miles, Richard «A light history of photometry: from Hipparchus to the Hubble Space Telescope» (en (anglès)). Journal of the British Astronomical Association, Vol. 117, Num. 4, 2007, pàg. 172-186. ISSN: 0007-0297.
Welford, W.T.. Aberrations of Optical Systems (en (anglès)). Taylor & Francis, 1986. ISBN 978-0-85274-564-9.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ludwig von Seidel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Freiesleben, H.Christ. «Seidel, Philipp Ludwig von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 febrer 2017].