Louis Mordell

Louis Mordell

Biografia
Naixement	(en) Louis Joel Mordell 28 gener 1888 Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort	12 març 1972 (84 anys) Cambridge (Anglaterra)
Càtedra sadleiriana
1945 – 1953 ← Godfrey Harold Hardy – Philip Hall →
Càtedra Fielden de Matemàtiques Pures
1923 – 1945 ← George Henry Livens ^(en) – Max Newman →
Dades personals
Formació	Universitat de Cambridge (1907–1912) Central High School (1902–1906) St John's College, Cambridge
Director de tesi	Henry Frederick Baker
Activitat
Camp de treball	Teoria de nombres
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Cambridge (1945–1953) Universitat Victòria de Manchester (1922–1945) Manchester College of Arts and Technology (1920–1922) Birkbeck College (1913–1920)
Membre de	Royal Society (1924–)
Obra
Obres destacables Teorema de Chowla-Mordell corba de Mordell teorema d'Erdős-Mordell teorema de Mordell-Weil operador de Mordell
Estudiant doctoral	J.W.S. Cassels, Wilfrid Norman Bailey, Ram Prakash Bambah, Eric Barnes, Clive Selwyn Davis ^(en) , Ke Zhao, John Chalk, Timothy Gayleard Murphy ^(en) i Clive Selwyn Davis ^(en)
Localització dels arxius	St John's College Library ^(en)
Família
Cònjuge	Mabel Elizabeth Cambridge
Pares	Phineas Mordell i Annie Feller
Germans	Albert Mordell
Premis
(1949)  Medalla Sylvester (1946)  Premi Berwick Senior (1941)  Medalla De Morgan (1924)  Membre de la Royal Society

Louis Mordell (Filadèlfia, 28 de gener de 1888 - Cambridge, 12 de març de 1972) va ser un matemàtic jueu estatunidenc que va treballar a Anglaterra.

Vida i Obra

Mordell era fill d'una família de jueus lituans emigrats als Estats Units. Ja a l'escola va sentir una forta inclinació per les matemàtiques i es comprava llibres de segona ma per resoldre els problemes. Va estudiar a la Central High School de Filadèlfia a partir dels catorze anys.^[1] El 1906, amb l'ajut econòmic de la família i diners que havia estalviat donant classes particulars, va anar a la universitat de Cambridge on va obtenir la primera plaça en els exàmens d'ingrés i una beca per estudiar al St John's College.^[2] Des de 1907 fins a 1913 va estudiar al St. Johns de Cambridge, en el qual va tenir com a director d'estudis Henry Frederick Baker.^[3]

La seva candidatura per ser fellow del St. John's va ser rebitjada i el 1913 es va traslladar a Londres per ocupar una plaça de professor al Birkbeck College (avui universitat de Londres). Hi va estar durant set anys, exceptuant una mica més de dos anys durant la Primera Guerra Mundial que va treballar pel departament d'estadística del ministeris de municions.^[4] Durant aquest periode va publicar uan vintena d'articles i es va començar a fer un nom dins de la professió.^[5] El 1920 es va traslladar a Manchester per a ser professor al Manchester College of Technology. Tot i que només hi va estar dos anys, van ser molt productius perquè va ser quan va enunciar el teorema que avui coneixem com teorema de Mordell-Weil^[6] i va establir la conjectura de Mordell^[7] (avui coneguda com a teorema de Faltings per haver estat demostrada el 1983 per Gerd Faltings.^[8]

El 1922 va ser nomenat professor de la universitat de Manchester en la qual l'any següent va ocupar la Càtedra Fielden.^[9] Va romandre en aquesta posició fins al 1945 en que va ser nomenat Catedràtic Sadleirià de Matemàtiques, per substituir Godfrey Harold Hardy que s'havia retirat per malaltia greu, i en la que va romandre fins a la seva pròpia retirada el 1953.^[10] Entre 1943 i 1945 va ser president de la Societat Matemàtica de Londres.

La seva especialitat va ser la teoria de nombres i els seus treballs es poden classificar en quatre àrees principals: les equacions diofàntiques, la utilització de les funcions zeta i funcions modulars en teoria de nombres, la geometria dels nombres i els problemes de les congruències i dels sumatoris exponencials.^[11]

Referències

1. Cassels, 1973, p. 493.
2. Mordell, 1971, p. 954-955.
3. Cassels, 1973, p. 494.
4. Fairbairn, 2017, p. 161.
5. Fairbairn, 2017, p. 165.
6. Cassels, 1973, p. 500-501.
7. Szpiro, 1985, p. 101.
8. Lozano-Robledo, 2019, p. 16.
9. Cassels, 1973, p. 501.
10. Chang, 2011, p. 192.
11. Gauthier, 2009, p. 207.

Bibliografia

• Cassels, John William Scott «Louis Joel Mordell, 1888-1972» (en anglès). Biographical Memoirs of the Fellows of the Royal Society, Vol. 19, 1973, pàg. 493-520. DOI: 10.1098/rsbm.1973.0018. ISSN: 0080-4606.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Fairbairn, Ben «Louis Joel Mordell's time in London» (en anglès). BSHM Bulletin: Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 32, Num. 2, 2017, pàg. 160-169. DOI: 10.1080/17498430.2016.1233692. ISSN: 1749-8430.
• Gauthier, Sébastien «La géométrie dans la géométrie des nombres : histoire de discipline ou histoire de pratiques à partir des exemples de Minkowski, Mordell et Davenport» (en francès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 15, Num. 2, 2009, pàg. 183-230. ISSN: 1262-022X.
• Lozano-Robledo, Álvaro. Number Theory and Geometry (en anglès). American Mathematical Society, 2019. ISBN 978-1-4704-5016-8. 
• Mordell, Louis Joel «Reminiscences of an Octogenarian Mathematician» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 78, Num. 9, 1971, pàg. 952-961. DOI: 10.2307/2317799. ISSN: 0002-9890.
• Szpiro, Lucien «La conjecture de Mordell» (en francès). Astérisque, Num. 121-122, 1985, pàg. 83-103. ISSN: 0303-1179.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Louis Mordell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Cassels, John W.S. «Mordell, Louis Joel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 agost 2020]. (anglès)