Logorrea

En la psicologia, la logorrea (del grec antic: λόγος / logos «paraula», i ῥέω / rheo «fluir») és un trastorn de la parla que provoca una excessiva

Logorrea
Plantilla:Infotaula malaltiaLogorrea
Tipustrastorn de la parla i parla compulsiva Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsicologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
neurolèptic i liti Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10R47.8 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0120552 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC3248383 Modifica el valor a Wikidata

En la psicologia, la logorrea (del grec antic: λόγος / logos «paraula», i ῥέω / rheo «fluir») és un trastorn de la parla que provoca una excessiva necessitat de parlar, que de vegades pot conduir a la incoherència i a la repetició. La logorrea es classifica de vegades com una malaltia mental, encara que és més sovint classificada com a símptoma de malaltia mental o lesió cerebral.

Característiques

La logorrea es caracteritza per la constant necessitat de parlar.[1] Altres símptomes relacionats inclouen l'ús de neologismes (paraules noves sense derivació clara), paraules que no tenen cap significat aparent, i, en alguns casos extrems, la creació de noves paraules i construccions morfosintàctiques.[2] La logorrea no s'hauria de confondre amb la pressió de la parla, que es caracteritza per la rapidesa de la parla i l'alternança «fluida» d'un tema a un altre mitjançant vincles tènues com la rima o el calembour,[3] que no necessàriament estan presents en la logorrea.

Causes

S'ha demostrat que la logorrea està associada amb lesions cerebrals traumàtiques en el lòbul frontal,[4] així com amb lesions del tàlem[5][6] i el sistema inhibitori reticular ascendent,[7] i s'ha associat amb l'afàsia.[8] La logorrea també pot derivar d'una varietat de trastorns psiquiàtrics i neurològics[7] com la taquipsíquia,[1] mania,[9] hiperactivitat,[10] catatonia[11] i esquizofrènia.[12]

Tractament

La parla excessiva pot ser un símptoma d'una malaltia subjacent i ha de ser abordada amb medicaments si es combina amb hiperactivitat o amb símptomes de malalties mentals, com ara al·lucinacions.[13] El tractament de la logorrea depèn del seu trastorn subjacent, si n'hi ha. S'utilitzen sovint els antipsicòtics, i el liti és un suplement comú als pacients maníacs.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Logorrhea». Arxivat de l'original el 2018-04-10.
  2. ↑ Nagels, Arne; Kircher, Tilo. «Symptoms and Neurobiological Models of Language in Schizophrenia». Arxivat de l'original el 2018-05-09.
  3. ↑ «Glossary». Medical Student Teaching Resource. Newcastle University. Arxivat de l'original el 2009-12-12. [Consulta: 9 juny 2018].
  4. ↑ «Logorrhea Definition and Examples after Brain Injury». Arxivat de l'original el 2018-04-10.
  5. ↑ «Manic delirium and frontal-like syndrome with paramedian infarction of the right thalamus». J. Neurol. Neurosurg. Psychiatry, 51, 1, 1-1988, p. 116–9. DOI: 10.1136/jnnp.51.1.116. PMC: 1032723. PMID: 3258356.
  6. ↑ «[Hemiballismus with logorrhea and thymo-affective disinhibition caused by hematoma of the left subthalamic nucleus]» (en francès). Rev. Neurol. (Paris), 151, 6-7, 1995, p. 416–9. PMID: 7481408.
  7. ↑ 7,0 7,1 Arseni, C.; Dănăilă, L. «Logorrhea Syndrome with Hyperkinesia». European Neurology, 15, 4, 1977, p. 183–7. DOI: 10.1159/000114831. PMID: 872837.
  8. ↑ «Review of research on the clinical presentation of acquired childhood aphasia». Acta Neurol. Scand., 93, 6, 6-1996, p. 428–36. PMID: 8836305.
  9. ↑ «Clinical Management of Bipolar Disorder». Arxivat de l'original el 2017-09-19.
  10. ↑ Caplan, Louis R. «Delirium: A Neurologist’s View—The Neurology of Agitation andOveractivity». Disease State Review, 7, 2010.
  11. ↑ Ungvari, Gabor S.; White, White; Pang, Alfred H. T. «Psychopathology of catatonic speech disorders and the dilemma of catatonia: a selective review». The Australian And New Zealand Journal Of Psychiatry, 29, 12-1995, p. 653-660.
  12. ↑ Nagels, Arne; Kircher, Tilo. «Symptoms and Neurobiological Models of Language in Schizophrenia», 2016. Arxivat de l'original el 2018-05-09.
  13. ↑ «Excessive Talking Symptoms, Causes & Treatment Options». Arxivat de l'original el 2018-04-10.

Vegeu també

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.