Lluís Bertran i Besante

Lluís Bertran i Besante
	;
Biografia
Naixement	1783 ; València
Mort	25 juliol 1843 (59/60 anys); València
Formació	Universitat de València - medicina (–1811)
Activitat
Ocupació	metge
Membre de	Institut Mèdic Valencià (president) (1841–1841)
Família
Pare	Baltasar Bertran
	Signatura

Lluís Bertran i Besante (València, 1783 - València, 25 de juliol de 1843)^[a] fou un metge valencià d'ideologia liberal,^[1] fill de Baltasar Bertran.^[2] Va cursar Filosofia a la Universitat de València on va obtenir el grau de batxiller el 1806, per després estudiar Medicina com a deixeble de Fèlix Miquel i Micó^[3] i graduar-se el 1811 a la mateixa Universitat. El 1812 tot i no revalidar-se, fou nomenat metge dels hospitals militars,^[2] gràcies a la certificació dels anys de pràctiques feta pel seu mestre Fèlix Miquel i Micó. El 1813 l'exèrcit francés va evacuar València i ell va tornar a Tortosa, on es trobava la Divisió de la qual depenia, i el 1814 va marxar a Castella. Prèvia llicència va ser elegit metge titular de Nava de Roa^[4] on va romandre fins que el 1820 va ser titular de Benifaió de Falcó.^[2]

El 1822 es va obtindre una plaça de metge segon de l'Hospital provincial, però que li va portar molts problemes pel sou, les intrigues i per problemes polítics; la Junta de Beneficència el va privar de la mateixa dues vegades, als anys 1823 i 1842. Bertran es va presentar també a les oposicions per a metge de banys els anys 1829, 1833 i 1838, però mai no va aprovar.^[2]

El 6 de març de 1841, va aparèixer als diaris valencians un anunci^[5]^[2] —que fou el pas inicial en la creació de l'Institut Mèdic Valencià— que deia:

«

(castellà)
Es convida els professors de Medicina, Cirurgia i Farmàcia que aprecien concórrer a casa del que subscriu, carrer de les Monges número u, per tractar de l'establiment en aquesta capital d'un Institut Mèdic Espanyol, igual que es va fundar a Madrid l'any passat i que tants avantatges reporta aquesta ciència en benefici de la humanitat. La reunió serà a les quatre de la vesprada del dilluns vuit del corrent.

»

Poc després de fundar l'Institut la seva salut va minvar i va morir el 25 de juliol de 1843.^[2] Molts anys després, Peset i Vidal es va encarregar de presentar la vida i obra de Bertran a la Sessió apologètica del 1910.^[4]

Publicacions

Va deixar pocs escrits:

Bertran i Besante, Lluís. Disertación sobre las aguas y baños termales de Villavieja, 1829. (manuscrit).^[b]^[7]
Bertran i Besante, Lluís. Memoria de la topografia fisico-medica de las aguas medicinales de Aigües de Busot, en la provincia de Alicante, 1838. (manuscrit).^[8]
«Sobre la importancia de las asociaciones en general y sobre las ventajas que podrá tener la creación del Instituto».
«Agua de la Marquesa».
«Historia de la vagina y matriz dobles».^[c]

Notes

↑ La informació consultada sobre aquest metge, assenyala el 1783 i el 1788 com a any de naiximent, però el majoritari és l'any 1783 que és el que s'adopta.
↑ Al manuscrit Bertran afirma que les aigües de la Vilavella són anàlogues a les del Mont-Dore, que es caracteritzen perqué hi destaca el «carbonat de sosa» com a component principal, seguit de «muriat de sosa» i «carbonat de calci». Les dades s'expressen en grams per lliura, segons el costum de l'època.^[6]
↑ «Sobre la importancia de las asociaciones [...]», «Agua de la Marquesa» i «Historia de la vagina y matriz dobles», es varen publicar al Butlletí de l'Institut Mèdic Valencià.

Referències

↑ Báguena Cervellera, María José.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 Fresquet Febrer, José Luis, 2006, p. 5.
↑ «Lluís Bertran i Besante». L'Enciclopèdia. [Consulta: 7 gener 2024].
↑ ^4,0 ^4,1 «Luis Bertrán Besante, el fundador del Instituto». Institut Mèdic Valencià (IMV) - Universitat de València. [Consulta: 7 gener 2024]. (castellà)
↑ Báguena Cervellera, María José, 2004, p. 64.
↑ Torija Isasa, María Esperanza; García Mata, Mercedes; Tenorio Sanz, María Dolores; López Colón, José Luis, 2016, p. 48.
↑ Martínez Reguera, Leopoldo, 1896, p. 92, 166. Disertación sobre las aguas y baños Termales de Villavieja.
↑ Martínez Reguera, Leopoldo, 1896, p. 129, 289. Memoria de la Topografía físico medica de las Aguas medicinales de Aigües de Busot, en la provincia de Alicante.

Bibliografia

Fresquet Febrer, José Luis. «El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896)». A: Institut Mèdic Valencià - Universitat de València - CSIC). Boletín del Instituto Médico Valenciano (1841-1896), 2006, p. 5-25. ISBN 84-370-6623-9. (DVD i pdf) (castellà)
Báguena Cervellera, María José «El Instituto Médico Valenciano y la difusión de la vacuna». Asclepio [Dpt. d'Història de la Ciència i Documentació - Universitat de València], vol. LVI, núm. 1, 30-06-2004, pàg. 63-64. DOI: asclepio.2004.v56.i1.72 [Consulta: 7 gener 2024]. (castellà)
Martínez Reguera, Leopoldo. Establecimiento tipográfico «Sucesores de Rivadeneyra» (Biblioteca Virtual d'Andalusia). Bibliografía hidrológico-médica española. 2^aparte, 1896 (Manuscritos y biografías). (castellà)
Torija Isasa, María Esperanza; García Mata, Mercedes; Tenorio Sanz, María Dolores; López Colón, José Luis «Balneario de la Vilavella». Anales de la Real Academia Nacional de Farmacia. Real Academia Nacional de Farmacia [Madrid], vol. 82, núm. extraordinario, 2016, pàg. 38-66. ISSN: 1697-4271 [Consulta: 8 gener 2024]. (html) (castellà)