Llista de governadors de Tabasco

Escut de Tabasco
Arturo Núñez Jiménez

Aquesta és la llista de governadors de Tabasco. Segons la Constitució Política de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco, l'exercici del Poder Executiu d'aquesta entitat mexicana, es diposita en un sol individu, que es denomina Governador Constitucional de l'Estat Lliure i Sobirà de Tabasco i que és elegit per a un període de 6 anys no reelegibles per cap motiu. El període governamental comença el dia 1 de gener de l'any següent a l'elecció i acaba el 31 de desembre després d'haver transcorregut sis anys.

L'estat de Tabasco va ser creat el 31 de gener de 1824, i admès oficialment el 7 de febrer de 1824, sent l'estat nombre 13 fundador de la federació, per la qual cosa al llarg de la seva vida històrica ha passat per tots els sistemes de govern vigents a Mèxic, tant el sistema federalista com el sistema centralista, per la qual cosa la denominació de l'entitat ha variat entre estat i departament; variant juntament amb ella, la denominació del titular del Poder Executiu de l'Estat.

L'últim governant maia va ser Tabscoob qui governava la província de Potonchan a l'arribada dels espanyols i pel nom dels quals, els conqueridors van anomenar "Tabasco" al territori descobert. Durant l'època de la colònia, la província de Tabasco va ser annexada a la Capitania General de Yucatán, per la qual cosa l'autoritat màxima era el "Alcalde Major", i ja a partir de 1776 se'ls va donar el càrrec de "Governador" nomenat pel rei.

A causa de la gran quantitat de guerres i alçaments militars que es van registrar en l'estat durant el segle xix i principis del segle xx, va haver-hi un alt nombre de moviments de governadors, de fet, durant aquest temps, molt pocs van ser els que van aconseguir acabar el seu període constitucional. Aquestes mateixes pugnes, van propiciar que en alguns períodes com en 1845, 1847, 1858, 1863, 1864 i 1919 existissin dos governadors al mateix temps i el 1919 fins a dos Congressos estatals.

Governants de Tabasco

Simbologia:

 

  Inici de període Constitucional

 

  Dos governadors al mateix temps

Segle XVI

Imatge Nom Període de govern Càrrec Principals esdeveniments
1 Bandera Maia Tabscoob ? - 14 de març de 1519
Cacic maia de Potonchán
- Fins al 14 de març de 1519 quan és derrotat per Hernán Cortés a la batalla de Centla.[1]
2 Hernán Cortés Hernán Cortés 14 de març de 1519 - 8 de maig de 1525 - Com a conquistador, governà des de la Ciutat de Mèxic
3 Armes de Carles I d'Espanya Juan de Vallecillo 8 de maig de 1525 - novembre 1526
Capità General
- Nomenat per Hernán Cortés.
- Reconstruí la vila de Santa María de la Victoria, destruïda pels maia-chontals.
- Considerat primer governant de la Província de Tabasco. Inicià la Conquesta de Tabasco, però va morir al cap de poc.
4 Armes de Carles I d'Espanya Baltasar de Osorio Gallegos abril 1527 - maig de 1528
Alcalde major
Nomenat per Hernán Cortés.
- Primer Alcalde major de Tabasco.
5 Francisco de Montejo Francisco de Montejo maig de 1528 - febrer de 1530
Alcalde major
- Nomenat pel Rei Carles I d'Espanya.
- Inicià la pacificació de Tabasco i conquerí la zona sud de l'estat, aixamplant els dominis fins a Oxolotán i la sierra de los Zoques.
6 Francisco de Montejo y León "el Mozo" febrer de 1530 - juliol de 1530
Tinent d'Alcalde major
- Nomenat pel seu pare Francisco de Montejo.
- Destituït per la Primera Audiència.
7 Baltasar de Osorio Gallegos Baltasar de Osorio Gallegos juliol de 1530 - 1535
Alcalde major
- Nomenat per la Primera Audiència
8 Francisco de Montejo Francisco de Montejo 1535 - 1536
Alcalde major i Governador
- Nomenat per la Segona Audienciaa causa que els indígenes es van alçar en contra de Baltasar de Osorio, qui va perdre el control de la província .
- Montejo va estendre els límits de la província de Tabasco fins als dominis Cehaches del sud de Campeche i El Petén guatemalenc.
9 Armes de Carles I Francisco Tercero 1536
Alcalde major Interí
- Jutge de Residència dels Montejo.
10 Francisco de Montejo y León "el Mozo" 1537 - 1540
Alcalde major i Governador
- Nomenat pel Rey Carles I d'Espanya a petició de Francisco de Montejo.
- La província de Tabasco assolí la seva major extensió en abarcar des del riu Cupilco fins a Yaxchilán, part d'El Petén i el sud de Campeche incloent la Llacuna de Términos.
11 Armes de Carles I Juan de Ledesma 1540 - 1545
Tinent d'Alcalde major
12 Armes de Carles I Marcos de Ayala Trujeque 1545 - 1546
Tinent d'Alcalde major
13 Armes de Carles I Alonso de Bazán y Herrera 1546 - 1547
Alcalde major
14 Armes de Carles I Godofredo de Loaiza 1547
Alcalde major Interí
15 Armes de Carles I Alonso de Bazán y Herrera 1547 - 1549
Alcalde major
16 Armes de Carles I Alonso de Manríque 1550 - 1551
Alcalde major
- Alcalde major de Coatzacoalcos i Tabasco.
17 Escut d'armes de Felip II a Carles II Marcos de Ayala Trujeque 1551 - 1561
Tinent d'Alcalde major
- Va realitzar fortes campanyes militars per tractar de sotmetre als indígenes cimateques de Cunduacán, i va promoure el poblament a poblacions indígenes de la Chontalpa.
- En 1557 els pirates s'apoderen de l'illa de Tris i inicien els atacs en les costes de Tabasco.
18 Escut d'armes de Felip II a Carles II Alonso Gómez Sotomajor 1561 - 1579
Tinent d'Alcalde major
- Assolí 1564 la pacificació total de Tabasco, en sotmetre els indígeeas de Cimatán, que foren els darrers tabasquenyos en rendir-se als espanyols.
- El 24 de juny de 1564 Diego de Quijada funda l'actual ciutat de Villahermosa amb el nom de Villa Carmona.
19 Escut d'armes de Felip II a Carles II Vasco Rodríguez 1579 - 1584
Alcalde major
- En 1579, de visita a Nacajuca, ordenà a Melchor Alfaro Santacruz, fer el primer mapa de la Província de Tabasco.
20 Escut d'armes de Felip II a Carles II Juan Ruiz de Aguirre 1584 - 1596
Alcalde major
- Nomenat per la Reial Audiència de Mèxic.
21 Escut d'armes de Felip II a Carles II Lázaro Suárez de Córdova 1596 - 1604
Alcalde major
- En 1596 el rei Felip II d'Espanya atorga el permís reial per a poblar San Juan Bautista.
- En 1597 pirates holandesos destrueixen i incendien Santa María de la Victoria.
- El 24 de juliol de 1598 el rei Felipe II atorga a la vila de San Juan Bautista el títol de: "Villa Hermosa" i un escut d'armes, amb el qual avui s'identifica l'estat de Tabasco.
- Es construeix a San Juan Bautista, el Magatzem Reial, com a protecció contra els atacs pirates.
- En 1598 els pirates ataquen les poblacions d'Atasta i Tamulté de las Barrancas.
- En 1600 els pirates saquegen Santa María de la Victoria.

Segle xvii

Imatge Nom Període de govern Càrrec Observacions
22 Escut d'armes de Felip II a Carles II Juan de Miranda 1604 - 1619
Alcalde Major
- En 1604 se li canvia el nom a la ciutat de Villahermosa de San Juan Bautista pel de San Juan de Villahermosa en honor del capità Juan de Grijalva descobridor de Tabasco..
- Aquest mateix any, a causa dels atacs pirates, se sol·licita al Virrei Juan de Mendoza y Luna el canvi dels poders de la província a San Juan de *illahermosa, però no s'autoritza.
23 Escut d'armes de Felip II a Carles II Fernando Martínez de Leyva 1619 - 1640
Alcalde Major
- El 3 de desembre de 1619 el Marquès Diego Fernández de Córdoba autoritza el trasllat dels poders de la província de Santa María de la Victoria a San Juan de Villahermosa, pero no es du a terme perquè els veïns es neguen a abandonar la vila.
24 Escut d'armes de Felip II a Carles II Simón Rodríguez 1640 - 1661
Alcalde Major
- Com que els pirates destrueixen Santa María de la Victoria, gestiona davant el virrei Diego López Pacheco el canvi dels poders de la província a Villahermosa, autoritzant-se el 3 de febrer de 1641.
- el 24 de juny de 1641 decideix traslladar la capital de la província a San Juan de Villahermosa.
25 Escut d'armes de Felip II a Carles II Juan del Águila 1661 - 1663
Alcalde Major
26 Escut d'armes de Felip II a Carles II Francisco Maldonado de Tejeda 1663 - 1671
Alcalde Major
- En 1665 Villahermosa és sorpresa a les 4 am per un atac pirata.
- En 1667 els pirates ataquen i destrueixen Santa María de la Victoria i Villahermosa.
- Provocà la rebel·lió dels pobles maies de la regió de Los Ríos a l'orient de Tabasco en 1668, cosa que provocà la seva destitució.
27 Escut d'armes de Felip II a Carles II Miguel Fernández de Rivero 1671 - 1675
Alcalde Major
- A finals de 1671 conformà un exèrcit i va acabar amb la rebel·lió dels pobles maies de l'orient de Tabasco.
28 Escut d'armes de Felip II a Carles II Diego de Loyola 1675 - 1679
Alcalde Major
- A causa que els pirates destrueixen San Juan de Villahermosa, en 1677 trasllada la capital de la província a Tacotalpa a la que anomena "Tacotalpa de la Real Corona".
- Villahermosa queda destruïda i abandonada.
- El 21 de juny de 1677,va informar al virrei que "el temor per les invasions pirates havia provocat el despoblament de pobles sencers com Cunduacán, i Villahermosa".
29 Escut d'armes de Felip II a Carles II Diego García de la Cala 1679 - 1680
Alcalde Major
Encara que despatxa a Tacotalpa, inicia la reconstrucció i fortificació de Villahermosa.
30 Escut d'armes de Felip II a Carles II Pedro Cámara Peña 1680 - 1682
Alcalde Major
31 Escut d'armes de Felip II a Carles II Antonio del Cueto y Bracamonte 1682 - 1686
Alcalde Major
32 Escut d'armes de Felip II a Carles II Francisco Benítez Maldonado 1686 - 1699
Alcalde Major
- En 1688 ordenà construir a Villahermosa, vigies, trinxeres i fortificacions, per a protegir-la dels atacs pirates.
- En 1697 envià forces militars de suport a Martín de Urzúa, capitán general de Yucatán, en la conquesta de Tayasal (Guatemala), últim reducte maia en rendir-se als espanyols.
33 Escut d'armes de Felip II a Carles II Julián Santiago Borrego 1699 - 1702
Alcalde Major

Segle xviii

Imatge Nome Període de govern Càrrec Principals esdeveniments
34 Escut d'armes de Felip V José Antonio Torres 1702 - 1704
Alcalde Major
-
35 Escut d'armes de Felip V Jerónimo Álvarez del Valle 1704
Alcalde Major
- Mort als pocs dies.
36 Escut d'armes de Felip V Pedro Gutiérrez Mier y Terán 1704 - 1706
Alcalde Major Interí
-
37 Escut d'armes de Felip V Alonso Felipe de Andrade 1706 - 1708
Alcalde Major
- Alcalde Menor de Xalpa.
- Primer tabasqueny Alcalde Mayor de Tabasco.
38 Escut d'armes de Felip V Juan Francisco Medina Cachón 1708 - 1714
Alcalde Major
-
39 Escut d'armes de Felip V Graniel de Gil 1714 - 1720
Tinent de Capità General i Alcalde Major
40 Escut d'armes de Felip V Andrés Gordillo 1720 - 1725
Tinent de Capità General i Alcalde Major
41 Escut d'armes de Felip V Miguel de Lastri 1725 - 1728
Capità de Cavalleria i Alcalde Major
42 Escut d'armes de Felip V Juan Bautista de Zigarán 1728 - 1730
Sargent Major
43 Escut d'armes de Felip V Antonio de la Concha Puente 1730 - 1733
Tinent Capità d'Artilleria i Alcalde Major
- Tabasco s'organitza en partits o districtes, dependents de l'Alcalde Major de Tacotalpa. Els districtes foren: Jalapa, Nacajuca, Jalpa, Macuspana, Cunduacán, Teapa, Usumacinta i Villahermosa.
44 Escut d'armes de Felip V Francisco López Marchán 1733
Alcalde Major
45 Escut d'armes de Felip V Gregorio de Lijauarzabal y Anzola 1733 - 1737
Tinent de Capità General i Alcalde Major
46 Escut d'armes de Felip V Antonio del Valle y Llaguno 1737
Tinent de Capità General i Alcalde Major
47 Escut d'armes de Felip V Pedro de Arriyaga 1737 - 1738
Alcalde Major Interí
48 Escut d'armes de Felip V Antonio del Valle y Llaguno 1738 - 1742
Tinent de Capità General i Alcalde Major
49 Escut d'armes de Felip V Manuel de la Concha Puente 1742 - 1748
Tinent de Caballería i Capità General i Alcalde Major
- En 1743 després de la revolta dels tzeltals, la Província de Chiapas s'apropia la regió de les "Bulujíes" que pertanyia a Tabasco, on es localitzaven entre altres llocs, Yaxchilán, Palenque, Tila, Salto de Agua i Yajalón.
50 Escut d'armes de Felip V Matías Quintana 1748
Alcalde Major Interií
51 Escut d'armes de Felip V José Rodríguez 1748 - 1751
Alcalde Major
52 Escut d'armes de Felip V José de Tenreyro 1751 - 1752
Tinent de Capità i Alcalde Major
- Mort en funcions en 1752
53 Escut d'armes de Felip V Antonio Canto 1752 - 1757
Alcalde Major
54 Escut d'armes de Felip V Esteban Gutiérrez de la Torre 1757 - 1759
Coronel de Cavalleria y Tinent de Capità General, Alcalde Major
55 Escut d'armes de Carles III Francisco Jiménez Meza 1759 - 1760
Alcalde Major Interí
56 Escut d'armes de Carles III Esteban Gutiérrez de la Torre 1760 - 1764
Coronel de Cavalleria y Tinent de Capità General, Alcalde Mayor
57 Escut d'armes de Carles III Pedro Dufáu Maldonado 1764 - 1770
Capità d'Infanteria i Tinent de Capità General, Alcalde Major
-
58 Escut d'armes de Carles III Nicolás Bulfe 1770
Capità de Infantería i Alcalde Major Interí
59 Escut d'armes de Carles III Sebastián Maldonado 1770 - 1775
Tinent de Capità General i Alcalde Major
60 Escut d'armes de Carles III Esteban Crespi 1775 - 1776
Alcalde Major Interí
61 Escut d'armes de Carles III Nicolás Bulfe 1776 - 1783
Governador Polític i Militar
- Primer Governador Polític i Militar de Tabasco. Nomenat pel rei Carles III d'Espanya
62 Escut d'armes de Carles III Francisco de Villamil 1783
Governador Polític i Militar Interí
63 Escut d'armes de Carles III Manuel María Mendiguren 1783 - 1784
Governador Interí
64 Escut de Carles III Francisco de Amuzquivar 1784 - 1791
Governador Civil i Militar
- Nomenat pel rei Carles III d'Espanya.
65 Escut d'armes de Carles III Juan de Amestoy 1791 - 1793
Comandant en cap de les Mílicies de Tabasco, Governador Interí
66 Escut d'armes de Carles III Miguel de Castro y Araoz 1793 - 1810
Governador
- En 1795, el virrei Miguel de la Grúa Talamanca autoritza el canvi de la capital de la província a Villahermosa de San Juan Bautista després de 120 anys.
- Per instruccions del virrei Pedro de Garibay, l'1 de gener de 1809 s'instal·la solemnement el primer Ajuntament de Villahermosa.

Segle xix

Imatge Nom Període de govern Càrrec Principals esdeveniments
67 Escut de Carles III Lorenzo Santa María 1810
Governador Interí
Primer tabasqueny en governar la Província de Tabasco.
68 Escut de Carles III Andrés Girón 1810 - 1813
Governador
- Nomenat pel Virrei de la Nova Espanya
- En 1811 es canvia el nom de la capital San Juan de Villahermosa pel de San Juan Bautista de Villahermosa
- En 1811 formà el cos d'infanteria "Fieles de Fernando VII" per a sufocar possibles brots independentisyrs.
69 Escut de Carles III Lorenzo Santa María 1813 - 1814
Governador Interí
70 Escut de Carles III Francisco Heredia Vergara 1814 - 1818
Governador
- En 1814 comencen els moviments independentístes a Tabasco, el Capità José María Jiménez Garrido va fer el "grito de Independencia", apressat i traslladat a San Juan de Ulúa.
- El 12 de febrer de 1816 Atanacio de la Cruz s'alça en armes proclamant la independencia i pren Huimanguillo, però és capturat.
71 Escut de Carles III Lorenzo Santa María 1818 - 1820
Governador
72 Escut de Carles III Ángel del Toro 1820 - 6 de setembre de 1821
Governador
- Nomenat pel rei Ferran VII.
- Últim Governador colonial de Tabasco.
- En 1821 les poblacions de Cunduacán, Macuspana, Huimanguillo i Teapa s'adhereixen al Pla d'Iguala.
- El 5 de juliol de 1821 Villahermosa és presa pels independentistes i Timoteo Sánchez forma el "glorioso sistema independiente", però als pocs dies els reialistes recuperen la ciutat.
- El 31 d'agost de 1821 entra a Tabasco el general Juan N. Fernández, proclamant la independència.
- El 6 de setembre de 1821 fuig a Campeche davant l'entrada de les forces independentistes a Villahermosa.
73 Juan Nepomuceno Fernández Mantecón 8 de setembre de 1821 - 22 d'abril de 1822
Cap Superior Polític
- El 7 de setembre de 1821 entrà a la ciutat de Villahermosa proclamant la Independencia de Tabasco de la Corona espanyola.
- Primer Governador de Tabasco en l'època independent.
74 Escut d'Armes de Tabasco Manuel María Leytón 23 d'abril de 1822 - juliol de 1822
Cap Superior Polític
Va substituir al Capità Juan N. Fernández a qui va prendre presoner i va traslladar a Cunduacán i després a la ciutat de Mèxic, acusat d'abús d'autoritat.
75 José Antonio Rincón juliol de 1822 - 3 de maig de 1824
Cap Superior Polític
- L'1 de gener de 1823 es crea la primera Diputación Provincial del estado.
- El 17 de juny de 1823 es crea la Comandancia General de Tabasco a la que se li agrega la Laguna de Términos. L'estat queda separat de Yucatán.
- El 31 de gener de 1824 es crea l'Estat Lliure, Independent y Sobirà de Tabasco, l'estat número 13 fundador de la nova República Federal.
- El 3 de maig de 1824 s'instal·la el primer Congrés de l'Estat Lliure, Independent i Sobirà de Tabasco.
76 Pedro Pérez Medina 3 - 8 de maig de 1824
Cap Superior Polític
77 Agustín Ruíz de la Peña y Urrutia 8 de maig - 6 de desembre de 1824
Governador Provisional
- Primer Governador de l'Estat Lliure i Independent de Tabasco.
78 Pedro Pérez Medina 6 de desembre de 1824 - 31 de juliol de 1825
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
E
79 Agustín Ruíz de la Peña y Urrutia 1 - 9 d'agost de 1825
.

10 d'agost de 1825 - 3 d'agost de 1827
Governador Interí
.

Governador Constitucional (1825 - 1828)
- Liberal.
- Primer Governador Constitucional de l'Estat Lliure, Sobirà i Independent de Tabasco.
80 Marcelino Margalli 3 d'agost - desembre de 1827
.

desembre de 1827 - 17 de setembre de 1828
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
.

Governador Constitucional
- Conservador
- Nomenat pel Congrés de l'Estat com a "Encarregat del Poder Executiu"
81 Escut d'Armes de Tabasco Pedro José García 18 de setembre de 1828 - 7 de novembre de 1828
Governador Interí
82 Escut d'Armes de Tabasco Santiago Duque de Estrada 8 de novembre de 1828 - 10 d'agost de 1829
Vesgovernador en exercici del Poder Executiu
- Conservador.
83 Escut d'Armes de Tabasco José Eusebio Magdonel 11 - 21 d'agost de 1829
Governador Interí
84 Agustín Ruíz de la Peña 22 d'agost - desembre de 1829
Governador Constitucional
Liberal
- Enderrocat per Santiago Duque de Estrada amb el suport del govern centralista de Yucatán, qui va envair l'estat amb 300 soldats, en la Primera invasió dels Chenes
85 Escut d'Armes de Tabasco Juan Dionisio Marcín desembre de 1829 - 13 d'agost de 1830
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
86 Escut d'Armes de Tabasco José Eusebio Magdonel 14 - 18 d'agost de 1830
Presidente del Consell de Govern
- Centralista.
87 José María Rovirosa 18 - 24 d'agost de 1830
.

25 d'agost de 1830 - 26 de setembre de 1832
Governador Interí

.
Governador Constitucional
-Cetralista.
- Promulgà la Constitución Centralista de l'estat el 16 de setembre de 1831.
- En juny de 1832 s'alça en armes el Gral. Mariano Martínez contra el Governador i el president Bustamante.
- El 25 de juliol de 1832 els Governadors de Yucatán i Chiapas invadeixen Tabasco en la "Segona invasió dels Chenes".
88 Manuel Buelta Rojo 26 de setembre de 1832 - març de 1834
Governador Interí
Federalista.
Inicia la guerra civil (1832- 1834).
89 Escut d'Armes de Tabasco Juan de Dios Salazar març - 15 de setembre de 1834
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Federalista.
90 Narciso Santa María 16 de setembre de 1834 - abril de 1836
Governador Constitucional (1834 - 1837)
- Centralista.
- Culmina la guerra civil (1832-1834) amb el triomf dels centralistes.
91 Escut d'Armes de Tabasco Eduardo Correa abril - agost de 1836
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Centralista.
92 Escut d'Armes de Tabasco Santiago Duque de Estrada agost - setembre de 1836
Governador Interí
- Centralista.
93 Escut d'Armes de Tabasco Eduardo Correa setembre de 1836 - 9 d'agost de 1837
Governador Interí
- Centralista.
94 Escut d'Armes de Tabasco José Ignacio Gutiérrez 10 d'agost de 1837 - 16 de novembre de 1840
Governador Constitucional del Departament por designació presidencial (1837 - 1841)
- Centralista.
- Nomenat pel President de la República Anastasio Bustamante.
- Inició la persecució dels federalistes.
- Comiença la guerra civil a l'estat (1839 - 1840)
95 Juan Pablo de Anaya 17 de novembre - 6 de desembre de 1840
Governador Provisional sorgit d'un moviment armat
- Federalista.
- Amb suport de 3 bucs de l'armada texana i amb Francisco de Sentmanat i Fernando Nicolás Maldonado, enderrocà al Governador José Ignacio Gutiérrez.
- Convocà a la formació d'una Junta Restauradora del Federalisme que nomenarà un Governador provisional
96 Agustín Ruíz de la Peña y Urritia 6 - 14 de desembre de 1840
Governador Provisional
- Federalista.
- Nomenat per la Junta Electoral Consultiva, designada per Juan Pablo de Anaya.
97 Pedro Requena Estrada 14 de desembre de 1840 - 3 de gener de 1841
Governador Provisional
- Federalista.
98 José Víctor Jiménez Falcón 4 de gener - 1 de febrer de 1841



1 de febrer - març de 1841
Governador Interí.



Governador Constitucional (1841 - 1844)
- Federalista
- Designat pel Congrés de l'Estat.
- El 13 de febrer de 1841 el Congrés de l'Estat, declarà Tabasco separat de Mèxic, atorgant al Governador facultats de Presidente.
99 Justo Santa Anna març - setembre de 1841
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
Federalista
100 Escut d'Armes de Tabasco Francisco Díaz del Castillo setembre de 1841 - 8 de febrer de 1842
Subvesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Federalista.
- Reconegué Antonio López de Santa Anna com a president i inicià les negociacions per a la reincorporació de Tabasco a México, però el Congrés de l'Estat posà com a condició que es promulgués una nova Constitució.
101 Agustín Ruiz de la Peña y Urrutia 9 de febrer - 2 de maig de 1842
Governador Interí
- Federalista
- Nomenat per la Diputació Permanent del Congrés.
102 José Higinio Ney 2 de maig - 7 de maig de 1842
Governador Interí
- Federalista
103 José Julián Dueñas 7 de maig - 11 de juny de 1842
Governador Interí
Centralista
104 Francisco de Sentmanat y Zayas 12 de juny de 1842 - 11 de julio de 1843
Governador propietari del Departament per designació presidencial
- Nomenat pel President Antonio López de Santa Anna.
- Fa oficial la reincorporació de Tabasco a Mèxic el 2 de desembre de 1842.
105 José Julián Dueñas 12 de julio - 31 d'agost de 1843
Governador Interí surgido de un movimiento armado
- Centralista
106 Pedro de Ampudia Pedro de Ampudia y Grimarest 1 de setembre de 1843 - mayo de 1844
.
mayo - 30 de juny de 1844
Governador Interí del Departament per designació Presidencial
.

Governador Constitucional
- Nomenat pel Presidente Antonio López de Santa Anna.
107 Narciso Santa María 30 de juny - 5 de setembre de 1844
Governador Interí del Departament
- Nomenat per ser Primer Vocal de l'Assemblea Departamental.
108 Pedro de Ampudia Pedro de Ampudia y Grimarest 5 de setembre de 1844 - 2 de gener de 1845
Governador Constitucional (1844 - 1847)
109 Escut d'Armes de Tabasco Juan de Dios Salazar 2 de gener - març de 1845
Governador Interí del Departament
Centralista.
- Nomenat per ser Primer Vocal de la Asamblea Departamental.
110 José Víctor Jiménez Falcón març - abril de 1845
.

abril - 14 de juny de 1845
Governador Interí del Departament
.

Governador Constitucional del Departament per designació presidencial
- Federalista.
- Nomenat Governador Constitucional pel President José Joaquín de Herrera.
111 Escut d'Armes de Tabasco Juan de Dios Salazar 18 de juny - 9 de setembre de 1845
Governador per efecto d'un moviment armat
Centralista.
112 José Víctor Jiménez Falcón 20 d'agost de 1845 - 11 d'agost de 1846
Governador Constitucional
Federalista.
113 Juan Bautista Traconis Juan Bautista Traconis Rodríguez 12 d'agost de 1846 - 5 de gener de 1847
Governador y Comandante Militar, per designació presidencial
- El 9 de novembre, declara Tabasco separat de Mèxic.
114 Justo Santa Anna 5 de gener - 13 de febrer de 1847



13 de febrer - juliol de 1847
Governador Interí


Governador Constitucional (1847 - 1849)
- Reincorporà Tabasco a Mèxic el 9 de gener de 1847.
- Enfrontà la Intervenció estatunidenca a Tabasco, hagué de traslladar la capital a Tacotalpa durant la Segona Batalla de Tabasco.
115 Bandera dels Estats Units Vant Brunt 13 de juny - 15 de juliol de 1847
Governador Provisional Intervencionista
Nomenat pel Comodor Matthew C. Perry en ocupar la capital de l'estat durant la Intervenció estatunidenca a Tabasco.
116 José Julián Dueñas juliol - octubre de 1847
Governador Interí
117 Justo Santa Anna octubre de 1847 - 11 de gener de 1848
Governador Constitucional
- Federalista.
118 José Encarnación Prats Medina 11 de gener - maig de 1848
Vesgovernador en exercisi del Poder Executiu
- Federalista
- Governà des de Teapa.
119 Justo Santa Anna maig - juliol de 1848
Governador Constitucional
- Federalista
120 José Encarnación Prats Medina julio - octubre de 1848
Vesgovernador en exercisi del Poder Executiu
- Federalista.
- Governà des de Teapa
121 Justo Santa Anna octubre de 1848 - 15 de setembre de 1849
Governador Constitucional
- Federalista
122 José Julián Dueñas 16 de setembre de 1849 - 14 d'octubre de 1850
Governador Constitucional (1849 - 1852)
- Promulgà la tercera Constitució de l'Estat, el 13 d'agost de 1850.
123 Escut d'Armes de Tabasco Juan Manuel de Torres 15 d'octubre - 4 de desembre de 1850
Governador Interí
Nomenat pel Congrés de l'Estat.
124 Escut d'Armes de Tabasco Gregorio Payró 15 de desembre de 1850 - 1 de maig de 1851
Governador Constitucional
125 Escut d'Armes de Tabasco Joaquín Cirilo de Lanz 1 de maig - 24 de julio de 1851
Governador Provisional en exercisi del Poder Executiu
-
126 Justo Santa Anna 24 de julio - 9 de novembre de 1851
.

9 - 15 de novembre de 1851
Governador Interí
.

Governador Constitucional
- Federalista
127 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Ponz y Ardil 15 de novembre de 1851 - juny de 1852
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Federalista.
128 Justo Santa Anna juny - 9 d'agost de 1852
Governador Constitucional
- Federalista.
129 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Ponz y Ardil 9 d'agost - 23 de setembre de 1852
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Federalista
130 Joaquín Ferrer Martí 24 de setembre de 1852 - 24 de juny de 1853
Governador Constitucional (1852 - 1855)
- Enfrentà tres sublevacions, una a Teapa i una altra a Tacotalpa per l'ex Governador Justo Santa Anna; i l'altra a la capital de l'ex Governador José Julián Dueñas.
131 Manuel María Escobar y Rivera 24 de juny de 1853 - 29 d'agost de 1855
Governador i Comandant General del Departament per designació Presidencial
- Centralista.
- Nomenat pel President Antonio López de Santa Anna.
- El 15 de juliol de 1854 per decret del president Santa Anna, Tabasco va perdre gairebé tot el partit de l'Usumacinta que incloïa Balancán i Tenosique i el territori d'El Carmen.
132 Escut d'Armes de Tabasco Benito Haro 29 d'agost de 1855 - mayo de 1856
Governador i Comandant Militar sogit d'un moviment armat
- Liberal.
133 José Víctor Jiménez mayo - 21 d'octubre de 1856
Governador Interí
- Federalista.
- Nomenat pel Consell de Govern
134 Escut d'Armes de Tabasco Francisco de Velázquez 21 - 30 d'octubre de 1856
Governador Interí i Comandant General
-
135 José Justo Álvarez Valenzuela José Justo Álvarez Valenzuela 30 d'octubre de 1856 - 24 de juny de 1857
Governador i Comandant General per designació Presidencial
- Nomenat pel President Ignacio Comonfort.
- El 5 de febrer de 1857 per mandat Constitucional es reintegra a Tabasco els territoris de Balancán i Tenosique i el Cantó d'Huimanguillo, pero no se li torna el dictricte d'El Carmen.
136 Victorio V. Dueñas Victorio Victorino Dueñas 24 de juny de 1857 - 26 de març de 1858
Governador Constitucional (1857 - 1860)
- Federalista.
- Promulgà i sancionà la quarta Constitució Política de Tabasco el 15 de setembre de 1857.
137 Francisco de Velázquez 26 - 29 de març de 1858
Governador i Comandant General sorgit d'un moviment armat
-
138 Simón Sarlat García 29 de març - 8 de novembre de 1858
Governador i Comandant General per designació presidencial
- Nomenat pel President Félix Zuloaga en virtud de problemes mentals que patí Velázquez.
- Enderrocat pels liberals Victorio V. Dueñas y Lino Merino.
139 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 8 de novembre de 1858 - 22 de novembre de 1860
Governador Constitucional
- Federalista.
140 José Encarnación Prats 22 de novembre - 31 de desembre de 1860
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Federalista.
- Governà des de Teapa.
141 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 1 de gener - març de 1861
Governador Constitucional Reelegit (1861 - 1864)
- Federalista.
142 Felipe J. Serra març - 2 de desembre de 1861
Vesgovernador en exercisi del Poder Executiu
Federalista
143 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 2 de desembre de 1861 - 22 de juliol de 1863
Governador Constitucional
- Federalista.
- El 21 de febrer de 1863 s'enfrontà a la Intervenció francesa a Tabasco.
- El 18 de juny els francesos ocuparen la capital, i es tralladà a Tacotalpa declarant-la capital provisional de Tabasco.
144 Bandera de França Eduardo González Árevalo 18 de juny de 1863 - 20 de gener de 1864
Governador de la Regència Imperial, sorgit d'un moviment armat
Cap intervencionísta francès, en ocupar la capital de l'estat s'autoanomenà Governador.
145 Bandera de França Manuel Díaz de la Vega 29 de gener - 1 d'abril de 1864
Governador Intervencionista
Nomenat per la Regència de l'Imperi.
146 Felipe J. Serra 22 de julio de 1863 - 4 d'octubre de 1864
Vesgovernador en exercisi del Poder Executiu
- Federalista.
- Governaà en Tacotalpa declarada Capital Provisional de Tabasco.
- El 27 de febrer de 1864 l'exèrcit liberal tabasqueny de Gregorio Méndez expulsa als francesos de la capital després de 43 dies de setge.
147 Gregorio Méndez Magaña 4 d'octubre de 1864 - 6 de juny de 1867
Governador i Comandant Militar
- Federalista.
- Entre abril i octubre de 1866 expulsó definitivament als francesos del territori tabasqueny, al recuperar Jonuta i Palizada i en 1867 Ciudad del Carmen.
148 Felipe J. Serra 6 de juny - 31 de desembre de 1867
.

1 de gener de 1868 - 19 de julio de 1871
Governador i Comandant Militar per designació presidencial
.

Governador Constitucional (període 1868 - 1871)
- Nomenat pel president Benito Juárez.
- Obligat a renunciar per les revoltes de Victorio V. Dueñas, Rosario Bastar, Regino Hernández Llergo, Lino Merino i Eusebio Castillo, qui l'acusaren de manipular les eleccions.
.
149 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 25 - 30 de julio de 1871
Governador Interí
- Nomenat pel Congrés de l'Estat.
150 Ignacio Vado Ruz 31 de julio - 31 de desembre de 1871
Governador Interí
- Nomenat pel Congrés de l'Estat.
151 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 1 de gener de 1872 - 1 de desembre de 1873
Governador Constitucional (període 1872 - 1875)
- Federalista.
152 Simón Sarlat Nova 1 de desembre de 1873 - 1 d'abril de 1874
Vesgovernador en exercisi del Poder Executiu
153 Victorio Victorino Dueñas Victorio Victorino Dueñas 1 d'abril de 1874 - 31 de desembre de 1875
Governador Constitucional
154 Santiago Cruces Zentella 1 de gener - 8 de maig de 1876
Governador Constitucional (período 1876 - 1879)
- Enderrocat per alçaments militars dels porfiristes Ramón Ricoy a Cárdenas i Faustino Sastré a Teapa, qui ocupen la capital de l'estat.
155 Escut d'Armes de Tabasco Pedro Carrillo 8 - 17 de maig de 1876
Governador i Comandant Militar per efecte d'un moviment armat
-
156 Escut d'Armes de Tabasco Jesús Oliver Beristain 17 de maig - 8 de juny de 1876
Governador i Comandant Militar
-
157 Escut d'Armes de Tabasco Pedro Baranda 8 de juny - 21 de desembre de 1876
Governador i Comandant Militar per designació Presidencial
-
158 Escut d'Armes de Tabasco Carlos Borda 21 - 24 de desembre de 1876
Governador i Comandant Militar per designació Presidencial
- Designat per Porfirio Díaz.
Subscribí l'acta d'adhesió al Pla de Tuxtepec.
159 Escut d'Armes de Tabasco Juan Ramírez Calzada 24 de desembre de 1876 - 31 de maig de 1877
Governador Provisional i Comandant Militar per designació presidencial
- Designat per Porfirio Díaz per què convoqués eleccions.
160 Simón Sarlat Nova 1 de juny de 1877 - 30 de setembre de 1879
Governador Constitucional (període 1877 - 1880)
-
161 José Francisco de Lanz y Rolderat 30 de setembre - 30 de novembre de 1879
Governador Interí
162 Simón Sarlat Nova 30 de novembre de 1879 - 24 de maig de 1880
Governador Constitucional
-
163 Manuel Foucher 25 de maig - 6 de julio de 1880
Governador Interí
164 Simón Sarlat Nova 7 de julio - 31 de desembre de 1880
Governador Constitucional
165 José Francisco del Lanz y Rolderat 1 de gener - 18 de març de 1881
Governador Constitucional (període 1881 – 1884)
166 Manuel Foucher 18 de març de 1881 - 2 de novembre de 1882
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
167 Wenceslao Briseño Bonilla 2 de novembre - 10 de desembre de 1882
Governador Interí
168 Escut d'Armes de Tabasco Lauro León Vázquez 10 de desembre de 1882
Governador Interí
-
168 Francisco de Paula Aguilar 11 - 25 de desembre de 1882
Governador Interí
-.
169 Eusebio Castillo Zamudio 25 de desembre de 1882 - 4 de gener de 1883
Governador Substitut
170 Francisco de Paula Aguilar 4 de gener - 15 de maig de 1883
Governador Interí
171 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Mestre Gorgoll 15 de maig - 10 de setembre de 1883
Governador Constitucional (1883-1884)
-
172 Escut d'Armes de Tabasco Lauro León Vázquez 10 de setembre - 1 d'octubre de 1883
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
173 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Mestre Gorgoll 1 d'octubre de 1883 - 1 de febrer de 1884
Governador Constitucional
- El 4 d'octubre de 1883 es promulgó la cinquena Constitució Política de l'estat.
174 Escut d'Armes de Tabasco Lauro León Vázquez 2 de febrer - 24 de julio de 1884
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
- Posà la primera pedra del Palau de Govern de l'estat.
175 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Mestre Gorgoll 25 de julio - 31 de desembre de 1884
Governador Constitucional
- el 29 de novembre de 1884 inicia la construcción del Palau de Govern de l'Estat.
176 Eusebio Castillo Zamudio 1 de gener de 1885 - 11 de març de 1886
Governador Constitucional (període 1 de gener de 1885 - 30 de setembre de 1887)
-
177 Policarpo Valenzuela 12 de març - 5 d'abril de 1886
Governador Interí
178 Eusebio Castillo Zamudio 6 d'abril de 1886 - 21 de març de 1887
Governador Constitucional
-
179 Policarpo Valenzuela 21 - 23 de març de 1887
Governador Interí
-
180 Abraham Bandala Patiño 25 de març - 30 de setembre de 1887
Governador Provisional
-
181 Simón Sarlat Nova 1 d'octubre de 1887 - 10 d'octubre de 1888
Governador Constitucional (período 1 d'octubre de 1887 - 31 de desembre de 1890)
- S'inaugura la línia telefónica entre la capital San Juan Bautista i el port de Frontera.
182 Escut d'Armes de Tabasco Calixto Merino Jiménez 10 d'octubre de 1888 - 1 de gener de 1889
Governador Interí
183 Simón Sarlat Nova 1 de gener de 1889 - 20 de març de 1890
Governador Constitucional
184 Escut d'Armes de Tabasco Calixto Merino Jiménez 20 de març - 13 de juny de 1890
Governador Interí
185 Simón Sarlat Nova 13 de juny - 31 de desembre de 1890
.

1 de gener - 1 de març de 1891
Governador Constitucional

.
Governador Constitucional reelegit (període 1891-1894)
- El 30 de juny de 1890 es promulgada la sisena Constitució Política de Tabasco.
186 Escut d'Armes de Tabasco Calixto Merino Jiménez 1 de març - 11 de setembre de 1891
Governador Interí
187 Simón Sarlat Nova 11 de setembre de 1891 - 17 d'agost de 1892
Governador Constitucional
-
188 Escut d'Armes de Tabasco Joaquín Zeferino Kerlegand 17 d'agost - 1 de desembre de 1892
Governador Interí
189 Simón Sarlat Nova 1 de desembre de 1892 - 12 de març de 1894
Governador Constitucional
- .
190 Abraham Bandala Patiño 12 de març - 15 d'agost de 1894
Governador Interí
191 Simón Sarlat Nova 15 d'agost - 31 de desembre de 1894
Governador Constitucional
Inaugurà el Palau de Govern el 13 de desembre de 1894.
192 Abraham Bandala Patiño 1 de gener - 20 de setembre de 1895
Governador Constitucional (período 1895 - 1898)
-
193 Felipe J. Serra 20 de setembre - 27 d'octubre de 1895
Governador Interí
194 Abraham Bandala Patiño 27 d'octubre de 1895 - 11 de novembre de 1896
Governador Constitucional
-
195 Felipe J. Serra 11 de novembre de 1896 - 10 de gener de 1897
Governador Interí
196 Abraham Bandala Patiño 10 de gener - 20 de novembre de 1897
Governador Constitucional
-
197 Felipe J. Serra 20 de novembre de 1897 - 12 de gener de 1898
Governador Interí
198 Abraham Bandala Patiño 12 de gener - 31 de desembre de 1898
.

1 de gener - 10 de novembre de 1899
Governador Constitucional
.

Governador Constitucional reelegit (període 1899-1902)

.

.

-
199 Felipe J. Serra 10 de novembre - 29 de desembre de 1899
Governador Interí
200 Abraham Bandala Patiño 29 de desembre de 1899 - 3 de novembre de 1900
Governador Constitucional
-

Segle XX

Imatge Nom Període de govern Càrrec Principals esdeveniments
201 Felipe J. Serra 3 de novembre - 24 de desembre de 1900
Governador Interí
202 Abraham Bandala Patiño 24 de desembre de 1900 - 1 de novembre de 1901
Governador Constitucional
-
203 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Martínez Guido 1 de novembre de 1901 - 2 de gener de 1902
Governador Interí
204 Abraham Bandala Patiño 2 de gener - 27 de febrer de 1902
Governador Constitucional
-
205 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Martínez Guido 27 de febrer - 10 de març de 1902
Governador Interí
206 Abraham Bandala Patiño 10 de març - 31 de desembre de 1902
.

1 de gener - 23 d'octubre de 1903
Governador Constitucional
.

Governador Constitucional reelegit (període 1903-1906)

.

-
207 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Martínez Guido 23 d'octubre - 1 de desembre de 1903
Governador Interí
208 Abraham Bandala Patiño 1 de desembre de 1903 - 26 d'octubre de 1904
Governador Constitucional
-
209 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Martínez Guido 27 d'octubre - 24 de desembre de 1904
Governador Interí
210 Abraham Bandala Patiño 24 de desembre de 1904 - 27 d'octubre de 1905
Governador Constitucional
-
211 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Martínez Guido 27 d'octubre - 20 de desembre de 1905
Governador Interí
212 Abraham Bandala Patiño 20 de dicembre de 1905 - 31 de desembre de 1906
.

1 de gener - 17 d'octubre de 1907
Governador Constitucional
.

Governador Constitucional reelegit (període 1907-1910)

.
.
213 Escut d'Armes de Tabasco Gonzalo Acuña Pardo 17 d'octubre - 27 de novembre de 1907
Governador Interí
214 Abraham Bandala Patiño 27 de novembre de 1907 - 21 de febrer de 1910
Governador Constitucional
-
215 Escut d'Armes de Tabasco Nicandro Melo 21 de febrer - 9 de maig de 1910
Governador Interí
- Comencen els moviments revolucionaris, Ignacio Gutiérrez Gómez s'alça en armes a Chontalpa.
216 Abraham Bandala Patiño 9 de maig - 27 d'agost de 1910
Governador Constitucional
Derrota al general revolucionari Ignacio Gutiérrez Gómez, sufocant el moviment revolucionari a Tabasco.
.

-
217 Escut d'Armes de Tabasco Nicandro Melo 27 d'agost - 8 de setembre de 1910
Governador Interí
218 Abraham Bandala Patiño 8 de setembre - 31 de desembre de 1910
Governador Constitucional
- S'inicia la Revolució mexicana el 20 de novembre de 1910.
- El 19 de desembre de 1910 s'alça en armes el general Ignacio Gutiérrez Gómez qui és nomenat del Movimiento Libertario de Tabasco, iniciant la Revolució mexicana a Tabasco.
219 Policarpo Valenzuela 1 de gener - 9 de juny de 1911
Governador Constitucional (período 1911-1914)
- L'exèrcit federal derrota i mata Ignacio Gutiérrez Gómez en la Batalla d'Aldama el 21 d'abril de 1911.
- Renuncià per la pressió dels grups revolucionaris i la caída del president Porfirio Díaz.
220 Manuel Mestre Ghigliazza Manuel Mestre Ghigliazza 9 de juny - 3 de juliol de 1911
Governador Interí
- Els revolucionaris tabasquenys entren victoriosos a San Juan Bautista.
221 Domingo Borrego Moreno 3 de juliol - 31 d'agost de 1911
Governador Interí
222 Manuel Mestre Ghigliazza Manuel Mestre Ghigliazza 1 de setembre de 1911 - 28 d'abril de 1913
Governador Constitucional (período 1 de setembre de 1911 - 31 de desembre de 1914)
223 Agustín A. Valdez 28 d'abril - 20 d'agost de 1913
Governador Interí
-
224 Alberto Yarza Gutiérrez 20 d'agost de 1913 - 1 de setembre de 1914
Governador Interí i Comandant Militar
-
225 Luis Felipe Domínguez Suárez Luis Felipe Domínguez Suárez 1 de setembre - 1 de novembre de 1914
Governador Provisional i Comandant Militar
Cap revolucionari tabasquenyo que es fa càrrec del govern per instruccions de Venustiano Carranza.
- Es promulgada la setena Constitució Política de Tabasco.
226 Carlos Greene Ramírez 1 de novembre de 1914 - 2 de febrer de 1915
Governador Provisional per efecte d'un moviment armat
-
227 Escut d'Armes de Tabasco Aquileo Juárez 2 de febrer - 28 d'agost de 1915
Governador Provisional
Assumí el càrrec per instruccions de Venustiano Carranza.
228 Pedro C. Colorado 28 d'agost de 1915
Governador Provisional per designació presidencial
-
229 Escut d'Armes de Tabasco José Gil Morales 29 d'agost - 5 de setembre de 1915
Governador per autonomenament sorgit d'un moviment armat
-
230 Escut d'Armes de Tabasco Aquileo Juárez 5 - 18 de setembre de 1915
Governador per autonomenament
-
231 Francisco J. Mújica 18 de setembre de 1915 - 11 de gener de 1916
Governador Provisional y Comandante Militar
- Nomenat pel president Venustiano Carranza.
232 Escut d'Armes de Tabasco Aureliano Colorado 11 de gener - 24 de febrer de 1916
Governador Interí
233 Francisco J. Mújica 24 de febrer - 15 de setembre de 1916
Governador Provisional per designació presidencial
- Per decret, el 3 de febrer de 1916 canvià el nom de la capital de l'estat San Juan Bautista de Tabasco, pel de Villahermosa.
234 Luis Felipe Domínguez Suárez Luis Felipe Domínguez Suárez 16 de setembre de 1916 - 10 de maig de 1917
Governador Provisional per designació presidencial
- Promulgà la Constitució Federal de 1917 a Tabasco.
235 Joaquín Ruiz 10 de maig de 1917 - 5 de juliol de 1918
Governador Provisional
236 Escut d'Armes de Tabasco Luis M. Hernández 5 de juliol - 1 de novembre de 1918
Governador Provisional i Comandant Militar per designació presidencial
237 Heriberto Jara 1 de novembre de 1918 - 6 de gener de 1919
Governador Provisional i Comandant Militar per designació presidencial
238 Carlos A. Vidal 6 de gener - 9 de març de 1919
Governador Provisional
-
239 Carlos Greene Ramírez 1 de març - 21 d'agost de 1919
Governador Constitucional (període 1 de març de 1919 - 30 d'abril de 1923)
- Sancionà i publicà la vuitena Constitució Política de Tabasco el 5 d'abril de 1919
240 Luis Felipe Domínguez Suárez Luis Felipe Domínguez Suárez 9 de març de 1919
Governador per autonomenament
-
241 Esteban Abreu Domínguez 10 de març - 14 de setembre de 1919
Governador per autonomenament
-
242 Francisco Castellanos Díaz 14 - 27 de setembre de 1919
Governador per autonomenament
-
243 Tomás Garrido Canabal Tomás Garrido Canabal 21 d'agost - 30 de desembre de 1919
Governador Interí
Governà des de Frontera i després des de Santa Ana.
244 Carlos Greene Ramírez 30 de desembre de 1919 - 6 de febrer de 1920
Governador Constitucional
245 Escut d'Armes de Tabasco Juan Ricárdez Broca 6 de febrer - 6 d'abril de 1920
Governador Interí
246 Carlos Greene Ramírez 6 d'abril - 10 de juny de 1920
Governador Constitucional
- L'abril de 1920 donà suport al General Álvaro Obregón.
247 Guillermo Escoffié 11 de juny - 1 d'agost de 1920
Governador Interí
248 Carlos Greene Ramírez 2 d'agost - 28 d'octubre de 1920
Governador Constitucional
-
249 Primitivo Aguilar Suárez 28 d'octubre de 1920 - 11 de gener de 1921
Governador Provisional
- .
250 Tomás Garrido Canabal Tomás Garrido Canabal 11 de gener - 14 de maig de 1921
Governador Interí
- Nomenat pel Congrés de l'Estat.
251 Manuel Garrido Lacroix 14 - 21 de maig de 1921
Governador Interí
252 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 21 de maig - 9 de juliol de 1921
Governador Interí
253 Escut d'Armes de Tabasco Tobías Magaña 9 de juliol - 8 d'agost de 1921
Governador Interí
254 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 9 d'agost - 6 de novembre de 1921
Governador Interí
255 Escut d'Armes de Tabasco Leonel Magaña 7 de novembre - 3 de desembre de 1921
Governador Interí
256 Alejandro Lastra Ortiz 4 de desembre de 1921 - 3 de gener de 1922
Governador Interí
257 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 4 - 31 de gener de 1922
Governador Interí
258 Pedro Casanova Casao 1 de febrer - 9 de març de 1922
Governador Interí
-
259 Escut d'Armes de Tabasco Santiago Ruiz Sobredo 10 de març - 6 de juny de 1922
Governador Interí
260 Miguel Torruco Jiménez 7 de juny - 6 de juliol de 1922
Governador Interí
261 Pedro Casanova Casao 7 de juliol - 31 de desembre de 1922
Governador Interí
-
262 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 1 de gener - 4 de febrer de 1923
Governador Interí
263 Manuel Garrido Lacroix 5 de febrer - 5 de maig de 1923
Governador Interí
264 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 6 de maig - 20 de setembre de 1923
Governador Constitucional (període 6 de maig de 1923-31 de desembre de 1926)
-
265 Alejandro Lastra Ortiz 21 de setembre - 24 de desembre de 1923
Governador Interí
-
266 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 25 de desembre de 1923 - 14 de gener de 1924
Governador Constitucional
-
267 Manuel Ferrer Vega 18 - 20 de gener de 1924
Governador Provisional i Comandant Militar Delahuertísta sorgit d'un moviment armat
-
268 Manuel Antonio Romero 21 de gener - 7 de juny de 1924
Governador Provisional Delahuertísta sorgit d'un moviment armat
- Nomenat pels rebelds delahuertistes. Tabasco queda separat "de facto" del país.
269 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 8 de juny - 8 de juliol de 1924
Governador Constitucional
- El Gobierno Federal derrota als rebels delahuertistes de Tabasco.
270 Escut d'Armes de Tabasco Santiago Ruiz Sobredo 8 de juliol - 5 de desembre de 1924
Governador Interí
271 Ausencio C. Cruz 6 de desembre de 1924 - 2 de gener de 1925
Governador Interí
272 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 2 de gener de 1925 - 4 d'abril de 1926
Governador Constitucional (1925 - 1926)
- En 1925 Garrido firmà un decreto que atorga a la dona el dret al vot.
273 Escut d'Armes de Tabasco Santiago Ruiz Sobredo 4 d'abril - 28 d'octubre de 1926
Governador Interí
274 Escut d'Armes de Tabasco Augusto Hernández Olivé 29 d'octubre - 31 de desembre de 1926
Governador Interí
275 Ausencio C. Cruz 1 de gener de 1927 - 23 d'abril de 1928
Governador Constitucional (1927-1930)
-
276 Escut d'Armes de Tabasco Límbano Correa 24 d'abril - 2 de maig de 1928
Vesgovernador encarregat del Poder Executiu
277 Tomás Taracena 2 - 22 de maig de 1928
Governador Interí
278 Ausencio C. Cruz 23 de maig de 1928 - 22 de març de 1929
Governador Constitucional
279 Nicanor González 23 de març - 19 d'abril
Governador Interí
280 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Lastra Ortiz 19 d'abril - 5 de maig de 1929
Governador Interí
281 Ausencio C. Cruz 5 de maig - 13 de setembre de 1929
Governador Constitucional
Solicitó licencia provisional.
282 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Lastra Ortiz 13 de setembre - 4 de desembre de 1929
Governador Interí
283 Escut d'Armes de Tabasco Isidro María Diez 4 de desembre de 1929 - 27 de febrer de 1930
Governador Interí
284 Ausencio C. Cruz 27 de febrer - 15 de maig de 1930
Governador Constitucional
285 Manuel Lastra Ortiz 15 - 20 de maig de 1930
Governador Interí
286 Ausencio C. Cruz 27 de maig - 12 d'octubre de 1930
Governador Constitucional
-
287 Nicanor González 13 - 27 d'octubre de 1939
Governador Interí
288 Ausencio C. Cruz 28 d'octubre - 31 de desembre de 1930
Governador Constitucional
289 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 1 de gener - 19 de febrer de 1931
Governador Constitucional (1931-1934)
-
290 Francisco Trujillo Gurría 19 - 23 de febrer de 1931
Governador Interí
291 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 23 de febrer - 16 de juny de 1931
Governador Constitucional
292 Francisco Trujillo Gurría 17 - 27 de juny de 1931
Governador Interí
293 Tomás Garrido Tomás Garrido Canabal 27 de juny de 1931 - 31 de desembre de 1934
Governador Constitucional
294 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Lastra Ortiz 1 de gener - 1 de març de 1935
Governador Constitucional (1935-1938)
295 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Graniel González 2 de març - 1 d'abril de 1935
Governador Interí
296 Escut d'Armes de Tabasco Manuel Lastra Ortiz 2 d'abril - 1 de juliol de 1935
Governador Constitucional
-
297 Aureo L. Calles Pardo 19 de juliol de 1935 - 31 de març de 1936
Governador Provisional
-
298 Víctor Fernández Manero 1 d'abril de 1936 - 31 de desembre de 1938
Governador Constitucional (període 1 d'abril de 1936-31 de desembre de 1938)
-
299 Francisco Trujillo Gurría 1 de gener de 1939 - 31 de desembre de 1942
Governador Constitucional (1939-1942)
-
300 Noé de la Flor Casanova 1 de gener de 1943 - 31 de desembre de 1946
Governador Constitucional (período 1943 - 1946)
-
301 Francisco J. Santamaría 1 de gener de 1947 - 31 de desembre de 1952
Governador Constitucional (període 1947 - 1952)
302 Manuel Bartlett Bautista 1 de gener de 1953 - 22 de març de 1955
Governador Constitucional (1953-1958)
303 Miguel Orrico de los Llanos 23 de març de 1955 - 31 de desembre de 1958
Governador Interí
- Designat pel Congrés de l'Estat.
304 Carlos Madrazo Carlos Alberto Madrazo Becerra 1 de gener de 1959 - 31 de desembre de 1964
Governador Constitucional (1959-1964)
-
305 Manuel R. Mora 1 de gener de 1965 - 31 de desembre de 1970
Governador Constitucional (1965-1970)
- Tabasco esdevé primer productor nacional de cacao i pebre i el tercer de copra.
306 Mario Trujillo García 1 de gener de 1971 - 31 de desembre de 1976
Governador Constitucional (1971-1976)
-
307 Leandro Rovirosa Wade 1 de gener de 1977 - 31 de desembre de 1982
Governador Constitucional (1977-1982)
- Tabasco esdevé primer productor de petroli de Mèxic.
308 Enrique González Pedrero 1 de gener de 1983 - 1 de desembre de 1987
Governador Constitucional (1983-1988)
-
309 José María Peralta López 1 de desembre de 1987 - 31 de desembre de 1988
Governador Substitut
310 Salvador Neme Castillo 1 de gener de 1989 - 29 de gener de 1992
Governador Constitucional (1989-1994)
311 Manuel Gurría Ordóñez 29 de gener de 1992 - 31 de desembre de 1994
Governador Substitut
312 Roberto Madrazo Roberto Madrazo Pintado 1 de gener de 1995 - 14 de juny de 1999
Governador Constitucional (1995-2000)
-
313 Víctor Manuel Barceló 14 de juny - 7 de desembre de 1999
Governador Interí
314 Roberto Madrazo Roberto Madrazo Pintado 8 de desembre de 1999 - 31 de desembre de 2000
Governador Constitucional

Segle XXI

Imatge Nom Període de govern Càrrec Principals esdeveniments
315 Enrique Priego Oropeza 1 de gener - 31 de desembre de 2001
Governador Interí
-
316 Manuel Andrade Díaz Manuel Andrade Díaz 1 de gener de 2002 - 31 de desembre de 2006
Governador Constitucional (2002-2006)
-
317 Escut d'Armes de Tabasco Andrés Granier Melo 1 de gener de 2007 - 31 de desembre de 2012
Governador Constitucional (2007-2012)
-
318 Arturo Núñez Jiménez Arturo Núñez Jiménez 1 de gener de 2013 - 31 de desembre de 2018
Governador Constitucional (2013-2018)

Referències

  1. Molina Solís, Juan Francisco. Historia del descubrimiento y conquista de Yucatán: con una reseña de la historia antigua de esta península (en castellà). volum 1. Impr. y lit. R. Caballero, 1896, p. 143-1461. 

Bibliografia

  • Archivo Histórico del Gobierno del Estado de Tabasco.
  • Álvarez, José Rogelio. H. Gobierno del Estado de Tabasco. Diccionario Enciclopédico de Tabasco. 1a. Villahermosa, Tabasco: Instituto de Cultura de Tabasco, 1994. ISBN 968-889-258-0.  Pags:539-551.
  • Arias Gómez, María Eugenia. Instituto de Cultura de Tabasco. Tabasco: Textos de su historia Volumen 2. 1a.. México, D.F.: Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora, 1985. ISBN 968-889-017-0. 
  • Arias Gómez, María Eugenia. Instituto de Cultura de Tabasco. Tabasco una historia compartida. 1a.. México, D.F.: Instituto de Investigaciones Dr. José María Luis Mora, 1987. ISBN 968-6173-11-0. 
  • Gil y Saenz, Manuel. Consejo Editorial del Gobierno del Estado de Tabasco. Compendio Histórico, Geográfico y Estadístico del Estado de Tabasco. 2da.. Naucalpan, Edo. de México: Edimex, S.A. de C.V., 1979. OCLC 7281861. 
  • López Reyes, Diógenes. Gobierno del Estado de Tabasco. Historia de Tabasco. 1a.. Villahermosa, Tabasco: Instituto de Cultura de Tabasco. 
  • Torruco Saravia, Geney. H. Ayuntamiento Constitucional del Municipio de Centro. Villahermosa Nuestra Ciudad. 1a.. Villahermosa, Tabasco: Editorial Usumacinta, 1987. OCLC 253403147. 

Enllaços externs

  • (anglès) Governadors d'estats de Mèxic a rulers.org
  • (castellà) Galeria d'Ex Governadors de l'Estat de Tabasco Arxivat 2008-06-11 a Wayback Machine.

Read other articles:

Glock 19[1] Glock 19 model terbaru. Jenis Pistol semi-otomatis Negara asal Austria Sejarah produksi Perancang Gaston Glock Produsen Glock Diproduksi 1990 Varian 19C Spesifikasi Berat 595 g (kosong) Panjang 174 mm Panjang laras 102 mm Lebar 30.0 mm Tinggi 128 mm (dengan magazen) Kaliber 9 mm Luger Parabellum Mekanisme Safe action Amunisi Magazen 15 / 17 / 19 / 33 butir Alat bidik Depan dan belakang tetap Glock 19 adalah pistol yang dirancang dan diproduksi oleh Glock. Gl...

 

Stasiun Waterloo LondonLondon WaterlooPemandangan udara dari arah selatan, menunjukkan stasiun Waterloo, Jembatan Waterloo dan Jembatan Hungerford serta London Eye.LetakLambethOtoritas lokalLondon Borough of LambethPengelolaNetwork RailKode stasiunWATJumlah peron24Keteraksesan [1]Zona tarif1PersimpanganWaterloo Underground station [2]Waterloo East Embankment Perusahaan awalLondon & South Western RailwaySebelum digabungLondon & South Western RailwaySetelah digabungSouth...

 

  关于Lemon的其他用法,请见「Lemon (消歧義)」。 Lemon米津玄師的单曲B面蔓越莓與鬆餅(クランベリーとパンケーキ)Paper Flower发行日期2018年3月14日2018年2月12日(先行配信)格式混音單曲(英语:Maxi Single)录制时间2017年类型J-POP时长12分21秒唱片公司Sony Music Records词曲米津玄師排行榜最高名次 週榜第2名(Oricon公信榜) 週榜第1名(連續10週,總計15週,Oricon數位) 月榜

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (سبتمبر 2023) الاستعلاء الهاشمي هو أيديولوجية عنصرية في العالم الإسلامي، تقوم على الافتراض الديني بأن عائلة النبي محمد وأحفادهم متفوقون بشكل أساسي على غيرهم من المسلمي...

 

هذه المقالة تحتاج للمزيد من الوصلات للمقالات الأخرى للمساعدة في ترابط مقالات الموسوعة. فضلًا ساعد في تحسين هذه المقالة بإضافة وصلات إلى المقالات المتعلقة بها الموجودة في النص الحالي. (يونيو 2023) جُونَابَة بلدة ومركز بلدية الإحداثيات 16°03′48″N 12°35′42″W / 16.06333333°N 12.595°...

 

Species of bird Brown-breasted barbet Conservation status Least Concern (IUCN 3.1)[1] Scientific classification Domain: Eukaryota Kingdom: Animalia Phylum: Chordata Class: Aves Order: Piciformes Family: Lybiidae Genus: Lybius Species: L. melanopterus Binomial name Lybius melanopterus(Peters, 1854) The brown-breasted barbet (Lybius melanopterus) is a species of bird in the Lybiidae family. It is found in Kenya, Malawi, Mozambique, Somalia, and Tanzania. References ^ BirdLife ...

This article is about the Kygo album. For the Mowgli's album, see The Mowgli's. 2017 studio album by KygoKids in LoveStudio album by KygoReleased3 November 2017 (2017-11-03)GenreTropical houseLength43:55LabelSony Music SwedenRCAUltraProducerKygoOliver NelsonKygo chronology Stargazing(2017) Kids in Love(2017) Golden Hour(2020) Singles from Kids in Love Kids in LoveReleased: 20 October 2017 Stranger ThingsReleased: 24 January 2018 Remind Me to ForgetReleased: 16 March 201...

 

Hindi film award This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Zee Cine Award for Best Actor in a Supporting Role – Female – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (March 2020) (Learn how and when to remove this template message) Zee Cine Award for Best Supporting ActressThe 2023 recipient: Sheeba C...

 

Cet article est une ébauche concernant le sport automobile et une personnalité suédoise. Vous pouvez partager vos connaissances en l’améliorant (comment ?) selon les recommandations des projets correspondants. Pour les articles homonymes, voir Ingvar Carlsson et Carlsson. Ingvar Carlsson Ingvar Carlsson en 1995. Biographie Date de naissance 2 avril 1947 Lieu de naissance Nyköping (Suède) Date de décès 28 octobre 2009 (à 62 ans) Nationalité Suédois modifier  Ingvar ...

Prime Minister of India from 2004 to 2014 For other people named Manmohan Singh, see Manmohan Singh (disambiguation). Manmohan SinghOfficial portrait, 200413th Prime Minister of IndiaIn office22 May 2004 – 26 May 2014PresidentA. P. J. Abdul Kalam Pratibha Patil Pranab MukherjeeVice PresidentBhairon Singh Shekhawat Mohammad Hamid AnsariPreceded byAtal Bihari VajpayeeSucceeded byNarendra Modi16th Minister of Personnel, Public Grievances and PensionsIn office23 May 2004 –&#...

 

British politician and nobleman (1938-2011) The Right HonourableThe Earl of OnslowOnslow in 2011Member of the House of LordsLord Temporalas a hereditary peer3 June 1971 – 11 November 1999Preceded byThe 6th Earl of OnslowSucceeded bySeat abolishedas an elected hereditary peer11 November 1999 – 14 May 2011Election1999Preceded bySeat establishedSucceeded byThe 4th Baron Ashton of Hyde Personal detailsBorn28 February 1938Died14 May 2011(2011-05-14) (aged 73)Political pa...

 

Royal Bangkok Sports ClubView from the grandstand, with Ratchadamri skyscrapers in the backgroundPredecessorBangkok Gymkhana ClubFormation6 September 1901; 122 years ago (1901-09-06)FounderAlexander OlarovskyTypeAssociationLocationPathum Wan, BangkokServicesExclusive sports clubMembership Approx. 12,500ChairmanKittipong Decha-Umphai1st Vice ChairmanChen Namchaisiri2nd Vice ChairmanMichael LiuWebsitewww.rbsc.org The Royal Bangkok Sports Club (RBSC, Thai: ราชกรีฑ...

Ecclesiastical provinces and dioceses of the Catholic Church in Canada. Each color represents one of the 18 Latin Church provinces. The Catholic Church in Canada comprises a Latin Church hierarchy, consisting of eighteen ecclesiastical provinces each headed by a metropolitan archbishop, with a total of 54 suffragan dioceses, each headed by a bishop, and a non-metropolitan archbishopric, plus a military ordinariate (including 14 auxiliary bishops, for a total of 79 bishops). a Ukrainian Cathol...

 

Heritage listed cinema in Como, Western Australia Cygnet CinemaThe Cygnet Cinema, ComoGeneral informationArchitectural styleStreamline ModerneTown or cityPreston Street, Como, Western AustraliaCountryAustraliaCoordinates31°59′37″S 115°51′30″E / 31.9935°S 115.8583°E / -31.9935; 115.8583Completed4 March 1938ClientJames Stiles (Grand Theatre Company)Design and constructionArchitect(s)Baxter Cox and Leighton Western Australia Heritage RegisterTypeState Register...

 

В Википедии есть статьи о других людях с фамилией Ларри. Ян Ларри Фотография арестованного Я. Ларри Имя при рождении Ян Леопольдович Ларри Дата рождения 15 февраля 1900(1900-02-15) Место рождения Рига, Лифляндская губерния, Российская империя Дата смерти 18 марта 1977(1977-03-18) (77 лет) М...

Mixed touch rugby at the 2023 Pacific GamesVenueDC ParkLocationHoniara, Solomon IslandsDates30 November-2 December 2023Teams7← 2019 Mixed touch rugby at the 2023 Pacific Games is scheduled for 30 November-2 December at DC Park in Honiara.[1][2] Participating teams Seven Pacific Games Associations are scheduled to compete.[2] Cook Islands Fiji Kiribati Niue Papua New Guinea Samoa Solomon Islands (Host) Preliminary round Teams Pld W D L PF PA +/− % Pts ...

 

11

11 ← 10 11 12 → 数表 — 整数 <<  10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 >> 命名數字11小寫十一大寫拾壹序數詞第十一eleventh識別種類整數性質質數第5個7 - 11 - 13質因數分解(素数)相反数−11表示方式算筹希腊数字ΙΑ´ 羅馬數字Ⅺ巴比伦数字

 

Teluk BerauTeluk MacCleurSemenanjung Vogelkop dan Bomberai, sebelah barat Teluk Bintuni adalah Teluk Berau, Mulut Naga Papua Barat.Aliran masuk utamaTeluk BintuniAliran keluar utamaLaut Seram Teluk Berau, sebelumnya Teluk MacCleur adalah sebuah teluk yang memisahkan Vogelkop (Doberai) dan Semenanjung Bomberai dari Nugini Barat. Memiliki awal di Laut Seram di sebelah barat dan berakhir di Teluk Bintuni di sebelah timur. Geografi Teluk Berau terbentuk dari pelebaran Teluk Bintuni ke arah timur ...

Sir Paul Maxime NursePaul NurseLahir25 Januari 1949 (umur 74)Wembley, LondonKebangsaanBritania RayaAlmamaterUniversitas BirminghamUniversitas East AngliaDikenal ataspengaturan siklus sel oleh siklinPenghargaanPenghargaan Nobel dalam Fisiologi atau Kedokteran 2001Karier ilmiahBidangbiokimia Sir Paul Maxime Nurse, FRS (lahir 25 Januari 1949) adalah seorang biokimiawan Britania Raya. Ia dianugerahi Penghargaan Nobel Kedokteran pada tahun 2001 bersama dengan Leland Harrison Hartwell dan Rich...

 

This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: One of the Boys Roger Daltrey album – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (July 2016) (Learn how and when to remove this template message) 1977 studio album by Roger DaltreyOne of the BoysStudio album by Roger DaltreyReleased13 May 1977Reco...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!