Aquesta taula enumera les 88 constel·lacions definides per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).[1]
Durant segles, els astrònoms van anar creant constel·lacions sense seguir un sistema i en van arribar a existir més d'un centenar que, de vegades, fins i tot s'encavalcaven. Per posar ordre, en una primera reunió el 1922, la UAI va establir una llista vinculant de 88 constel·lacions. En una segona reunió (1925), Eugène Joseph Delporte va ser l'encarregat de definir els límits de cadascuna d'elles, límits que van ser aprovats en la tercera reunió (1928). El 1930, el mateix Delporte va publicar el seu treball, en el qual s'establia que el nom oficial de les constel·lacions seria en llatí. El nom llatí de cada constel·lació es fa servir en dos casos: el nominatiu, usat per parlar de la mateixa constel·lació, i el genitiu, usat en la denominació dels estels de cada constel·lació.
A causa de la precessió dels equinoccis, les coordenades celestes establertes el 1930 no corresponen exactament a les actuals.
La taula mostra el nom en llatí (nominatiu), el nom en català, el nom en llatí (genitiu) (usat en diversos catàlegs per designar les estrelles), les abreviatures de la Unió Astronòmica Internacional (UAI) i de la NASA, la data en què es va descriure per primer cop i l'astrònom que ho va fer, l'extensió de la constel·lació en graus² i %, l'estel més brillant de cada constel·lació i la simbologia i/o mitologia associades. La taula permet l'ordenació segons les diferents columnes.