Les regles de successió del comtat de Provença volien que els fils d'un comte li succeeixin junts i regnin sobre el comtat de manera indivisa. El comte Folc Bertran va posseir també el castell de Forcalquer.[1]
La família comtal de Provença es va acabar l'any 1093 i tres famílies es van compartir a continuació Provença: la casa de Tolosa, la de Barcelona i la d'Urgell Els conflictes d'interessos entre aquestes famílies no van mantenir la indivisió sobre el comtat i a la sortida de les guerres baussenques es va fer un repartiment del comtat entre les tres cases.[1]
Els comtes de la casa d'Urgell, descendents de Folc Bertran i posseint Forcalquer, van prendre llavors el títol de comte de Forcalquer.[1]
Pel casal original de Provença (Bosònides):[2]
1019-1051: Folc Bertran de Provença († 1051), comte de Provença, fills de Guillem II, comte de Provença
1051-1063/7: Guillem V Bertran de Provença, comte de Provença, fills gran del precedent
1051-1065: Jofré II de Provença, comte de Provença, fills de Folc Bertran
1063/7-1129: Adelaida de Provença († 1129), filla de Guillem V i d'Adelaida de Cavenez. Es titula comtessa de Forcalquer
Pel casal d'Urgell:[2]
1129-1129: Guillem III d'Urgell († 1129), fills dels precedents
1129-1149: Guigó d'Urgell, fills del precedent
D'una esposa de la qual la història no ha conservat el nom, va tenir un fill, Guillem, mort abans d'ell, i va ser el seu germà Bertran el que el va succeir
1129-1144: Bertran I d'Urgell, germà del precedent
1144-1207: Bertran II d'Urgell († 1207), fills del precedent
1144-1209: Guillem IV d'Urgell († 1209), germà del precedent
Pel casal de Sabran:[2]