Les llengües germàniques occidentals són un subgrup de la branca germànica de les llengües indoeuropees,[1] el més important pel que fa al nombre de parlants.
A diferència de les llengües escandinaves, les germàniques occidentals no provenen d'una llengua originària comuna. Tanmateix, el fet d'agrupar-se no és només per conveniència geogràfica (al sud del mar del Nord, entre les escandinaves, les cèltiques, les romàniques i les eslaves) sinó també per moltes similituds i característiques compartides.
Tot i la jerarquització mostrada a continuació, les llengües germàniques occidentals presenten sovint un continu dialectal que en fa difícil la separació, i són dialectes físicament propers de llengües teòricament diferents intel·ligibles entre si.