Llengües tucanes orientals

Llengües tucanes orientals

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants	~10875[1] (1999)
Estat	Bolívia, Brasil i Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües tucanes

Les llengües tucanes orientals són una branca proposada de les llengües tucanes, parlades en el nord-oest de la Amazònia, a la frontera entre el Brasil i Colòmbia.

Classificació

Les llengües tucanes orientals constitueixen el grup més nombrós tant pel nombre de llengües com demogràficament, dins de la família tucana. Les classificacions d'internes d'ASJP^[2] i Ethnologue^[3] difereixen encara que ambdues coincideixen en grups d'últim nivell. La classificació de Ethnologue usa tres subgrups:

• Tucano nord-oriental (N)
• Tucano centreoriental (C)
• Tucano sud-oriental (S)

Mentre que ASJP basat en similituds lèxiques proposa el següent arbre cladístic:

	Barasano (S) Des-Sir Desano (C) Siriano (C) Macuna (S) Tat-Car Tatuyo (C) Carapana (C) Wanano (N) Piratapuyo (N) Tucano (N) Bara-Waimaya (C) Tuyuca-Yurti (C)

La posició divergent del barasana es deu a la seva pertinença a l'àrea lingüística de l'alt Vaupés. Com pot veure's la comparació lèxica no reflecteix els grups nord-oriental, centroriental (C) i sud-oriental (S). Els grups reconeguts universalment tant per Ethnologue com per ASJP són:

• Bara-Waimaya
• Tuyuca-Yurutí
• Piratapuyo-Tatuyo
• Desano-Siriano

Comparació lèxica

Els numerals en diferents llengües tucanes orientals són:^[4]

GLOSA	Bara-Tuyuca			Tucano	Piratapuyo (waihana)	Desano	Tatuyo-Carapana		Barasana	PROTO- TUC. Or.
	Waimaha	Tuyuca	Yurutí				Tatuyo	Carapana
'1'	hi'ka-(ɡa)	sihkaɡá	ĩ̀i̥'kʰã́-	niʔkã́-	ʉ̃̀ʰkã́	uhu	híká-	hĩkã-	kóho.wɑ̃mẽ́	*(d)ĩʔkã-
'2'	pʉa-(ɡa)	pùaɡá	pɨ'á-	pʉá-	pʉ́à	pẽ-	pɨ́ɡà-	pʉ̃ɡa-	sĩ́ŋ.ɨ̃	*pɨa-
'3'	itīá-(ɡa)	ihtīáɡa	īi̥tʰī'á-	iʔtiá-	ìʰtíà	ũɾ̃ẽ-	ítíà-	itia-	hɨ́ɑ	*iʔtia-
'4'	ba'pári-(ka)	bahpáɾipa	ᵐbāḁˈpʰúbīi̥sāɾi-	baʔpáriti-	pʰìtítíá	ahpikũɾ̃ã	bàpàrì-	bapa-ri-kãnakã-	bɑbɑ́ɾi	*baʔpati-
'5'	hi'kábõkõro	sihkábõhêyêpa	ĩ̀i̥ˈkʰã́ȭo̥pʰɨ̀ɨ̥kʰɨ̀ɲ-	niʔkã́mokʉ-	ʉ̃̀ʰkã́mṍpẽ́	yuhuru mõhõtõ	̃híká- ̃wàbó-	hĩkã-wãmo-kãrõ	kóhó.mõ.kṍ.ɾõ	*(d)ĩʔkã ãbõkõto
'10'	pʉabõkõro	pùabòhêyêpa	pɨ̃̄ˈã́ṍo̥pʰɨ̄ɨ̥kʰɨɲ-	pʉámokʉ-	pʉ́àmõ̀pẽ̀	pẽmõhõtõ	pɨ́ɡà- ̃wabó.̃kóò	pʉ̃ɡa-wãmo-kãrõ	hɨ́ɑ ɑ̃́mõ.kṍ.ɾõ	*pɨa ãbõkõtõ

Referències

1. Janet Barnes, 1999, p. 209.
2. ASJP
3. Tucanoan (Ethnologue)
4. «Tucanoan Numerals (Eugene Chan)». Arxivat de l'original el 11 de maig de 2011. [Consulta: 5 juny 2012]. Arxivat 2011-05-11 a Wayback Machine.

Bibliografia

• J. Barnes. «7. Tukano». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 207-226. ISBN 0 521 57021 2. 

Enllaços externs

• Tucanoan (WALS)