Es parlen diverses llengües del Marroc, però les dues úniques llengües oficials són l'àrab estàndard modern i l'amazic.[1] L'àrab marroquí (conegut com a dàrija) és la parla nadiua vernacle. Les llengües de prestigi al Marroc són l'àrab en les seves varietats clàssica i moderna estandarditzada, i el francès, que serveix com a segona llengua per molts marroquins. Segons una enquesta de 2000–2002 feta per Moha Ennaji, autor de Multilingualism, Cultural Identity, and Education in Morocco, "hi ha l'acord general que l'àrab estàndard, l'àrab marroquí i l'amazic són les llengües nacionals."[2] Ennaji també conclou "Aquesta enquesta confirma la idea que el multilingüisme al Marroc és un fenomen sociolingüístic viu, que es veu afavorit per moltes persones."[3]
L'àrab estàndard modern és parlat pel 80–90% dels marroquins. Hi ha entre 20 i 25 milions de parlants amazics al Marroc, entre el 60 i el 80% de la població.[4] El francès conserva un lloc important al Marroc, ja que s'ensenya universalment i serveix com a idioma principal del Marroc del comerç i de l'economia, la cultura, les ciències i la medicina; també és àmpliament utilitzat en l'educació i el govern. Marroc és un membre de la Francofonia.[5]
Àrab
L'àrab, juntament amb l'amazic, és una de les dues llengües oficials del Marroc,[1] tot i que és el dialecte marroquí de l'àrab, el darija, que significa "llengua de cada dia";[6] el que és parlat o entès, amb freqüència com a segona llengua, per la majoria de la població (al voltant del 85% de la població total). Molts parlants nadius amazics també parlen la variant local d'àrab.[7] L'àrab en les seves varietats clàssica i estàndard és una de les dues llengües de prestigi al Marroc. Aleya Rouchdy, autora de Language Contact and Language Conflict in Arabic, ha dit que l'àrab clàssic/modern i el francès entren constantment en conflicte l'un amb l'altre, però que la majoria dels marroquins creuen que el bilingüisme de l'àrab clàssic i el francès és l'opció òptima per permetre el desenvolupament del Marroc.[8]
El 1995 el nombre de parlants d'àrab nadius al Marroc era d'aproximadament 18.800.000 (65% de la població total), i 21 milions incloent la diàspora marroquina.[9]
Com a membre del grup de dialectes àrab magrebí l'àrab marroquí és similar als dialectes que es parlen a Mauritània, Algèria, Tunísia, i Líbia (i també el maltès). El país mostra una marcada diferència entre els dialectes urbans i rurals. Això es deu a la història del poblament. Originalment, els àrabs establiren centres de poder a només unes poques ciutats i ports de la regió, amb l'efecte de que es van mantenir les altres àrees de parla amaziga. Després, al segle xiii, les tribus beduïnes es va estendre per moltes de les zones inestables, estenent amb ells el seu dialecte àrab diferent a les àrees no urbanitzades i deixant els parlants d'amazic a zones aïllades de les regions més muntanyoses.
Àrab estàndard modern i clàssic
Els marroquins aprenen àrab estàndard com a llengua. No es parla a la llar o al carrer. L'àrab estàndard s'utilitza amb freqüència en oficines administratives, mesquites i escoles.[10] Segons Rouchdy, al Marroc l'àrab clàssic només s'utilitza encara en aspectes literaris i culturals, discursos tradicionals formals, i discussions sobre religió.[8]
L'àrab marroquí dàrija, junt amb l'amazic, és una de les dues llengües que es parlen a les llars i al carrer.[11] Abdelâli Bentahila, autor en 1983 del llibre Language Attitudes among Arabic–French Bilinguals in Morocco, va dir que els marroquins que eren bilingües en francès i àrab preferien parlar àrab mentre discutien de religió, quan discutien aspectes en una botiga de queviures o restaurant i mentre discutien assumptes amb membres de la família, captaires i criades.[12] Moha Ennaji, autor de Multilingualism, Cultural Identity, and Education in Morocco, va dir que l'àrab marroquí té connotacions d'informalitat, i que l'àrab marroquí tendeix a ser utilitzat en converses casuals i discurs parlat.[13] Ennaji va afegir que bilingües marroquins tendeixen a utilitzar l'àrab marroquí a casa.[13] Els amazics en general aprenen l'àrab marroquí com a segon idioma i l'utilitzen com a lingua franca, ja que no totes les varietats d'amazic són mútuament intel·ligibles entre si.[11]
La tabla de baix presenta dades estadístiques dels parlants, basades en el cens de població de 2004 (població major de 5 anys)[14]
El hassānīya és parlat pel 0.7% de la població, principalment a les regions marroquines del Sàhara meridional. També hi ha comunitats de parlants arreu del Marroc, especialment a les àrees metropolitanes d'Agadir, Marràqueix, Rabat i Casablanca.
La tabla de baix presenta dades estadístiques dels parlants, basades en el cens de població de 2004 (població major de 5 anys)[14]
La població exacta de persones que parlen llengües amazigues és difícil de determinar, ja que la majoria dels països del nord d'Àfrica tradicionalment no registren dades lingüístiques als seus censos (hna excepció en va ser el cens de població del Marroc de 2004). Ethnologue ofereix un punt de partida útil acadèmicament; no obstant això, les seves referències bibliogràfiques són inadequades, i avalua la seva pròpia precisió a l'únic B-C per a l'àrea. Els antics censos colonials poden proporcionar xifres millor documentats per a alguns països; tanmateix, aquests són també en gran manera desfassades. El nombre per a cada dialecte és difícil d'estimar.
L'amazic serveix com llengua vernacla en moltes zones rurals del Marroc.[11] L'amazic, juntament amb l'àrab marroquí, és una de les dues llengües que es parlen a les llars i al carrer.[10] La població no utilitza l'amazic escrit. Aleya Rouchdy, autora del llibre Language Contact and Language Conflict in Arabic, va dir que l'amazic s'utilitza principalment en els contextos de la família, l'amistat, i el «carrer».[11] En la seva recerca de 2000–2002 Ennaji va trobar que el 52% dels entrevistats situava l'amazic com a llengua inferior a l'àrab, ja que no tenia un estatus de prestigi i perquè el seu domini era restringit.[15] Ennaji va afegir que «[la] dialectalització de l'amazic sens dubte redueix el seu poder de comunicació i la seva propagació.»[2]
Els parlants del dialecte rifeny s'estimaven en 1.5 milions en 1990.[16] La llengua es parla a la zona del Rif al nord del país, i és el dialecte amazic més petit al Marroc en nombre de parlants.
El Tashelhit es considera la llengua més parlada, ja que cobreix la totalitat de la regió de Souss-Massa-Draâ, i també es parla a les regions de Marràqueix-Tensift-El-Haouz i Tadla-Azilal. Els estudis realitzats en 1990 mostren al voltant de 3 milions de persones que parlaven el dialecte, concentrades al sud del Marroc.[16]
El tamazight del Marroc Central és la segona llengua amaziga al Marroc. Un estudi de 1998 fet per Ethnologue, mostra que al voltant de 3 milions de persones parlaven la llengua al Marroc.[17] La llengua és el més utilitzada a les regions Atles Mitjà, Alt Atles i est de l'Alt Atles.
Percentatge de parlants d'amazic (usat en la comunicació quotidiana) en 2004 [14]Percentatge de parlants de tashelhit (usat en la comunicació quotidiana) en 2004[14]Percentatge de parlants de tarifit (usat en la comunicació quotidiana) en 2004[14]Percentatge de parlants de tamazight del Marroc Central (usat en la comunicació quotidiana) en 2004[14]
la tabla de baix mostra xifres estadístiques del nombre de parlants (ús en comunicació quotidiana), basat en el cens marroquí de 2004 (Població de més de 5 anys)[14]
Hi ha disponibles poques xifres de cens; tots els països (Algèria i Marroc inclosos) no compten les llengües amazigues. El desplaçaments de població en nombre, localització i efectes de la urbanització i l'educació en altres idiomes, etc., fan difícils les estimacions. En 1952 A. Basset (.. LLB.4) estimava el nombre de amazigòfons en 5.500.000. Entre 1968 i 1978 les estimacions va variar de vuit a tretze milions (segons l'informat de Galand, LELB 56, pp. 107, 123-25); Voegelin i Voegelin (1977, pàg. 297) parlen de vuit milions en una estimació conservadora. En 1980 S. Chaker estima que les poblacions amazigòfones de Cabília i els tres grups marroquins sumaven més d'un milió cadascuna, i que a Algèria, 3.650.000, o un de cada cinc algerians, parlava una llengua amaziga (Chaker 1984, pàg. 8-)
En 1952 André Basset (La langue berbère, Handbook of African Languages, Part I, Oxford) van estimar que una «petita majoria» de la població del Marroc parlava amazic. El cens de 1960 estimava que el 34% dels marroquins parlava amazic, incloent bilingües, trilingües i quadrilingües. L'any 2000, Karl Prasse va citar "més de la meitat", en una entrevista realitzada per Brahim Karada a Tawalt.com. Segons l'Ethnologue (per deducció de les seves xifres d'àrab marroquí), la població de parla amaziga s'estimava en un 65% (1991 i 1995). No obstant això, les xifres que dona a les llengües individuals només suma 7,5 milions, al voltant del 57%. La major part d'aquestes es poden comptar en tres dialectes:
Rifeny: 4.5 milions (1991)
Chelja: 7 milions (1998)
Tamazight del Marroc Central: 7 milions (1998)
Aquesta nomenclatura és comuna en publicacions lingüístiques, però és significativament complicada per l'ús local: així el chelja és subdividit en chelja de la vall del Draa, tasusit (llengua del Souss) i diversos altres dialectes (muntanya). D'altra banda, les fronteres lingüístiques són borroses, de tal manera que certs dialectes no es poden descriure amb precisió poden descriure com a tamazight del Marroc Central (es parla a la zona de l'Atles central i oriental) o chelja. Les diferències entre els dialectes marroquins no són massa pronunciades: notícies de la ràdio pública es transmeten utilitzant els diferents dialectes; cada periodista parla el seu propi dialecte amb el resultat que l'enteniment no està obstruït, encara que la majoria dels amazics del sud troben que els requereix una mica de temps la comprensió del rifeny.
Anglès
El juliol de 2023, el Ministeri d'Educació va decidir la generalització gradual de l'aprenentatge de l'anglès des de secundària.[2].
Francès
El francès i l'àrab (MSA) coexisteixen en l'administració marroquina i en els negocis.
Al Marroc el francès, un dels dos idiomes de prestigi del país,[8] s'utilitza sovint per als negocis, la diplomàcia i el govern.[18] El francès serveix com a lingua franca.[19] Aleya Rouchdy, autora de Language Contact and Language Conflict in Arabic, va dir que "Per a tots els efectes pràctics, el francès s'utilitza com a segona llengua."[11]
Es donen diferents xifres de parlants de francès al Marroc. D'acord amb l'OIF, el 33% dels marroquins parlen francès, entre ells el 13,5% totalment francòfons i bilingüe amb un dels altres idiomes del Marroc, i el 19,5% parcialment francòfon.[20] D'acord amb el cens de 2004, gairebé el 69% dels marroquins alfabetitzats pot llegir i escriure en francès.[14]
També és la llengua materna d'alguns marroquins, reagrupats principalment a la part occidental del país (Casablanca i Rabat principalment, però també a moltes altres ciutats).
Castellà
Prop de 5 milions de marroquins parlen castellà, especialment a les regions del nord.[21] L'ús del castellà al nord del Marroc i el Sàhara marroquí deriva en gran manera del fet que Espanya havia ocupat prèviament aquestes àrees. En aquestes regions s'utilitza comunament el castellà en el discurs públic i la televisió en castellà és un mitjà comú.[8]
Després que el Marroc va declarar la seva independència el 1956, el francès i l'àrab es van convertir en els principals idiomes de l'administració i l'educació, fent declinar el paper del castellà.[8]
Avui en dia el castellà és un dels idiomes més estudiats en el sistema educatiu, juntament amb l'àrab clàssic, l'amazic i el francès. D'acord amb l'Institut Cervantes, hi ha almenys 58.382 estudiants de castellà, tot i que els nombres augmenten a 350.000 segons la informació de la Junta de Castella i Lleó.[22] L'interès dels marroquins per aprendre castellà sorgeix per ser Espanya un país veí i per ser els marroquins el grup més nombrós d'immigrants legals a Espanya (748.953).[23] Després del Brasil, el Marroc és el país amb més Instituts Cervantes del món amb 6, però a més hi ha altres 4 aules Cervantes, amb el que l'Institut té presència a 10 ciutats del Marroc. Existeixen 11 institucions d'ensenyament en sistema educatiu espanyol amb 4.353 alumnes, dels que el 16% és de nacionalitat espanyola. Possiblement, en el futur el castellà serà la llengua europea més demandada al Marroc desplaçant al francès a una situació oposada de fa 50 anys a causa de la creixent popularitat del castellà.[23]
↑"Bitter Fruit: where Donegal's jobs went." Irish Independent. Saturday January 16, 1999. Retrieved on October 15, 2012. "Behind the locked gates and the sign saying `Interdit au Public' (forbidden to the public) French is the lingua franca in Morocco) I[...]"
↑Leyre Gil Perdomingo i Jaime Otero Roth, Enseñanza y uso de la lengua española en el Sáhara Occidental, a : Analysis of the Real Instituto Elcano nº 116 (2008) [1]Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine.
Rouchdy, Aleya. Language Contact and Language Conflict in Arabic. Psychology Press, January 6, 2003. Volume 3 of Curzon Arabic Linguistics Series, Curzon Studies in Arabic Linguistics. p. 71. ISBN 0700713794, 9780700713790.
Chakrani, Brahim. "A sociolinguistic investigation of language attitudes among youth in Morocco." (dissertation) ProQuest. ISBN 1124581251. UMI Number: 3452059.
Heath, Jeffrey. "Jewish and Muslim Dialects of Moroccan Arabic". Routledge, 2013. ISBN 9781136126420 (preview)
Keil-Sagawe, Regina. "Soziokulturelle und sprachenpolitische Aspekte der Francophonie am Beispiel Marokko (Manuskripte zur Sprachlehrforschung, 38) by Martina Butzke-Rudzynski" (review). Zeitschrift für französische Sprache und Literatur. Franz Steiner Verlag. Bd. 106, H. 3, 1996. p. 295–298. Available atJStor. The document is in the German language.
Lahjomri, Abdeljalil. Enseignement de la langue francaise au Maroc et dialogue des cultures (Teaching of the French Language in Morocco and Dialogue of Cultures). Francais dans le Monde. 1984. p. 18–21. ERIC #: EJ312036. The document is in the French language. See profile at ERIC.
Sadiqi, Fatima. Women, Gender and Language in Morocco. 01/2003, Women and Gender Ser., ISBN 9004128530, Volume 1., p. 354
Salah-Dine Hammoud, Mohamed (1982). "Arabization in Morocco: A Case Study in Language Planning and Language Policy Attitudes." Unpublished PhD dissertation for the University of Texas at Austin, Available from University Microfilms International, Ann Arbor, Michigan.
El bosque primario, primigenio o virgen es una extensión considerable de masa forestal que ha permanecido intacta; nunca ha sido explotada, fragmentada o influida por el ser humano y sus actividades,[1] por lo tanto, ningún otro tipo de bosque o plantación posee la riqueza biológica o la importancia ecológica de los bosques primarios. Este tipo de bosques representan un 65% de la diversidad terrestre, a pesar del daño perjudicial que han sufrido. Actualmente los bosques vírgenes...
De Coupe de la Ligue 2005/06 was de twaalfde editie van dit Franse voetbalbekertoernooi, dat werd georganiseerd door de LFP, de betaaldvoetbalsectie van de Franse voetbalbond (FFF). Aan het toernooi namen de 40 clubs uit de Ligue 1 en Ligue 2 deel plus vier clubs uit de Championnat National. Het bekertoernooi begon op 20 september 2005 en eindigde op 22 april 2006 met de finale in het Stade de France in Saint-Denis, een voorstadje van de hoofdstad Parijs. AS Nancy versloeg OGC Nice met 2-1 in...
Angelo Dell'Acqua Cardeal da Santa Igreja Romana Vigário-Geral de Sua Santidade para a Diocese de Roma Info/Prelado da Igreja Católica Atividade eclesiástica Ordem Oblatos de Santo Ambrósio Diocese Diocese de Roma Nomeação 7 de novembro de 1970 Predecessor Benedetto Aloisi Masella Sucessor Ugo Poletti Mandato 1970 - 1972 Ordenação e nomeação Ordenação presbiteral 9 de maio de 1928por Eugenio Tosi, O.Ss.C.A. Nomeação episcopal 14 de dezembro de 1958 Ordenação episcopal 27 de de...
186th Air Refueling Wing186th Air Refueling Wing KC-135Active1962–presentCountry United StatesAllegiance MississippiBranch Air National GuardTypeWingRoleAir RefuelingSizeAbout 1200Part ofMississippi Air National GuardGarrison/HQKey Field Air National Guard Base, Meridian Regional AirportDecorationsAir Force Outstanding Unit AwardCommandersCurrentcommanderColonel Cynthia SmithInsignia186th Air Refueling Wing emblem186th Tactical Reconnaissance Group emblemTail StripeMili...
У Вікіпедії є статті про інших людей із прізвищем Сокол. АлойзАлойз Сокол Szokolyi Alajos, Alojz Sokol Загальна інформаціяНаціональність УгорецьГромадянство УгорщинаНародження 19 червня 1871(1871-06-19)Хронець, Угорське королівство, (теперішня Словаччина)Смерть 9 вересня 1932(1932-09-09) (61 рі...
IBM mainframe computer Parts of the power supply for the Phoenix computer at the Centre for Computing History Phoenix (February 1973 – September 30, 1995) was an IBM mainframe computer at Cambridge University's Computer Laboratory. Phoenix/MVS was also the name of the computer's operating system, written in-house by Computer Laboratory members.[1] Its DNS hostname was phx.cam.ac.uk.[2] Hardware The Phoenix system was an IBM 370/165. It was made available for test purposes to...
American television sitcom Black JesusGenreSitcomCreated byAaron McGruderMike ClattenburgStarring Gerald Slink Johnson Charlie Murphy John Witherspoon Kali Hawk Corey Holcomb Andra Fuller Andrew Bachelor Angela E. Gibbs Antwon Tanner Valenzia Algarin Dominique ComposerJonathan Jon JacksonCountry of originUnited StatesOriginal languageEnglishNo. of seasons3No. of episodes31 (list of episodes)ProductionExecutive producers Aaron McGruder Mike Clattenburg (seasons 1–2) Rusty Cundieff (season 3)...
1995 single by Tears for Fears This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Raoul and the Kings of Spain song – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (January 2021) (Learn how and when to remove this template message) Raoul and the Kings of SpainSingle by Tears for Fearsfrom the album Raoul and...
Maquette de Saliout 7 à Moscou. Saliout (du russe Салют signifiant « Salut » en français) est une famille de stations spatiales soviétiques. La première station de la série, Saliout 1, est lancée en 1971. Avec une masse de 19 tonnes correspondant à la capacité de lancement de la fusée Proton, la station dispose d'un espace habitable de 100 m3 permettant d'accueillir un équipage permanent de trois cosmonautes. La relève des équipages est effectuée par de...
غرانت فالكاريا الإحداثيات 27°56′03″N 80°33′57″W / 27.934166666667°N 80.565833333333°W / 27.934166666667; -80.565833333333 تاريخ التأسيس 2006 تقسيم إداري البلد الولايات المتحدة[1] التقسيم الأعلى مقاطعة بريفارد خصائص جغرافية المساحة 78.22 كيلومتر مربع عدد السكان عدد الس...
American documentary television series This article is about the television series on climate change. For the 1982 film, see The Year of Living Dangerously (film). Years of Living Dangerously is an American documentary television series, spread over two seasons, focusing on climate change. The first season, consisting of nine episodes, was broadcast on Showtime in 2014. The second season, consisting of eight episodes, was broadcast on the National Geographic Channel in 2016. Executive produce...
American college football season 2023 Valparaiso Beacons footballConferencePioneer Football LeagueRecord3–8 (2–6 PFL)Head coachLandon Fox (5th season)Offensive coordinatorWill Fleming (2nd season)Defensive coordinatorBrian Dougherty (5th season)Home stadiumBrown Field(capacity: 5,000)Seasons← 20222024 → 2023 Pioneer Football League standings vte Conf Overall Team W L W L Drake $^ 8 – 0 ...
Historic church in Kansas, United States United States historic placeSeven Dolors Catholic ChurchU.S. National Register of Historic Places Front of the churchShow map of KansasShow map of the United StatesLocationNortheast of the junction of Juliette and Pierre Sts. in Manhattan, KansasCoordinates39°10′39″N 96°33′57″W / 39.17750°N 96.56583°W / 39.17750; -96.56583Arealess than one acreBuilt1920ArchitectH.W. Brinkman; Mont J. GreenArchitectural styleRoma...
2013 studio album by YuzuLandStudio album by YuzuReleasedMay 1, 2013GenreJ-popLength61:08LanguageJapaneseLabelSenha & Co.Yuzu albums chronology 2-NI-(2011) Land(2013) Shinsekai(2014) Singles from Land Love & PeachReleased: July 20, 2011 ShoReleased: November 30, 2011 With YouReleased: May 23, 2012 See You TomorrowReleased: August 8, 2012 ReasonReleased: January 9, 2013 Black BirdReleased: January 30, 2013 Land is the eleventh studio album by Japanese pop rock duo Yuzu, release...
Julio Cozzi Datos personalesNombre completo Julio Adolfo CozziApodo(s) El Arquero del SigloNacimiento Buenos Aires, Argentina14 de julio de 1922Nacionalidad(es) Fallecimiento Buenos Aires (Argentina)25 de septiembre de 2011 (89 años)Altura 1,78 metrosCarrera deportivaDeporte FútbolClub profesionalDebut deportivo 25 de mayo 1941(Platense)Posición PorteroGoles en clubes 1Retirada deportiva 1961(Millonarios)Selección nacionalSelección ARG ArgentinaDebut 2 de diciembre 1947Par...
Long, generally loose coat of luxurious fabric, worn over evening dress This article needs additional citations for verification. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Opera cloak – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (August 2023) (Learn how and when to remove this template message) An opera cloak An opera cloak is an ankle- or floor-length loose...
Alexander KazantsevBornAlexander Petrovich Kazantsev(1906-09-02)2 September 1906Akmolinsk, Akmolinsk Oblast, Russian EmpireDied13 September 2002(2002-09-13) (aged 96)Peredelkino, RussiaOccupationWriterGenreScience fiction, popular science, ufology Alexander Petrovich Kazantsev (Russian: Алекса́ндр Петро́вич Каза́нцев; 2 September 1906 – 13 September 2002) was a popular Soviet and Russian science fiction writer, ufologist and chess composer. Biography He was ...
