La llei d'autonomia local (地方自治法, Chihō-jichi-hō), aprovada per la Cambra de Representants del Japó i la Cambra de Consellers del Japó el 28 de març de 1947[1] i promulgada el 17 d'abril[2][3] com la llei 67/1947, és una llei de descentralització que estableix la gran majoria de la legislació en matèria de govern local del Japó com les divisions administratives (prefectures, municipis, etc.).[3] El 16 de juliol de 1999, la llei va fou esmenada per a eliminar funcions administratives imposades pel govern central als governs locals, així com per a establir el comitè de solucions de controvèrsies locals-nacionals. Per tal de promoure la descentralització, la llei i altres lleis relevants han estat esmenades després d'aquesta revisió.[4] To promote decentralization the law and relevant laws have been amended after this revision.[5]
La classificació dels ens públics locals (EPL) (地方公共団体, chihō kōkyō dantai) és la següent: