PROFILBARU.COM

Livvi-carelià
Livvinkarjala i Livvin kieli
Tipus	llengua, llengua viva i supradialecte
Ús
Parlants nadius	30.770 (2010 )
Autòcton de	óblast de Leningrad i Carèlia
Estat	Rússia i Finlàndia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengües uralianes; llengües ugrofineses; llengües fino-pèrmiques; llengües fino-volgaiques; llengües fino-sami; llengües baltofineses; fínnic septentrional; carelià
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i alfabet carelià
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	olo
Glottolog	livv1243
Linguasphere	41-AAA-bc
Ethnologue	olo
UNESCO	396
IETF	olo
Endangered languages	3281

El livvi-carelià^[1] (noms alternatius: livvi, livvikovià, olonets, olonentsi del sud, carelià o ливвиковский язык, en rus)^[1]^[2] és una llengua baltofinesa de la família uràlica^[3] parlat pels carelians d'Olonets (auto-anomenats livvis o livgilaizet), tradicionalment residents de l'àrea entre el llac Làdoga i l'Onega, la nord del riu Svir. El nom carelians d'Olonets prové del territori que habiten, la regió administrativa d'Olonets, que alhora prové de la ciutat d'Olonets, que rep el nom del riu Olonka.

Història

Abans de la Segona Guerra Mundial, el livvi-carelià es parlava tant a Rússia com a Finlàndia, en la part més oriental de la Carèlia Finlandesa. Després, es va forçar Finlàndia a cedir grans parts de Carèlia a la URSS després de la guerra, la població finlandesa livvi-careliana es va restablir a Finlàndia. Avui en dia, encara hi ha parlants natius de livvi-carelià dispersos per Finlàndia, però totes les zones on és una llengua comunitària es troben a Rússia.

Els parlants de livvi-carelià es troben principalment al districte d'Olonets, a Pryazhinsky, a Pitkyarantsky i en part dels districtes de Carèlia de Suoyarvsky.^[4]

El livvi-carelià va romandre fora de la influència del rus malgrat la gran afluència de russos seguida de la fundació de Sant Petersburg l'any 1703.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Livvi-Karelian» (en anglès). Ethnologue. [Consulta: 23 octubre 2017].
↑ Moseley, Christopher. Encyclopedia of the world's endangered languages. Psychology Press, 2007.
↑ «Language Family Trees, Uralic, Finnic». Ethnologue. Arxivat de l'original el 1 d’octubre 2012. [Consulta: 23 octubre 2017].
↑ "Idioma carelià" Arxivat 2009-04-18 a Wayback Machine., al web sobre la cultura livvi