En la VI Assemblea d'ETA, celebrada a Itsasu (Lapurdi, Iparralde) l'estiu de 1970, es van enfrontar dos sectors: un d'ells, partidari de la preeminència de l'activitat terrorista; i l'altre, «obrerista», que advocava per la supeditació de la lluita armada a la lluita política duta a terme en aliança amb les organitzacions obreres. Aquest últim sector es va autoanomenar ETA VI Assemblea Iraultza ala hil ("Revolució o mort") o ETA-VI. Quan havia de celebrar-se la segona part de la VI Assemblea, al juliol de 1972, es va produir una nova escissió en una reunió de quadres formant-se dues tendències: el grup majoritari (els Majos) decideix integrar-se en l'organització trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR), mentre que el grup minoritari (els Minos) es dissol en integrar-se els seus membres en altres organitzacions com la ORT, el PCE, o fins i tot novament en ETA.
Amb aquesta unió, la LCR es va implantar al País Basc i Navarra, on fins a aquest moment no tenia a penes presència, utilitzant el nom de LCR-ETA(VI). Després de la mort del dictador Francisco Franco, i en part per la dificultat d'explicar fora del País Basc aquesta referència a ETA, la LCR va suprimir l'afegit en 1976 i es va dividir, de manera que a la resta d'Espanya es va denominar des de llavors LCR, mentre que al País Basc i Navarra es va constituir de forma autònoma amb el nom de Liga Komunista Iraultzailea (LKI).
Menys significatius encara van ser els resultats que va obtenir la coalició entre LKI i EMK en les eleccions al Parlament Basc de 1990. No obstant això, cinc mesos després, en març de 1991, LKI i EMK van decidir fusionar-se, donant lloc a Zutik al País Basc i Batzarre a Navarra. La convergència d'ambdues formacions va ser fruit d'un ampli debat sorgit en l'esquerra revolucionària basca com a conseqüència dels canvis ideològics plasmats en les diferents tendències marxistes europees després de la caiguda del Mur de Berlín en 1989. En la resta d'Espanya va ocórrer un procés paral·lel entre la Lliga Comunista Revolucionària i el Moviment Comunista, formant-se Izquierda Alternativa, però la fusió en aquest cas no va prosperar.
Referències
↑Carlos Egia y Javier Bayón, Contrainformación. Alternativas escritas en Euskal Herria, Likiniano Elkartea, Bilbao, 1997. ISBN 84-88455-46-1
