Lianna

Lianna

Fitxa
Direcció	John Sayles
Protagonistes	Linda Griffiths Chris Elliott Jane Hallaren John Sayles
Producció	Jeffrey Nelson ^(en) i Maggie Renzi
Guió	John Sayles
Música	Mason Daring
Fotografia	Austin De Besche
Muntatge	John Sayles
Distribuïdor	Netflix i United Artists
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	2 desembre 1983
Durada	110 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Nova Jersey
Color	en color
Pressupost	300.000 $
Recaptació	1.500.000 $
Descripció
Gènere	drama i cinema LGBT
Lloc de la narració	Nova Jersey

Lianna és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1983 escrita i dirigida per John Sayles i protagonitzada per Linda Griffiths, Jane Hallaren , i Jon DeVries.^[1]

Argument

Lianna està casada amb un professor universitari de cinema i mitjans de comunicació en una universitat d'una ciutat mitjana de Nova Jersey i té dos fills. Per tal de donar al seu marit la major llibertat que vol i abordar el seu avorriment, ella pren una classe de psicologia infantil amb la seva amiga, Sandy.

Cada cop més implicada a la classe, s'adona que està enamorada de la instructora, la Ruth. La Ruth convida a la Lianna a sopar a casa i parlen fins a la nit, la Lianna explica que era una estudiant de grau i es va casar amb el seu professor. Finalment comencen una aventura, complicada per la relació del marit de Lianna amb una estudiant. La Lianna expressa el seu interès a deixar el seu marit per la Ruth, però la Ruth es gira i li adverteix que viure amb una altra dona posaria en perill la seva carrera i que té parella a una altra ciutat.

La Lianna deixa el seu marit després d'una lluita per viure sola per primera vegada en anys. Visita un bar lde esbianes i intenta connectar-se amb altres lesbianes a través d'afers per explorar la seva nova identitat. La pel·lícula explora la seva solitud, les seves relacions canviants amb els seus fills i la seva nova relació amb Sandy, que al principi està sorprès per les revelacions de la Lianna, però a poc a poc comença a acceptar-la i donar-hi suport. La Lianna també aconsegueix una feina com a caixera de supermercat.

La Ruth deixa la ciutat i la vida de la Lianna a Califòrnia per a un altre treball docent. Tot i que ara estan soles, la Lianna i la Sandy es reconcilien a l'escena final que reflecteix l'escena inicial de Lianna i Sandy parlant en un parc infantil.

Repartiment

• Linda Griffiths com a Lianna
• Jane Hallaren com a Ruth
• Jon DeVries com a Dick
• Jo Henderson com a Sandy
• Jessica MacDonald com a Theda
• Jesse Solomon com a Spencer
• John Sayles com a Jerry
• Stephen Mendillo com a Bob
• Betsy Julia Robinson com a Cindy
• Nancy Mette com a Kim
• Maggie Renzi com a Sheila
• Madelyn Coleman com a senyora Hennessy
• Chris Elliott com a assistent d'il·luminació
• Rochelle Oliver com a Betty

Recepció

Resposta crítica

El personal de la revista Variety va donar una crítica positiva a la pel·lícula i va escriure: "John Sayles torna a utilitzar una intel·ligència aguda i una oïda ben afinada per abordar la naturalesa de l'amistat i l'amor a Lianna". Van elogiar especialment l'actuació i les reaccions dels personatges secundaris a la relació lèsbica de Lianna.^[2]

A la seva ressenya del New York Times, Vincent Canby va escriure: "Tot i que els mètodes del Sr. Sayles són antidramàtics, la pel·lícula està plena d'un tipus de desesperació de classe mitjana que poques vegades arriba a les pel·lícules, on les emocions són generalment més grans que la vida. Lianna mai és avorrida, però està tan afinada que s'ha de prestar atenció per rebre-la correctament. No et fa caure, no et xoca contra la paret ni et deixa sense alè. És civilitzada."^[3]

En una revisió conjunta de Lianna i una altra pel·lícula de John Sayles, Baby It's You, Michael Sragow va comentar que Sayles té els seus punts forts, però és considerablement sobrevalorat, i va comparar ambdues pel·lícules desfavorablement amb la seva anterior Return of the Secaucus 7. Va explicar que Lianna és massa ideològicament decidida mentre no ofereix cap visió o perspectiva nova sobre el tema del lesbianisme. També va criticar els "muntatges audiovisuals realment vergonyosos", posant com a exemple l'escena d'amor lèsbic acompanyada pels sons de les dones xiuxiuejant en francès.^[4]

En revisar l'estrena de Lianna' en DVD, el crític de cinema Glenn Erickson la va qualificar d'"atrevida" i "sofisticada". Va trobar que el punt més fort de la pel·lícula és que en lloc de convertir-se en un "melodrama" d'escàndol, se centra en l'aïllament i l'autodescobriment de la protagonista. Segons la seva anàlisi, la pel·lícula "esquiva les declaracions de posició i posa èmfasi en els tocs íntims dels personatges. Lianna no ens demana que condemnem ni condonem res, sinó simplement que siguem comprensius i empàtics els uns amb els altres."^[5]

Els crítics Frederic i Mary Ann Brussat van escriure "El guió de John Sayles és alhora simpàtic i savi... Els espectadors segur que trobaran molt per assaborir en els enfrontaments morals i emocionals. Lianna reflexiona sobre l'amor, l'amistat i la camaraderia d'una manera fresca però poc espectacular. És una pel·lícula atractiva que val la pena experimentar."^[6]

Reconeixements

La pel·lícula està reconeguda per l'American Film Institute en aquestes llistes:

• 2002: AFI's 100 Years...100 Passions – Nominada^[7]

Referències

1. «Lianna». Turner Classic Movies. Atlanta: Turner Broadcasting System (Time Warner). [Consulta: August 3, 2017].
2. «Review: Lianna». Variety, December 31, 1982.
3. «Review: Lianna». N.Y. Times, January 19, 1983.
4. Sragow, Michael (June 9, 1983). «Lianna and Baby It's You». Rolling Stone (397): 52. 
5. Erickson, Glenn. DVD Savant, film review, November 18, 2003. Last accessed: January 25, 2008.
6. Brussat, Frederic and Mary Ann. Spirituality & Practice, film review, 1970–2007. Last accessed: February 28, 2008.
7. «AFI's 100 Years...100 Passions Nominees». [Consulta: 19 agost 2016].

Enllaços externs

• Escena de la pel·lícula a YouTube