Lethrinus olivaceus

Infotaula d'ésser viuLethrinus olivaceus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN16720328 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSpariformes
FamíliaLethrinidae
GènereLethrinus
EspècieLethrinus olivaceus Modifica el valor a Wikidata
(Valenciennes, 1830)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims

Lethrinus olivaceus és una espècie de peix pertanyent a la família dels letrínids.[4]

Descripció

  • Pot arribar a fer 100 cm de llargària màxima (normalment, en fa 70) i 14 kg de pes.
  • 10 espines i 9 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 8 radis tous a l'anal.
  • El cos és de color gris (més clar a la zona ventral) i, sovint, amb taques fosques, irregulars i disperses.
  • El musell té ratlles ondulades fosques.
  • La mandíbula superior presenta, de vegades, vores vermelles (especialment a prop de les comissures de la boca).
  • És molt similar a Lethrinus microdon però els joves tenen l'aleta caudal més bifurcada.[5][6][7][8]

Alimentació

Menja principalment peixos, crustacis i cefalòpodes.[5]

Hàbitat

És un peix marí, associat als esculls[9] i de clima tropical (28°N-21°S) que viu entre 1 i 185 m de fondària.[5][10]

Distribució geogràfica

Es troba des del mar Roig[11] i l'Àfrica oriental[12][13] fins a Samoa i les illes Ryukyu.[5][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43]

Observacions

Els exemplars més grossos (a Nova Caledònia i, probablement, a la resta d'Oceania) són portadors de la neurotoxina ciguatoxina, la qual és responsable de la ciguatera.[44][5]

Referències

  1. ↑ Cuvier G., 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
  2. ↑ Cuvier, G. & A. Valenciennes, 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 FishBase (anglès)
  6. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  7. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989. FAO Species Catalogue. Vol. 9. Emperor fishes and large-eye breams of the world (family Lethrinidae). An annotated and illustrated catalogue of lethrinid species known to date. FAO Species Synop. Núm. 125(9):118 p.
  8. ↑ Kuiter, R.H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 1. Eels- Snappers, Muraenidae - Lutjanidae. Zoonetics, Austràlia. 302 p.
  9. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  10. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994.
  11. ↑ Sanders, M.J. i G.R. Morgan, 1989. Review of the fisheries resources of the Red Sea and Gulf of Aden. FAO Fish. Tech. Rep. (304):138 p.
  12. ↑ Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma. 376 p.
  13. ↑ Gell, F.R. i M.W. Whittington, 2002. Diversity of fishes in seagrass beds in the Quirimba Archipelago, northern Mozambique. Mar. Freshwat. Res. 53:115-121.
  14. ↑ Akimichi, T. i S. Sauchomal, 1982. Satawalese fish names. Micronesica 18(2):1-34.
  15. ↑ Aldonov, V.K. i A.D. Druzhinin, 1979. Some data on scavengers (Family Lethrinidae) from the Gulf of Aden region. J. Ichthyol. 18:527-535.
  16. ↑ Allen, G.R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72.
  17. ↑ Allen, G.R. i P.L. Munday, 1994. Kimbe Bay rapid ecological assessment: the coral reefs of Kimbe Bay (West New Britain, Papua New Guinea), Volum 3: Fish diversity of Kimbe Bay. The Nature Conservancy, South Pacific program Office, Auckland, Nova Zelanda. 107 p.
  18. ↑ Bagnis, R., P. Mazellier, J. Bennett i E. Christian, 1972. Fishes of Polynesia. Les Editions du Pacifique, Tahití. 368 p.
  19. ↑ Bagnis, R., P. Mazellier, J. Bennett i E. Christian, 1984. Poissons de Polynésie. Cinquena edició. Société Nouvelle des Editions du Pacifique, Elysées, França.
  20. ↑ Brouard, F. i R. Grandperrin, 1984. Les poissons profonds de la pente récifale externe à Vanuatu. Notes Doc. Océanogr. Mission ORSTOM, Port-Villa 11. 131 p.
  21. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p.
  22. ↑ De Bruin, G.H.P., B.C. Russell i A. Bogusch, 1995. FAO species identification field guide for fishery purposes. The marine fishery resources of Sri Lanka. Roma, FAO. 400 p.
  23. ↑ Elameto, J.M., 1975. Carolinian names of common fishes in Saipan, Mariana Islands. Micronesia 11(1):1-5.
  24. ↑ Fry, G.C., D.T. Brewer i W.N. Venables, 2006. Vulnerability of deepwater demersal fishes to commercial fishing: Evidence from a study around a tropical volcanic seamount in Papua New Guinea. Fisheries Research 81:126-141.
  25. ↑ Ganaden, S.R. i F. Lavapie-Gonzales, 1999. Common and local names of marine fishes of the Philippines. Bureau of Fisheries and Aquatic Resources, Filipines. 385 p.
  26. ↑ Gloerfelt-Tarp, T. i P.J. Kailola, 1984. Trawled fishes of southern Indonesia and northwestern Australia. Australian Development Assistance Bureau, Austràlia, Directorate General of Fishes, Indonèsia i German Agency for Technical Cooperation, República Federal d'Alemanya. 407 p.
  27. ↑ Herre, A.W.C.T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p.
  28. ↑ Herre, A.W.C.T. i A.F. Umali, 1948. English and local common names of Philippine fishes. U. S. Dept. of Interior and Fish and Wildl. Serv. Circular Núm. 14, U. S. Gov't Printing Office, Washington. 128 p.
  29. ↑ Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  30. ↑ Kulbicki, M. i J.T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444: 26 p.
  31. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43.
  32. ↑ Letourneur, Y., M. Kulbicki i P. Labrosse, 1998. Length-weight relationships of fish from coral reefs and lagoons of New Caledonia, southwestern Pacific Ocean: an update. Naga ICLARM Q. 21(4): 39-46.
  33. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p.
  34. ↑ Morgan, R.C., 1999. Fish names in languages of Tonga and Fiji. Atoll Research Bulletin Núm. 462:1-8.
  35. ↑ Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Segona edició. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.
  36. ↑ Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.
  37. ↑ Nguyen, N.T. i V.Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi.
  38. ↑ Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.
  39. ↑ Randall, J.E. i K.K.P. Lim (eds.), 2000. A checklist of the fishes of the South China Sea. Raffles Bull. Zool. Suppl. (8):569-667.
  40. ↑ Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.
  41. ↑ Taquet, M. i A. Diringer, 2007. Poissons de l'Océan Indien et de la Mer Rouge. Éditions Quæ, Versalles, França.
  42. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Tesi doctoral, Université d' Aix-Marseille II, França.
  43. ↑ Williams, D.McB. i G.R. Russ, 1994. Review of data on fishes of commercial and recreational fishing interest in the Great Barrier Reef. Great Barrier Reef Marine Park Authority Res. Publ. Núm. 33. 103 p.
  44. ↑ Carpenter, K.E. i G.R. Allen, 1989

Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lethrinus olivaceus

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!