PROFILBARU.COM

Les senyoretes de Rochefort
Les Demoiselles de Rochefort
	;
Fitxa
Direcció	Jacques Demy
Protagonistes	Catherine Deneuve ; Françoise Dorléac
Director artístic	Bernard Evein
Producció	Gilbert de Goldschmidt; Mag Bodard
Guió	Jacques Demy
Música	Michel Legrand
Dissenyador de so	Jacques Maumont
Fotografia	Ghislain Cloquet
Muntatge	Jean Hamon
Vestuari	Jacqueline Moreau; Marie-Claude Fouquet
Productora	Parc Film; Madeleine Films
Distribuïdor	Warner Bros.; Seven Arts
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	1967
Durada	120 minuts
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	2.35:1
Descripció
Gènere	musical
Qualificació MPAA	G
Lloc de la narració	Ròchafòrt
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor música original (1969) ;

Les senyoretes de Rochefort (títol original en francès: Les Demoiselles de Rochefort) és una pel·lícula musical francesa de Jacques Demy estrenada el 1967. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Solange i Delphine són noies d'una vintena d'anys que ensenyen respectivament música i ball a Rochefort. Criades per la seva mare, Yvonne Garnier, que té un cafè a la plaça Colbert, mai no han conegut el seu pare i busquen el gran amor. La història comença amb l'arribada d'un grup de firaires, dirigits per Étienne i pel seu mecànic Bill. S'instal·len a la plaça de Rochefort i cauran sota l'encant de les noies després d'haver estat abandonats per les seves ballarines i amants. També desembarquen a Rochefort:

Simon Dame, gerent d'una botiga de música i abans abandonat per Yvonne. Simon és el pare de Boubou (fill de Yvonne i germanastre de les dues germanes) del qual ell no en coneix l'existència.
Maxence, un mariner, pintor i poeta, autor d'un retrat d'«ideal femení» que s'assembla estranyament a Delphine. Recorre el món a la recerca de l'amor.
Andy, un pianista americà de pas, que s'enamora de Solange amb la primera mirada.

Comença llavors una sèrie d'encreuaments amorosos que acabaran de manera feliç.^[2]

Repartiment

Catherine Deneuve: Delphine Garnier
Françoise Dorléac: Solange Garnier
Jacques Perrin: Maxence
Danielle Darrieux: Yvonne Garnier
Michel Piccoli: Simon Dame
Gene Kelly: Andy Miller
George Chakiris: Étienne
Grover Dale: Bill
Pamela Hart: Judith
Leslie North: Esther
Geneviève Thénier: Josette
Jacques Riberolles: Guillaume Lancien
Patrick Jeantet: Boubou
Henri Crémieux: Subtil Dutrouz

Cant

Anne Germain: Delphine Garnier
Claude Parent: Solange Garnier
Jacques Revaux: Maxence
Georges Blaness: Simon Dame
Donald Burke: Andy Miller
Romuald: Étienne
José Bartel: Bill
Christiane Legrand: Judith
Claudine Meunier: Esther
Alice Herald: Josette
Jean Stout: Guillaume Lancien
Olivier Bonnet: Boubou

Premis i nominacions

Premis

1967: Premi Max-Ophuls

Nominacions

1969: Oscar a la millor banda sonora per Michel Legrand i Jacques Demy^[3]

Al voltant de la pel·lícula

Quan Jacques Demy escriu els primers lliuraments d'un guió de les Senyoretes de Rochefort, la pel·lícula es diu Boubou, nom del germà petit de Catherine Deneuve i Françoise Dorléac a la pel·lícula.
La pel·lícula ha estat rodada de manera simultània en francès i en anglès. Danielle Darrieux és l'única actriu no doblada quan canta. Centenars d'audicions han estat necessàries per trobar veus cantades semblants a les veus parlades dels actors. Mentre Danielle Licari posava la seva veu a Catherine Deneuve a Les Parapluies de Cherbourg, Demy i Legrand prefereixen aquí Anne Germain, membre dels Swingle Singers al costat de Christiane Legrand, germana del compositor. Doblarà de nou Catherine Deneuve a Peau d'âne (1970), i Jacques Revaux ho farà amb Jacques Perrin. Georges Blaness redoblarà Michel Piccoli a Une chambre en ville (1981). Gene Kelly, tenint per la seva part massa feina per aprendre cançons en francès, ha estat doblat per un cantant anglòfon (Donald Burke) l'accent del qual donava la il·lusió que era Kelly que cantava.
Quaranta mil metres quadrats de façanes han estat repintades a Rochefort per a la pel·lícula que ha estat rodada en gran part a la plaça Colbert així com als carrers adjacents. La decoració del cafè ha estat construïda per Saint-Gobain.
Es tracta de la penúltima pel·lícula de Françoise Dorléac, la segona on comparteix el cartell amb la seva germana Catherine Deneuve. En plena glòria, mor en un accident de cotxe prop de Niça tres mesos després de l'estrena de la pel·lícula. Anava en retard per agafar l'avió que la conduïa a Londres on havia d'anar a la presentació de la versió anglesa de la pel·lícula.
Agnès Varda va rodar un documental sobre el rodatge de les Senyoretes de Rochefort i l'empremta que la pel·lícula ha deixat sobre els habitants a Les demoiselles ont eu 25 ans (1993).
El 2003, va ser creada la comèdia musical Les Senyoretes de Rochefort al Palau de congressos de París, a partir del guió de la pel·lícula al qual van ser afegits alguns nous trossos. El projecte, supervisat per Michel Legrand, va tenir poc èxit.
Des de 1994, la plaça situada just al davant l'estació de Rochefort ha estat reanomenada «lloc Françoise-Dorléac». Catherine Deneuve era present el dia de la seva inauguració.
La Cançó de Maxence ha estat represa per Bill Evans el 1977 sota el títol You Must Believe in Spring en el seu album homònim.^[4]