PROFILBARU.COM

Les onze d'Estivella
	39° 43′ N, 0° 21′ O / 39.71°N,0.35°O
Text del lema	Visca la República, visca la llibertat i muira l'alcalde!
Tipus	manifestació
Data	3 maig 1911
Localització	Estivella (Camp de Morvedre)
Causa	impost
Efectes	multa

Les onze d'Estivella van ser onze dones que van encapçalar una revolta popular al poble d'Estivella el 3 de maig de 1911.

A l'inici del segle xx, les dificultats econòmiques i l'ambient conflictiu van propiciar protestes socials en diferents punts de la geografia, com Alacant, València o Sagunt,^[1] però el conflicte protagonitzat per les onze d'Estivella és singular, pel fet de ser el primer cas documentat en què una revolta va ser encapçalada per dones al País Valencià, i alhora fa la dona, per primera volta, subjecte social amb veu pròpia, part de la història del poble, del Camp de Morvedre, i de tot el País Valencià.

A primeries del segle xx, el clima polític a Estivella sofria una forta polarització ideològica entre progressistes i conservadors, i l'abús de poder era patent, en tractar diferentment els veïns, d'acord amb les simpaties o antipaties que el batlle o els regidors del govern sentien com a pròpies d’una actitud natural. A l'any 1909, els afins a l’alcaldia, no pagaven la contribució, mentre que sí ho feien, els pobres, els adversaris i els enemics de la primera autoritat local.^[2]

L'origen de la protesta va començar el 28 de abril, quan a la plaça Vella, el cobrador inicia la ruta per a recaptar l'impost de consums de 1910. En intentar cobrar-li'l a un veí, veïnat i familiars, fent front al recaptador, van obligar les autoritats a desistir i ajornar el cobrament, tal com ho registra l'expedient recuperat pel cronista local Lluís Mesa.^{[cal citació]}

Al conegut antigament, com forn de Sant Joan Baptista, s’organitzaven reunions clandestines i va ser el lloc on nasqué la protesta contra l’impost de consum, que gravava productes bàsics,^[3] com la carn, el peix, la sal, el carbó, les hortalisses, les conserves de fruites i l'aiguardent.^[4]

Pocs dies després, el 3 de maig de 1911, el consistori, reforçat per la presència de la Guàrdia Civil, tornà a intentar el cobrament, però l'alcalde i la resta d'autoritats, sorpresos, es varen trobar la concentració d'una cinquantena de dones i xiquets que els rebia amb crits i insults. Malgrat les amenaces rebudes, van tornar a impedir l'acte, i sense afeblir-se davant la presència de Guàrdia Civil i del batle, el grup començà a manifestar-se espontàniament pels carrers del poble, en rebuig pels abusos fiscals sobre els consums.^[3]

Francisco Obrer, síndic de l'Ajuntament, el mateix 3 de maig va presentar denúncia, que succintament descriu el succés:^[1]

«	(castellà) Com a Síndic de l'Ajuntament d'este Poble, i amb uns crits infernals, proferint paraules grolleres i insultants contra el Batle, el Secretari i Recaptador tractaren d'impossibilitar l'acció del mateix, totes elles i més que a elles s'afegiren, varen recórrer el Poble, fent vives a la República, a la llibertat i muira l'alcalde, resultant tot això en gran escàndol a la Població, fins que va poder tallar-se la manifestació.	»
— Estivella 3 de maig de 1911 - Francisco Obrer - Sr. Alcalde d'Estivella.

La protesta feu que el primer edil estivellenc,^[1] a l'empara d'una peculiar ordenança que prohibia cantar i fer soroll pels carrers, castigara les que al seu parer, havien destacat a la protesta, triant-ne onze d'entre les manifestants que van recórrer el poble, sancionant-les econòmicament a satisfer a cadascuna, una multa d'onze pessetes, quantitat considerada prou elevada en aquell temps.^[3]^[5]

Mercedes Montesinos Garriga, una de les onze, va pagar la seua multa per a poder recórrer la de totes les afectades. Després de perdre el recurs a l'alcaldia primer, i després el de Govern civil, va ser el Ministeri de Justícia qui donà la raó a les onze manifestants multades en dir que l'alcaldia s'havia extralimitat en les seues funcions i que el procés no s'ajustava a llei.^[5] Montesinos va recuperar els diners pagats com a penalització. Poc després, l'alcalde va deixar el càrrec.^[3]

Les onze a l'oblit

Amb els temps, l'expedient i el fet, tot i que present com a record anecdòtic familiar en els descendents de les protagonistes,^[1] va caure en l'oblit, fins que arran de la catalogació de l'Arxiu Municipal,^[5] per part de Mesa, permeté recuperar aquest incident de l'oblit. Un any més tard, el cronista del poble va publicar el llibre Expedient relatiu a la manifestació de dones del 3 de maig de 1911 contra l'alcalde (1911-1912), que relata amb detall la manifestació, i del qual s'han fet diverses edicions.^[4] Aquesta epopeia revolucionària també ha estat teatralitzada; escrita també per Mesa i Reig, la peça teatral Les 11 de maig, està dedicada a Amàlia Alegre Arnau,^[2] una jove estivellenca silenciada que va comandar a Barcelona la revolta de les dones de 1918.^[6]

La investigació duta a terme Lluís Mesa, ha tret de l’oblit aquestes onze dones que van ser: Mercedes Montesinos Garriga, Mercedes Villalba Montesinos, Dolores Correcher Alegre,María Tortonda Tortonda, María Obrer Obrer, Rosa Obrer Obrer, María Domingo Mateu, Francisca Blasco Blasco, María Álvarez Obrer, Rosa Obrer Mateu i Patrocinio Rodrigo Roig.

Commemoració del centenari

A l'any 2011, la històrica manifestació va fer cent anys, i per celebrar-ho es va batejar una nova via d'Estivella com a carrer Manifestants del 1911. També es va instal·lar una placa commemorativa amb el nom de les protagonistes,^[5] a la coneguda informalment com a plaça Vella, punt on es va iniciar la revolta.