La volta al món en vuitanta dies (en francès, Le Tour du monde en quatre-vingts jours)[1][2] és una novel·la d'aventures de l'escriptor francès Jules Verne (1828-1905) que fou escrita el 1872, el mateix any en què se situa l'acció, i publicada per capítols a Le Temps entre el 6 de novembre i el 22 de desembre de 1872; posteriorment s'esdità en forma de llibre el 1873.[3][4] A la història, Phileas Fogg, de Londres, i el seu empleat Passepartout fan un intent de circumval·lar el món en vuitanta dies per una aposta de 20.000 lliures feta amb els seus amics del Reform Club londinenc.[5] Les innovacions tecnològiques del segle xix havien obert la possibilitat de circumnavegar el món ràpidament, i la perspectiva fascina Verne i el seu públic. El llibre podria haver estat inspirat per les accions de l'empresari i explorador americà George Francis Train, que va aconseguir realitzar aquesta empresa l'any 1870.
Phileas Fogg és un home ric, pesat, reservat, solter, amb uns costums molt regulars i metòdics. Mai no deixa revelar cap emoció i proporciona tranquil·litat sent extremament previsor i silenciós. La font dels seus recursos econòmics és desconeguda; sens gaire luxe, porta una vida molt metòdica. Acomiadat el seu antic criat, James Foster, per haver-li portat l'aigua per fer-se la barba dos graus més freda del que estava previst, i contracta Passepartout, un francès al voltant de la trentena, intel·ligent i afectuós amb el seu amo. Més tard, al Reform Club, d'on Fogg és soci i on cada dia arriba caminant fent el mateix nombre de passes, tindrà una discussió amb cinc socis més sobre un article al The Daily Telegraph que destaca el fet que, gràcies a l'obertura d'una nova línia de ferrocarril a l'Índia, ara serà possible fer la volta al món en vuitanta dies. Això motivarà una juguesca econòmica que provocarà l'inici de les aventures de Fogg i la seva volta al món.
El viatge narrat comença el de 1872. Phileas Fogg, acompanyat pel seu criat, mira de trepitjar exclusivament territori britànic durant quasi tot el viatge, cosa no gaire complicada en aquella època, ja que l'Imperi Britànic es trobava en el moment de màxima expansió.
El viatge va seguir l'itinerari previst al diari The Daily Telegraph, que va suposar la base de l'aposta.
Una reproducció d'aquesta edició és consultable a la pàgina web Gallica, la biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France.