La guerra dels mons[1] (títol original en anglès War of the Worlds) és una pel·lícula de ciència-ficcióestatunidenca de Steven Spielberg, estrenada el 2005, amb Tom Cruise i Dakota Fanning. Va ser doblada al català.[1][2]
Ray Ferrier és un pare divorciat que viu als afores de Nova York i té dos fills: Rachel, 10 anys i Robbie, 17 anys, amb el qual té mala comunicació. Un vespre de tempestes espectaculars, assisteix a la sortida d'una màquina que s'amagava sota terra des de feia milers d'anys i que desintegra tot el món al seu pas. Ray aconsegueix escapar-se i porta amb ell els seus fills en un dels pocs cotxes que funcionen encara (els altres ja no van a causa dels llamps electromagnètics).
Pensa trobar refugi a casa de la seva exesposa, però aquesta ha marxat algunes hores abans a Boston i ha deixat la casa buida. Dormiran llavors al celler. La nit és agitada; fora llums enlluernadores i sorolls estranys i estrepitosos es deixen sentir. L'endemà, Ray es desperta descobrint la carcassa d'un Boeing 747 que ha devastat la meitat de la seva casa. Allà, un equip de periodistes li ensenya que els extraterrestres (descobreix mentre que hi ha diverses màquines) són a l'origen dels esdeveniments que han devastat una gran part del món. S'assabenta igualment que són els llamps electromagnètics que han «activat» aquests artefactes.
De cop, lluny, un enorme soroll es deixa sentir. Els periodistes marxen, i Ray decideix fugir cap a Bòston amb els seus fills. La pel·lícula segueix les peripècies que se'n desprenen.[3][4]
La decoració de l'avió de línia a la Universal Studios a Hollywood.
Repartiment
Fotografia d'un dels decorats de la pel·lícula: l'endemà, Ray es desperta descobrint la carcassa d'un Boeing 747 que ha devastat la meitat de la seva casa
Altres espectadors pensen descobrir referències disfressades a la Shoah introduïdes per Steven Spielberg, sobretot amb el tren de la mort en flames o la pluja de roba que cau d'un dels trípodes.
En aquesta versió els trípodes surten de les entranyes de la terra americana reactivats per l'agressor vingut de l'espai. Sigui aquest canvi respecte a la novel·la de H. G. Wells és conscient, sigui inconscient, però en els dos casos expressa la por a l'enemic interior, el sòl, reactivat també per xarxes estrangeres, el cel, com ho han ensenyat les investigacions sobre els atemptats que han precedit i els que han tingut lloc l'11 de setembre de 2001. D'altra banda nombroses escenes de la pel·lícula s'hi refereixen com a la d'un Boeing 747 que cau sobre una casa. El sòl s'esquerda i les destruccions que comencen per una església, símbol de la ideologia occidental de cara als "islamistes", no explícitament nominats, que reemplacen en aquesta versió el perill comunista de les pel·lícules de ciència-ficció de la guerra freda.[6]
Al final de la pel·lícula, cap a 1 hora 39 minuts i 35 segons, es pot veure sobre el braç dels soldats americans la bandera dels Estats Units. La bandera és invertida. Les estrelles blanques sobre fons blau són dalt a l'esquerra de manera normal.
