La pel·lícula descriu la història verdadera d'un Just entre les nacions, Oskar Schindler, un industrial alemany, membre del partit nazi, que aconsegueix salvar prop de 1.200 jueus de la mort en el camp de concentració de Płaszów, sense ocultar però els defectes d'un personatge una mica ambigu i intentant treure un benefici material de la situació.
No pensant al principi més que en el seu benefici, utilitzant una mà d'obra jueva barata a la seva fàbrica, Oskar Schindler no s'adonarà veritablement de l'horror i la bogeria nazi fins que assisteix a la liquidació del Gueto de Cracòvia pel comandant de les SS Amon Göth, i particularment veient una petita noia amb un abric vermell perduda en la massacre. Des de llavors, intentarà, ajudat del seu comptable Itzhak Stern, salvar el màxim possible de vides.
Mentre que el camp dirigit per Amon Göth rep l'ordre de tancar i que milers de jueus han de ser transferit llavors a Auschwitz, Schindler decideix comprar 1.200 aquests homes per «protegir-los» tot contractant-los a la nova fàbrica d'armes que ha obert. Redacta llavors la llista que conté els noms dels qui seran salvats. En aquesta fàbrica prohibeix als guardians tota malifeta sobre els empleats i acabarà fins i tot sabotejant la seva pròpia mercaderia.
Alguns mesos més tard, la guerra s'acaba. Oskar Schindler i la seva dona deixen el país perseguits com a criminals de guerra pels aliats, però no sense haver dit abans adéu als 1.200 jueus que ha salvat i d'haver rebut d'aquests un anell portant la màxima: «Qui salva una sola vida, salva el món sencer».[2]
La tomba d'Oskar Schindler és situada en el cementiri cristià al Mont Sió a Jerusalem (Israel).
La pel·lícula va ser rodada entre març i maig del 1993 al barri de Kazimierz a Cracòvia. Steven Spielberg no va aconseguir el permís de rodar al camp d'Auschwitz. Les escenes del camp de la mort han estat rodades fora de les portes, sobre un plató.
Steven Spielberg no va demanar cap salari per fer aquesta pel·lícula. Per a ell, aquest salari haurien estat els «diners de la sang».
Steven Spielberg va adquirir de seguida els drets del llibre després de la seva aparició a començaments dels anys 1980.
En els anys 1980, la pel·lícula va ser proposada a Martin Scorsese, però aquest va refusar, ja que pensava que només un realitzador jueu en seria capaç. El projecte va ser llavors proposat a Roman Polanski que va refusar també, trobant la història massa prop de la seva.
La pel·lícula és rodada en blanc i negre, excepte sis escenes: una al començament mostrant la cerimònia jueva del sàbat, tres centrades en l'abric vermell d'una petita noia jueva, una centrada en les flames de les espelmes enceses per al sàbat a la fàbrica d'armament i l'escena final rodada sobre la tomba d'Oskar Schindler.
La Llista de Schindler es troba en el Top 100 de l'American Film Institute a la novena posició. És igualment sisè en la classificació de les millors pel·lícules de tots els temps al lloc de referència IMDB amb una nota de 8,9/10.
