La guerra d'en Charlie Wilson[1] (títol original en anglès Charlie Wilson's War) és una pel·lícula estatunidenca de geopolítica dirigida per Mike Nichols, estrenada el 2007. Aquesta pel·lícula sobre la guerra afgano-soviètica de 1979 i de l'operació Cicló de la CIA és una adaptació del llibre homònim de George Crile.[2] S'ha doblat al català.[1]
A començaments dels anys 1980, sota la presidència de Ronald Reagan, el diputat texà Charles Wilson, membre influent del pressupost de la comissió de la Defensa americana, és conegut pels mitjans de comunicació i el públic per a la seva faceta de cràpula inveterat, gran aficionat al whisky i a les nombroses conquestes femenines... És en realitat un fervent patriota, expert en política internacional i en la guerra freda, que s'interessa particularment en la guerra afgano-soviètica de 1979 pel biaix de l'Operació Cicló.
Charlie Wilson té entre les seves relacions la multimilionària americana Joanne Herring, fervent militant anticomunista i cristiana, que posa la seva fortuna i el seu cos al servei dels interessos i ideals americans, i de la caiguda del seu principal enemic: el Bloc de l'Est. Trobant massa timorata la reacció americana a la invasió de l'Afganistan per l'armada soviètica, persuadeix Wilson de la necessitat d'un real suport armat als mujaidins i de l'oportunitat d'infligir una derrota als russos, amb menors despeses, ja que no compromet directament els Estats Units. Convençut, fa augmentar el pressupost concedit a les operacions secretes en aquesta regió de 5 milions a 1000 milions de dòlars i s'assegura els serveis de l'expert de la CIA Gust Avrakotos per portar a terme aquesta operació subterrània de l'agència.
Usant respectivament el seu poder, del seu carisma, d'informacions secretes de defensa, de diplomàcia i disposant d'un pressupost de l'ordre dels mil milions de dòlars, Charlie, Joanne i Gust aconsegueixen lligar la més improbable de les «aliances ultrasecretes» perquè Israel (el seu soci a l'Orient Mitjà) proveeixi les armes no comprometedores políticament als mujaidins, via Egipte i Pakistan. D'allà, el general president Mohammed Zia organitzarà la logística per fer-los passar la frontera, permetent als afgans colpejar l'invasor que és el seu enemic comú...