La Ilustración de la Mujer fou una revista quinzenal de literatura, ciències i belles arts, adreçada exclusivament al bello sexo[nota 1] per tal d'instruir, il·lustrar o delectar a les lectores, en la qual van col·laborar notables escriptores i escriptors d'Espanya i Amèrica. La revista s'editava a Barcelona, escrita en castellà i distribuïda en diversos països. El primer número es va editar el dia 1 de juny de 1883 a la Impremta Lluís Tasso i Serra, al carrer Arc del Teatre, 21 i 23. L'any 1887 canvia la seva edició a la Impremta Fidel Giró.
Cada repartiment constava de dos lliuraments: La Ilustración de la Mujer i la Revista de Modas y Salones. La Ilustración de la Mujer conté les següents matèries: articles doctrinals, estudis morals, articles diversos, llegendes, contes, novel·les, narracions, viatges, secció científica, secció artística, varietats, poesia, galeria de dones notables i gravats. La Revista de Modas y Salones conté les següents matèries: explicació de gravats, explicació de figurins il·luminats, descripció del plec de patrons, articles diversos, poesies i novel·les. La mateixa revista en unes de les seves pàgines es descriu així:
Anualment els exemplars es recopilaven en un tom compost per:
Al segle xviii es teoritza el concepte de moda, convertint-se en un símbol d'identificació individual, marcant als seus consumidors de manera distingida dins de la societat. A partir de la segona meitat del segle xix es va democratitzar l'accés a la moda, moment en què els diferents estrats socials deixen d'estar subordinats a una determinada manera de vestir, que des de ben antic estaven marcats per les ordenances institucionals. Fins al moment la noblesa havia monopolitzat la moda de tendència, va ser llavors quan la burgesia, nou estament social nascut després de la Revolució Industrial, va passar a ser una gran consumidora de la moda, anhelant vestir com la noblesa.
El director i propietari de la revista va ser Pedro Rigual Alayo amb seu a Barcelona, amb representant general a Madrid, Josefa Pujol de Collado i amb representant general a París, Faustina Sáez de Melgar.
La revista tenia punts de subscripció a:
Els toms s'enquadernaven anualment, amb tapes de vitel de color tirades en negre i or. El preu era de 6 pessetes el joc, 35 pessetes el tom i 4 reals la subscripció. La revista estava interessada a arribar al major nombre de compradors possibles, donant facilitats i proposant preus assequibles als subscripcions. En un dels exemplars deixen constància de la seva voluntat: "Per tal de fer assequible aquesta publicació fins a les famílies de fortuna més modesta, hem procurat harmonitzar el luxe i l'elegància amb la baratura i facilitat en la seva adquisició, fixant el preu de cada repartiment complet per subscripció en 4 reals".[nota 3]
La portada de la revista conté en la part superior una il·lustració del decorador, figurinista i il·lustrador català Lluís Labarta i Grañé. La seva signatura apareix a l'extrem inferior dret. A la il·lustració es poden identificar diversos elements relacionats amb el contingut de la revista: la pintura, la música, la literatura, els viatges, la costura o la moda. Començant per l'esquerra es reconeix una càmera fotogràfica de manxa amb trípode, un moble amb estris de costura, un tom amb dissenys de moda, un braser encès, una natura morta floral, un rentamans, un globus terraqüi amb suport, una branca d'ametller en flor, una paleta de pintor amb pinzells, un putti amb un quadern i una ploma, un cavallet, un piano vertical antic equipat amb els seus canelobres, una lira i el bust d'un compositor, entre altres objectes.
Els lliuraments es realitzaven quinzenalment, es repartia a les senyores subscriptores sota una elegant coberta. El quadern contenia:
La Galeria de Mujeres Notables és una secció de la revista La Ilustración de la Mujer, on es troben gravats de retrats realitzats per Paciano Ross i fotografies de dones destacades de l'època.