Stefan Godin com a tinent coronel de gendarmeria Benson
François Neudjen «Kötrepi» com a Nine Wea
Macki Wea com a Djubelly Wea
Pierre Gope com a Franck Wahuzue
Alphonse Djoupa com a Hilaire Dianou
Dave Djoupa com a Wenceslao Laveloa
Henry Wea «Aïzik» com a cuiner Imwone
Aira Gnipate «Toulousie» com a pastor Tom Tchacko
Mathias Waneux com a cap Hwadrilla
Stephane Delesne com a Arthur, tinent coronel de l'11a de xoc
Jean-Christophe Drouard com a Jayot, capità de l'escamot Hubert
Aladin Reibel com a Norlain, general de la Brigada Aèria
Patricia Wéa com a mare de la tribu
Marc Robert com a Marco, del GIGN
Producció
Mathieu Kassovitz va conèixer el poble kanak per primera vegada l'any 2001, abans d'escriure el guió, per demanar-li permís per fer una pel·lícula sobre la seva història.[2] Llavors, Kassovitz va trigar dos anys a escriure una primera versió del guió.[2] A mesura que va evolucionar la situació política, mentre Kassovitz feia nous viatges a Nova Caledònia i recull nous testimonis (tant de soldats com de kanaks), el guió es va reelaborar i es van escriure 25 versions diferents en l'espai de vuit anys.[2]
Inicialment previst per a ser rodat a Nova Caledònia, a l'escena de la presa d'ostatges d'Ouvéa, el rodatge es va traslladar finalment a la Polinèsia Francesa després de l'oposició d'una part de la població de Caledònia, inclosa els kanaks.
Crítica i polèmica
Mathieu Kassovitz l'any 2011 abans de l'estrena
Moltes controvèrsies van precedir l'estrena de la pel·lícula. Si bé la productora va demanar els mitjans de l'exèrcit francès per a reconstituir determinats conjunts, aquest s'hi va negar després d'haver conegut l'esperit de l'obra, contrària a la versió històrica i qüestionant-la d'una manera excessivament militant.[5]
Encara com a reacció al guió, al biaix de l'autor i a l'oposició d'una part de la població local kanak, va ser impossible rodar la pel·lícula al lloc de la tragèdia per motius de seguretat. Va ser, doncs, enregistrada a la Polinèsia Francesa, amb el suport de les autoritats polítiques locals.[6] En el moment de la seva estrena, pel·lícula no es va estrenar a les sales de Nova Caledònia. L'únic operador existent a l'illa va rebutjar perquè el treball de Kassovitz era «massa caricaturesca i polèmica» i va acusar la pel·lícula de «reobrir ferides guarides».[3] Segons Jean Bianconi, el fiscal adjunt que va intervenir en les negociacions, «aquesta pel·lícula només dona una visió parcial i inexacta dels fets que no servirà per a la reconciliació entre les comunitats i suposarà un cop terrible a totes les famílies de les víctimes: gendarmes, soldats de l'11è batalló d'assalt, kanaks, que així veuen reavivar un dolor que només el temps pot apaivagar».[7]
Esgotat per la crítica, i davant el baix èxit de la pel·lícula, Kassovitz va respondre: «Em molesta el cinema francès. Aneu a fotre amb les vostres pel·lícules de merda».[8]
.jpg)
