L'incoronazione di Dario
L'incoronazione di Dario és una dramma per musica en tres actes amb música d'Antonio Vivaldi i llibret en italià d'Adriano Morselli. Es va estrenar al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 23 de gener de 1717.[1] Actualment es representa poc.
Personatges
Personatge
|
Tessitura[2]
|
Repartiment de l'estrena 23 de gener de 1717
|
Flora, damisel·la de la cort, confident de les dues princeses
|
contralt
|
Rosa Mignati
|
Arpago, guardaespatlles de Statira
|
soprano (travestit)
|
Antonia Pellizzari
|
Oronte, guardaespatlles de Statira
|
soprano castrat
|
Carlo Cristini
|
Alinda, amant d'Oronte
|
soprano
|
Maria Teresa Cotti
|
Niceno, fill de Cir
|
baix
|
Angelo Zannoni
|
Argene, germana petita de Statira
|
contralt
|
Anna Maria Fabbri
|
Statira, primogènita de Cir
|
contralt
|
Anna Vincenza Dotti
|
Darios
|
tenor
|
Annibale Pio Fabri
|
Argument
Després de la mort de Cir, rei de Pèrsia, hi havia tres pretendents als tron: Darios, guiat pels seus orígens nobles era el favorit dels sàtrapes de Pèrsia, Oronte era el favorit de la plebs i Arpago, un capità, tenia el suport de l'exèrcit. Darios s'adona serà nomenat qui es casi amb Statira, la filla gran de Cir, i rebi la benedicció de l'Oracle del Sol. Darios consegueix atreure la princesa, però la filla petita de Cir, Argene, secretament enamorada de Darios i amb la secreta ambició de regnar, posa paranys a la parella. Finalment la parella supera aquesta situació i Darios és coronat juntament amb Statira. Argene rep un càstig sever i l'Oracle del Sol beneeix la unió.
Enregistraments
- 1986 John Elwes, Gérard Lesne, Henri Ledroit, Michel Verschaeve, Ensemble Baroque de Nice dir. Gilbert Bezzina. Harmonia Mundi. HMA 1901235-37.[3]
- 2013 Soprano: Sofia Soloviy (Arpago), Soprano: Roberta Mameli (Alinda), Mezzosoprano: Lucia Cirillo (Oronte), Mezzosoprano: Giuseppina Bridelli (Flora), Contralt: Sara Mingardo (Statira), Contralt: Delphine Galou (Argene), Tenor: Anders Dahlin (Dario), Baríton: Riccardo Novaro (Niceno), Accademia Bizantina dir. Ottavio Dantone. Naïve - Opus 111. OP 30553.
Referències
|
---|
Biografia | | |
---|
Òperes | |
---|
Música sacra | |
---|
Obra instrumental |
- 12 trio sonates, op. 1 (1705)
- L'estro armonico, op. 3 (1711)
- La stravaganza, op. 4 (1714)
- Il cimento dell'armonia, op. 8 (1723)
- Concert per a mandolina, RV 425 (1725)
- La cetra, op. 9 (1727)
- 6 concerts per a flauta, op. 10 (1728)
- 6 concerts per a violí, op. 12 (1729)
- Grosso mogul, RV 208
- Concert per a llaüt, RV 93 (1730s)
|
---|
Cultura | |
---|
|
|
|