Klockmannita

La klockmannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Friedrich Klockmann (1858 – 1937).

Klockmannita
Infotaula de mineralKlockmannita

Klockmannita amb calcomenita blava de la Sierra de Umango (La Rioja, Argentina)
Fórmula químicaCuSe
EpònimFriedrich Klockmann Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Las Asperezas, Sierra de Cacho, Villa Castelli, General Lamadrid, La Rioja, Argentina
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.CA.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.CA.05b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.8.12.2
Heys3.1.14
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 3,94Å; c = 17,25Å;
Grup espacialgrup espacial 194 Modifica el valor a Wikidata
Colorgris pissarra o blau-negre
Exfoliacióperfecta en {0001}
Duresa (Mohs)2 a 2,5
Lluïssormetàl·lica en acabar de rompre, poc després, mat
Densitat6.043,22 Modifica el valor a Wikidata
Impureses comunesAg
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1928
SímbolKl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1] [2]

La klockmannita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Friedrich Klockmann (1858 – 1937).

Característiques

La klockmannita és selenur de coure i la seva fórmula química és CuSe. A més dels elements de la seva fórmula, pot contenir impureses de plata. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma d'agregats granulars, alguns dels quals tenen grans tabulars que poden ser prims o gruixuts.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 2,5. És l'anàleg mineral amb seleni de la covel·lita (CuS) i amb coure de l'achavalita (FeSe), la freboldita (CoSe) i la sederholmita (NiSe).[1] És inestable sota condicions de pressió descomponent en umangita i krut'aïta.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la klockmannita pertany a «02.CA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Cu» juntament amb els següents minerals: covel·lita, spionkopita, yarrowita, nukundamita i calvertita.

Formació i jaciments

La klockmannita és d'origen hidrotermal i apareix en dipòsits rics en coure i tel·luri.[2] A més de l'Argentina, també ha estat trobada a Alemanya, Austràlia, Àustria, Bolívia, el Canadà, Finlàndia, França], el Kazakhstan, Mèxic, Polònia, la República Democràtica del Congo, la República Txeca, el Regne Unit, Romania, Rússia, Suècia, Suïssa, Xile i la Xina.[1]

Sol trobar-se associada associada amb altres minerals com: clausthalita, umangita, eucarita, berzelianita, crookesita i calcomenita.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Klockmannite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Klockmannite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 10 febrer 2017].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.