La crookesita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del científic britànic, Sir William Crookes (1832-1919), qui va descobrir el tal·li l'
| Fórmula química | Cu₇(Tl, Ag)Se₄ |
|---|---|
| Epònim | William Crookes |
| Localitat tipus | mina Skrikerum, Valdemarsvik, Östergötland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.04 |
| Dana | 2.4.12.1 |
| Heys | 3.5.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,435Å; c = 3,954Å; |
| Grup espacial | grup espacial 87 |
| Color | gris plom |
| Exfoliació | bona |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,90 g/cm³ (mesurada); 7,443 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1866 |
| Símbol | Crk |
| Referències | [1] |
La crookesita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del científic britànic, Sir William Crookes (1832-1919), qui va descobrir el tal·li l'any 1861.
La crookesita és un sulfur, un selenur de coure, tal·li i argent de fórmula química Cu₇(Tl, Ag)Se₄. Antigament es considerava que la seva fórmula era (Cu, Tl, Ag)₂Se. Cristal·litza en el sistema tetragonal, i es troba en forma de taques o disseminada en petits filons.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crookesita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita i brodtkorbita.
Es troba en dipòsits hidrotermals, juntament amb altres selenurs. Sol trobar-se associada a altres minerals com: umangita, berzelianita, eucairita, klockmannita, clausthalita, sabatierita, linnaeïta, calcita o quars.[2] Va ser descoberta l'any 1866 a la mina Skrikerum, a Valdemarsvik (Östergötland, Suècia).
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.