Balcanita

La balcanita[2] és un mineral rar de coure, argent, mercuri i sofre. Químicament és un sulfur triple de coure (I), argent i mercuri (II), de fórmula

Balcanita
Infotaula de mineralBalkanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu9Ag₅HgS₈
Localitat tipusmina Sedmochislenitsi (Sedmocislenici Mine), Balkan Mts (Stara Planina), Vratsa Oblast (Vratza), Bulgaria
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BD.15
Nickel-Strunz 9a ed.2.BD.15 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.16.7.1
Heys3.5.6
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,62(2) Å; b = 9,42(2) Å; c = 3,92(4) Å;
Colorsteel grey*
Macleslamellar in several directions*
Duresa (Mohs)3,5
Lluïssormetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat6,318 g/cm³ (mesurada); 6,421 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesanisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1971-009
Any d'aprovació1973
SímbolBkn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La balcanita[2] és un mineral rar de coure, argent, mercuri i sofre. Químicament és un sulfur triple de coure (I), argent i mercuri (II), de fórmula Cu9Ag₅HgS₈, de color gris acer i una densitat de 6,318-6,421 g/cm³, que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. El seu nom fa referència a la Serralada dels Balcans, ja que fou descrita per primera vegada per V.A. Atanassov i G.N. Kirov el 1973 a partir d'una mostra obtinguda a la mina Sedmochislenitsi, situada en aquesta serralada a Bulgària.[3]

Formació i jaciments

Es forma en jaciments de coure d'alt grau en dipòsits de plom, zinc i coure estratificats. Sol trobar-se associat a altres minerals com: bornita, calcosina, calcopirita, djurleïta, digenita, tennantita, stromeyerita, mckinstryita, wittichenita, bismut, rammelsbergita, plata mercúrica, cinabri, pirita, calcita, barita o aragonita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balcanita
  1. ↑ «Balkanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  3. ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Balkanite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012]. 

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.