Kareem Abdul-Jabbar (Harlem, Nova York, 16 d'abril del 1947), nascut amb el nom de Fredrick Ferdinand Lewis Alcindor, Jr., és un esportista nord-americà que fou jugador de bàsquet professional i que va jugar als equips Milwaukee Bucks i Los Angeles Lakers de l'NBA des del 1969 fins al 1989. Fou el número u del draft de l'NBA del 1969.[1]
Era conegut com a Lew Alcindor abans que canviés el seu nom a la fi del 1971, diversos anys després de convertir-se a l'islam, al qual va arribar després de llegir una autobiografia de Malcolm X. Era el fill de Cora Lillian, una etiquetadora de grans magatzems, i Ferdinand Lewis Alcindor Sr., un policia i músic de jazz. La universitat el portaria a Los Angeles, on es quedaria gran part de la seva carrera.[2]
És àmpliament considerat un dels jugadors de l'NBA més grans de tot el temps.[3][4][5][6][7] Durant els seus 20 anys a l'NBA, anotà 38.387 punts - un rècord que durà fins al 8 de febrer de 2023 - a més de guanyar 6 vegades el premi a jugador més valuós de la lliga (MVP), sent el que n'ha aconseguit més. Era conegut pel seu llançament anomenat "skyhook", famós per la seva dificultat de bloquejar perquè posava els seus 2 metres i 18 centímetres de cos entre la cistella i la pilota.[8] L'èxit d'Abdul-Jabbar començà abans de la seva carrera professional, ja que a la universitat jugà en tres equips que s'endugueren el campionat, mentre que al seu equip de l'institut aconseguí guanyar 72 partits consecutius. Posteriorment va ser nomenat per la ESPN com el jugador de bàsquet universitari més gran de tot el temps.
El seu millor moment es va produir durant les finals del 1985 contra Boston Celtics, el rival històric dels Lakers. L'aleshores veteraníssim jugador, amb 38 anys, va ser superat sistemàticament pels pivots rivals durant el primer partit de les sèries, i el seu equip va perdre per 114 a 148, en el que es va conèixer com a "Memorial Day Massacre". Però Abdul-Jabbar es va refer i en els següents encontres va liderar el seu equip a la victòria, que es va acabar produint a Boston al sisè partit. Va ser el primer cop que els Lakers batien els Celtics a les finals de l'NBA i el primer cop que els Celtics perdien una final al Boston Garden. A més, el número 33 dels Lakers va ser elegit MVP de les sèries: mai un jugador d'aquesta edat ho havia aconseguit, i fins al moment la gesta no s'ha tornat a repetir.[9][10]
Abdul-Jabbar va deixar el bàsquet a l'edat de 42 anys com el màxim anotador i taponador de la història de l'NBA, a més de posseir el rècord de més "MVP de la Temporada" amb sis i ser el jugador que més "All-Star Game" ha disputat. Al llarg de la seva carrera es va enfrontar amb els millors "centers" de la competició, tant els de les generacions anteriors (Wilt Chamberlain, Nate Thurmond, Willis Reed, Walt Bellamy), com amb els de la seva (Elvin Hayes, Wes Unseld, Bob Lanier, Dave Cowens, Artis Gilmore, Dan Issel), els de la següent (Robert Parish, Moses Malone, Bill Walton, Jack Sikma) i encara algunes de més joves (Bill Lambeer, Ralph Sampson, Hakeem Olajuwon, Patrick Ewing, Mark Eaton, Brad Daugherty). La seva llista d'èxits personals i col·lectius és tal vegada la més impressionant en la història de la lliga: "Rookie" de l'any, campió de l'NBA en sis ocasions amb els Bucks i Lakers, dues vegades MVP de les Finals de l'NBA, 19 vegades "All-Star", tres vegades màxim anotador de la lliga,[11] i màxim anotador històric, entre molts d'altres. També posseïx vuit rècords de "playoffs" i set d'"All-Star".[12]
Des de la seva retirada del bàsquet, ha realitzat diverses tasques com a entrenador, escriptor i a vegades actor. Actualment és entrenador assistent dels Lakers, on té com a principal tasca la formació i entrenament dels seus pivots, entre ells Robert Sacre i Roy Hibbert.
Malgrat el seu èxit en el terreny de joc, no va ser fins a l'ocàs de la seva carrera que Abdul-Jabbar es va guanyar per fi l'afecte dels afeccionats al bàsquet. Va ser un home reservat, que evitava la premsa i que de vegades semblava distant. "Soc el pitjor entre els nois dolents", va dir una vegada a la revista The Sporting News. Durant la temporada 1988-89, la seva última en actiu, Abdul-Jabbar va ser homenatjat a cada pista de la lliga, fins al darrer partit a Portland.[13] El 2010 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[14]
Palmarès
- 1969 Premi Naismith
- 1970 NBA Rookie of the Year Award|NBA Rookie of the Year
- 2 USBWA Jugador universitari de l'any
- 3 NCAA Basketball Tournament Most Outstanding Player|NCAA Basketball Tournament MOP
- 3 NCAA Men's Division I Basketball Championship|NCAA Champion
- 6 NBA Most Valuable Player Award|NBA MVP
- 6 Sporting News NBA MVP
- 6 NBA Finals|Campionat de l'NBA
- 2 NBA Finals Most Valuable Player Award|Finals MVP
- Fou nominat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA elaborada l'any 1996.
- #33 dorsal retirat per UCLA, Milwaukee Bucks i Los Angeles Lakers
- Hall-of-fame de l'NBA
Honors
Notes i referències
|
|---|
| Membres | Entrenadors (100) |
|---|
| La negreta indica els qui també en són membres com a jugadors; la cursiva indica els qui també en són membres com a contribuïdors |
|
| | Jugadors (174) |
|---|
| |
|---|
| |
|---|
| |
|---|
La negreta indica els qui també en són membres com a entrenadors |
|
| | |
|
|---|
| Premis | |
|---|
|
.svg){kind=small}
