PROFILBARU.COM

Derrick Rose
	(2017)
Biografia
Naixement	(en) Derrick Martell Rose ; 4 octubre 1988 (36 anys); Chicago (Illinois)
Residència	Chicago
Formació	Universitat de Memphis (2007–2008); Simeon Career Academy (en) (2003–2007)
Alçada	191 cm
Pes	86 kg
Activitat
Ocupació	jugador de bàsquet
Activitat	2008 -
Nacionalitat esportiva	Estats Units d'Amèrica
Esport	basquetbol
Lliga	Divisió I de bàsquet masculí de l'NCAA i NBA
Posició a l'equip	Base
Núm. esportiu	1
Elecció al draft per	Chicago Bulls
Trajectòria
	Equip
Participà en
2014	Campionat del Món de bàsquet masculí de 2014
2010	Campionat del Món de bàsquet masculí de 2010
Premis
	(2011) Equip All-NBA; (2011) Premi a l'MVP de l'NBA; (2009) equip All-Rookie de l'NBA; (2009) Rookie de l'Any de l'NBA ;
Lloc web	drosehoops.com

Derrick Martell Rose (Chicago, Illinois, 4 d'octubre de 1988), és un exjugador de bàsquet professional estatunidenc que va jugar durant 15 temporades a l'NBA. Mesura 1,91 metres, i jugava en la posició de base.^[1]

Trajectòria esportiva

Inicis

Va jugar els seus anys d'universitat en l'Acadèmia Simeon Career de la seva ciutat natal juntament amb l'estrella actual de l'NBA André Gomes. Va aconseguir guanyar dos anys consecutius en el campionat estatal, cosa que cap escola d'Illinois havia aconseguit fins llavors. En la seva última temporada va liderar al seu equip per aconseguir el campionat contra l'escola preclasificada com número 1,Oak Hill Academy, guanyat 78-75 en un partit retransmès per la televisió nacional.^[2] Va jugar aquest any el McDonald's All-American, partit que reuneix als millors jugadors d'institut del país. En el total de la seva trajectòria escolar el seu equip va aconseguir 120 victòries per tan sols 12 derrotas.

Universitat

Rose va jugar durant una única temporada amb els Tigers de la Universitat de Memphis, en la qual va fer 14,9 punts, 4,7 assistències i 4,5 rebots per partit.^[3] Van aconseguir classificar-se per la Final Four de 2008, jugant la final contra la Universitat de Kansas.^[4] Els Jayhawks van acabar derrotant els Tigers per 78-75, després de 20 anys des del seu anterior títol.^[5]