Kílian Jornet i Burgada (Sabadell,27 d'octubre de 1987)[1] és un esquiador de muntanya i corredor de muntanyacatalà.[2] Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[3] i també del 2012 al 2014.[4] És especialment conegut per haver guanyat en quatre ocasions (2008, 2009, 2011 i 2022) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[5] 2010[6] i 2011).[7] Jornet també s'ha proclamat vencedor en deu ocasions de la Sierre-Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i 2024),[8][9][10][11][12][13] ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió dos cops (2010[14] i 2012),[15] ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014.[16] A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius,[a][17] batent els rècords de temps en tots dos sentits),[18][19] el del GR 20 (2009),[b] el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro[3] o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life.[21] És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina,[22] i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.[23]
La tardor del 2023, va realitzar l'aventura de coronar els 177 cims de més de 3000 msnm del Pirineu en 8 dies. En total, va recórrer 485,65 quilòmetres i va acumular un desnivell de més de 43.000 metres, en més de 155 hores d'activitat física. La gesta va començar el dilluns 2 d'octubre als peus del cim Frondella i va finalitzar el 10 d'octubre a la Pica d'Estats. Va arribar a encadenar més de 40 cims en una mateixa jornada, a caminar 39 hores seguides i va desplaçar-se amb bicicleta per enllaçar els trams.[24] L'agost del 2024 va fer els 82 cims de més de 4000 msnm dels Alps en 19 dies. En total, va recórrer 1207 quilòmetres, acumulant un desnivell positiu de 75.000 metres i descansant, de mitjana, 5 hores i 17 minuts per dia. Els desplaçaments entre els cims els va fer a peu o en bicicleta.[25]
Actualment viu en un fiord de Noruega, des d'on ha creat una fundació per preservar les muntanyes, allunyat de la pressió que suposa ser considerat un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina.[26] És parella de la també corredora de muntanya sueca Emelie Forsberg.[27]
Biografia
Jornet és fill d'Eduard Jornet i Núria Burgada. El seu pare és guia de muntanya i guarda del refugi Cap del Rec, a la Cerdanya, i la seva mare és professora d'esports de muntanya, estant actualment a càrrec de les joves promeses del Centre de Tecnificació d'Esquí de Catalunya. Kílian Jornet té una germana dos anys més jove, Naila Jornet, integrant de l'equip estatal d'esquí de muntanya i que practica curses de muntanya.[28]
El seu primer aniversari ja el va celebrar al refugi del seu pare, a 1.986 metres d'altitud, on va viure gran part de la seva infantesa. Amb tres anys ja va coronar el primer tresmil, el Tuc de Mulleres. Amb cinc anys va fer l'Aneto, i amb sis el Breithorn. Als deu anys va finalitzar completament la Transpirinenca, combinant l'alta muntanya que ofereix el GR 10 i el GR 11.[28]
Iniciat en la pràctica de l'esquí de muntanya l'any 1999, participà per primera vegada en competició a la cursa de La Molina de la Copa espanyola de l'any 2000.[1] Tres anys més tard, ingressà a les files de la selecció espanyola d'esquí de muntanya competint en categoria absoluta fins al 2007.
Pel que fa a la seva afiliació a clubs, ha format part del Grup Excursionista Cerdanya (GEC)[49] i del Club Poliesportiu Puigcerdà-SE,[50] tot i que després va competir per Atomic.
A escala continental, obtingué l'or en la cursa vertical i l'argent en els relleus durant el Campionat d'Europa d'esquí de muntanya de 2009 celebrat a Alpago (Itàlia). En els següents campionats europeus, celebrats del 4 a l'11 de febrer de 2012 a Pelvós (Occitània),[54] va revalidar la medalla d'or a la cursa vertical.[55][56] En la cursa individual, va obtenir la medalla d'argent.[57][58]
Gràcies als seus mèrits esportius en categoria júnior d'esquí de muntanya, va guanyar el Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2004, 2005 i 2006.[59]
Ha estat sis voltes campió del món de curses en alçada (Skyrunner World Series), els anys 2007,[81] 2008,[82] 2009,[83] 2012, 2013 i 2014.[4] D'aquesta forma va superar en nombre de victòries al capità del seu equip, el Salomon Santiveri Outdoor Team, Agustí Roc (2002, 2003 i 2004)[84] i esdevingué el corredor de muntanya amb més campionats del món.[4]
L'any 2008, amb vint anys, es presentà per primera vegada a l'Ultra-Trail du Mont-Blanc (UTMB), considerada una de les proves més dures d'Europa amb 166 quilòmetres i 9.400 metres de desnivell positiu. Essent un novell de la prova, no només la va guanyar amb comoditat (va treure quasi una hora al segon)[85] sinó que va rebaixar el rècord de la prova a 20 hores, 56 minuts i 59 segons.[85] L'any següent, setena edició de l'UTMB, va tornar a guanyar la cursa però no va ser capaç de rebaixar la marca del 2008, en part a causa de les males condicions climàtiques de vent, boira i fred.[86] En l'edició del 2011, també va guanyar la cursa amb un temps de 20 hores, 36 minuts i 43 segons.[87]
L'1 de juny de 2008, els ajuntaments de Bellver de Cerdanya i Prullans li dedicaren un homenatge amb l'organització de la Cursa de Muntanya Bellver Prullans, una mitja marató de muntanya que recorre els dos municipis, amb la presència del corredor com a protagonista de l'esdeveniment.[88]
De la mateixa manera que en esquí de muntanya, els seus èxits en les curses de muntanya han estat notables. És per això que ha estat premiat en nombroses ocasions per entitats catalanes i internacionals. Un dels mèrits més destacats és l'obtenció del Premi d'Honor d'EsportCatalà.cat els anys 2008[89] i 2009[90] en categoria skyrunning.
Kilian's Quest
Per tal de mostrar el màxim potencial del corredor, l'empresa patrocinadora Salomon organitzà el projecte Kilian's Quest, a fi que Jornet batés els reptes més importants en curses de muntanya.
El 17 de juny de 2009 va batre el rècord de la ruta de muntanya GR 20, a l'illa de Còrsega, en 32 hores, 54 minuts i 24 segons, rebaixant en quasi quatre hores l'anterior rècord en mans de l'italià Pierrot Santucci. El GR 20 és considerada la ruta de llarga distància més dura d'Europa, amb 190 quilòmetres i 21.000 metres de desnivell acumulat.[91]
L'1 d'octubre de 2009 va batre una nova marca, en aquella ocasió a Sierra Nevada (Estats Units). Aconseguí finalitzar el Tahoe Rim Trail, una prova que recorre el llac Tahoe, passant pels estats de Califòrnia i Nevada, donant inici i final a Sunnyside-Tahoe City, en 38 hores i 32 minuts.[92] L'antic rècord del sender, de 265 quilòmetres de distància i 8.000 metres de desnivell positiu, estava en mans de Tim Twietmeyer quan l'any 1995 el fixà en 45 hores i 58 minuts.[93]
Durant la tardor del 2010, va pujar i baixar el cim més alt del continent africà, el Kilimanjaro, en un temps rècord: 7 hores i 14 minuts.[96] Tanmateix, el projecte tenia previst rebaixar les marques del John Muir Trail, 340 quilòmetres creuant tres parcs naturals de Califòrnia (setembre 2009); o del quilòmetre vertical, ja en mans de Jornet, però s'hagueren d'anul·lar per molèsties físiques o obstacles administratius.[cal citació]
Summits of my life
El 29 de maig de 2012 presentà en públic el nou projecte anomenat Summits of my life («Cims de la meva vida»). El propòsit de l'aventura consistia en coronar en solitari, sense assistència i amb el menor temps possible, algunes de les muntanyes més emblemàtiques del planeta. El 2012 es va fixar l'objectiu de fer dues travessades integrals pel Massís del Mont Blanc, no realitzades abans. El 2013 va ser l'any que provà de batre el rècord de velocitat d'ascens de l'Elbrús (5.642 m), el Cerví (4.478 m) i el Mont Blanc (4.808 m). L'any següent ho provaria als cims de l'Aconcagua (6.962 m) i el Mont McKinley (6.194 m). I, finalment, l'any 2015 miraria de batre el rècord de velocitat d'ascensió al cim de l'Everest (8.844 m) —sense guies, ni portadors, ni cordes fixes, ni oxigen suplementari— que en el moment de proposar-se el projecte era de 22 hores i 29 minuts.[97]
El 4 de juny de 2012 es va veure obligat a ajornar la primera de les travessies del Mont Blanc per causes meteorològiques adverses, amb l'objectiu d'encetar-la la setmana següent.[98][99] Durant la segona temptativa, el diumenge 17 de juny, el seu company de travessada, el també esquiador francès Stéphane Brosse, va perdre la vida en caure accidentalment d'una cornisa de neu de 600 metres d'altitud a l'Agulla d'Argentière.[100][101][102]
El 18 de setembre del mateix any va assolir la travessa integral del Mont Blanc (des de Courmayeur a Chamonix, coronant el Mont Blanc per la via Innominata i baixant-lo per la via Royale) en 8 hores i 40 minuts, essent aquest un recorregut que s'acostuma a efectuar en tres dies.[103]
L'11 de juliol de 2013, Jornet va acomplir el segon dels projectes enquadrats en el Summits of my life, tot establint un nou rècord d'ascensió al Mont Blanc. Parcialment acompanyat pel francès Mathéo Jacquemoud, Jornet va pujar i baixar el cim més alt dels Alps en 4 hores i 57 minuts.[104] La gesta havia estat en mans d'André Gobet des de 1990, quan aquest esmerçà 5 hores i 10 minuts per completar l'ascens.
El 21 d'agost del mateix any, Jornet atenyia en solitari el tercer projecte de Summits of my life, coronant el Matterhorn i establint un nou rècord de l'ascens i el descens d'aquest cim, un dels més alts i complicats dels Alps, que de 1995 estava en mans de Bruno Brunod, qui havia parat el cronòmetre a 3 hores i 14 minuts. Per la seva banda, Jornet va completar la jornada en 2 hores i 52 minuts.[105][106] El mes següent, Jornet es va traslladar a Rússia, per a provar de batre el rècord d'ascens i descens del mont Elbrús, el cim més alt de l'Europa continental, tot aprofitant la celebració d'una cursa de muntanya al mateix indret. El 21 de setembre, Jornet va dur a terme l'intent de batre el rècord, acompanyat de Vitaly Shkel, però després de 2 hores i 45 minuts d'ascens, quan es trobaven a uns 300 metres del cim, van decidir de girar cua en tant que les condicions meteorològiques eren adverses. Per qüestions de calendari, i en saber que el temps no milloraria en els dies següents, es decidí a deixar aquesta temptativa de batre el rècord d'ascens i descens de la muntanya més alta d'Europa per una altra ocasió, encara per definir.[107][e] Aquest fou el darrer projecte de la iniciativa Summits of my life de l'any 2013.
L'any següent, un cop acabada la temporada d'esquí de muntanya, Jornet va combinar la participació en curses de muntanya amb la continuació d'aquest projecte. D'aquesta manera, el juny de 2014 es va desplaçar a Alaska per tal d'assajar de batre el rècord d'ascens i descens del Mont McKinley, la muntanya més alta de l'Amèrica del Nord. La gesta la va dur a terme el 7 de juny.[109][110] Fins a l'intent de Jornet, el rècord d'ascens i descens del McKinley estava en mans d'Ed Warren, un militar del servei aeri dels Estats Units que coronà el cim després 12 hores i 20 minuts després de la sortida, i va arribar al punt de sortida 4 hores després, aturant el cronòmetre a 16 hores i 46 minuts.[111] Per la seva banda, Jornet va coronar i descendir del McKinley en 11 hores i 48 minuts, establint també un nou rècord de velocitat en coronar aquesta muntanya a 9 hores i 43 minuts.[112] Les primeres informacions respecte a la gesta no foren del tot precises, ja que l'atac al cim es feu a través de la via Rescue Gully (que segueix la via tradicional en molts punts però evita uns passos equipats amb cordes fixes) i no a través de la via West Buttress, tal com s'havia comentat.[109]
El 19 de desembre de 2014, Jornet va emprendre el primer intent de batre el rècord d'ascens i descens de l'Aconcagua, la muntanya més alta dels Andes.[113] En el moment de la temptativa de Jornet, el rècord es trobava en mans de Jorge Egocheaga, qui va coronar i descendir l'Aconcagua en 13 hores i 46 minuts, per bé que inicialment s'havia anunciat que havia invertit 14 hores i 5 minuts en la gesta.[114] El primer assaig de Jornet fou infructuós a causa del fort vent, que l'obligà a girar cua abans de fer el cim.[115] No obstant això, Jornet va batre el rècord al segon assaig, efectuat el 23 de desembre.[116] A través de la via normal d'ascens a l'Aconcagua (amb sortida i arribada a Horcones), Jornet tardà 12 hores i 49 minuts a coronar i davallar la muntanya més alta del continent americà, un temps que rebaixa de 57 minuts la marca establerta per Egocheaga.[116][f]
El maig de 2015, Jornet tenia previst de temptar l'ascens més ràpid a l'Everest, però el terratrèmol esdevingut a la fi del mes anterior feu que l'expedició canviés els plans, desplaçant-se de totes maneres al Nepal amb la intenció d'oferir ajuda en zones muntanyoses allunyades, deixant la temptativa de rècord per més endavant.[118]
La matinada del 21 al 22 de maig de 2017, Jornet va assolir l'objectiu de pujar a l'Everest sense oxigen ni cordes fixes i en solitari. Va fer cim 26 hores després d'haver sortit del darrer indret habitat de l'Himàlaia, el monestir de Rongbuk (indret que coincideix amb el camp de base de l'Everest, prop de 5100 metres d'altitud), i 38 hores després arribava al camp de base avançat de la muntanya més alta del món.[119][120] Jornet va repetir la gesta una setmana més tard, la nit del 27 al 28 de maig, per bé que va sortir del camp de base avançat (a 6500 metres d'altitud) i va fer cim al cap de 17 hores, per a tornar després al mateix camp de base avançat.[121] Aquesta darrera marca situa Jornet molt a prop dels dos ascensos més ràpids que s'han registrat a la muntanya més alta del món (el de Hans Kammerlander per la cara nord de l'any 1996, fixat a 16 hores i 45 minuts; i el de Christian Stangl de l'any 2006, rebaixat a 16 hores i 42 minuts), per bé que el fet d'haver-la realitzat sis dies després d'una altra ascensió —més llarga— a l'Everest sense oxigen suplementari ni cordes fixes fa que la comparació no es pugui fer, essent les condicions diferents.[122]
Bibliografia
Jornet i Burgada, Kílian. Córrer o morir. Badalona: Ara Llibres, juliol 2011. ISBN 978-84-92907-38-0.
↑L'any 2016, Jornet va compartir la primera posició amb Jason Schlarb.
↑Aquest rècord romangué vigent fins al 8 de juliol de 2014, quan Guillaume Peretti realitzà el mateix itinerari en 32 hores i retallà el rècord de Jornet en gairebé una hora.[20]
↑Des de 2014, l'Ultra Pirineu va substituir la Cavalls del Vent, com una evolució d'aquesta.[78]
↑Vitaly Skhel ostenta el rècord d'ascens i descens de l'Elbrús, establert a 4 hores i 39 minuts. No obstant això, el rècord d'ascens de la mateixa muntanya està en mans d'Andrzej Bargiel, que feu la gesta en 3 hores i 25 minuts. Al principi, Kilian Jornet provaria de batre el rècord de Bargiel.[108]
↑El rècord es mantingué vigent fins al 19 de febrer de 2015, quan Karl Egloff recorregué el mateix traçat que Jornet i en rebaixà la marca en 57 minuts, deixant-la a 11 hores i 52 minuts.[117]
رتب القوات البحرية الملكية السعودية:[1] الرتب 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 الأفراد (قتالي) لاتوجد رتبة اللقب جندي جندي أول عريف وكيل رقيب رقيب رقيب أول رئيس رقباء (قتالي وغير قتالي) الأفراد لاتوجد رتبة لاتوجد رتبة اللقب جندي جندي أول عريف وكيل رقيب رقيب رقيب أول رئيس رقباء الضباط اللقب ملا
سفارة بولندا في السويد بولندا السويد الإحداثيات 59°20′29″N 18°04′25″E / 59.3414°N 18.0736°E / 59.3414; 18.0736 [1] البلد السويد المكان ستوكهولم الموقع الالكتروني الموقع الرسمي تعديل مصدري - تعديل سفارة بولندا في السويد هي أرفع تمثيل دبلوماسي[2] لدولة بولندا لدى ا...
Sporting event delegationAruba at the2016 Summer ParalympicsIPC codeARUNPCAruba Paralympic Committeein Rio de JaneiroCompetitors1 in 1 sportsFlag bearer Jesus De Marchena AcevedoMedals Gold 0 Silver 0 Bronze 0 Total 0 Summer Paralympics appearances (overview)201620202024 Aruba competed in the 2016 Summer Paralympics in Rio de Janeiro, Brazil from 7 to 18 September 2016. The country's participation in Rio marked its debut appearance in the quadrennial event, although it had competed in th...
п о р Вікіпедія 2435 Цей користувач в українській Вікіпедії вже 2435 днів 40 Цей користувач створив уже 40 статей в українській Вікіпедії. Цей користувач зробив 600 редагувань Цей користувач уже завантажив 30 файлів на Вікісховище п о р Інтереси Цей користувач цікавиться Нідерлан
Richard ClaydermanInformasi latar belakangNama lahirPhilippe PagèsLahir28 Desember 1953 (umur 69)AsalParis, PrancisGenrePop instrumentalMusik klasikEasy listeningPekerjaanPianisInstrumenpianoTahun aktif1976 – sekarangLabelDelphineDeccaBlackboard Richard Clayderman (lahir 28 Desember 1953), terlahir dengan nama Philippe Pagès adalah pianis Prancis yang telah menghasilkan banyak album piano pop maupun klasik. Ia telah merekam lebih dari 1.200 lagu-lagu instrumental,[1] termasuk...
Tunnel van Riqueval kanaal van Saint-Quentin met de ketting-sleepboot Algemene gegevens Locatie Bellicourt Coördinaten 49° 57′ NB, 3° 14′ OL Lengte gesloten deel 5670 m Bouw Bouwjaar 1801 Ingebruikname 1810 Gebruik Waterweg Kanaal van Saint-Quentin Portaal Verkeer & Vervoer Detail van het kettingmechanisme De Tunnel van Riqueval is een scheepvaarttunnel in het Franse departement Aisne in de gemeente Bellicourt. Het is een onderdeel van het kanaal van ...
Si ce bandeau n'est plus pertinent, retirez-le. Cliquez ici pour en savoir plus. Cet article ne cite pas suffisamment ses sources (mai 2017). Si vous disposez d'ouvrages ou d'articles de référence ou si vous connaissez des sites web de qualité traitant du thème abordé ici, merci de compléter l'article en donnant les références utiles à sa vérifiabilité et en les liant à la section « Notes et références » En pratique : Quelles sources sont attendues ? Commen...
12th quadrennial U.S. presidential election 1832 United States presidential election ← 1828 November 2 – December 5, 1832 1836 → 288 members of the Electoral College[a]145 electoral votes needed to winTurnout57%[1] 0.3 pp Nominee Andrew Jackson Henry Clay Party Democratic National Republican Home state Tennessee Kentucky Running mate Martin Van Buren[b] John Sergeant Electoral vote 219 49 States carried 16 6 Popular...
Sports season2023 Big 12 Conference football seasonLeagueNCAA Division I FBS football seasonSportfootballDurationTBANumber of teams14TV partner(s)Fox Family (Fox, FS1), ESPN Family (ABC, ESPN, ESPN2, ESPN+, ESPNU, Big 12 Now, LHN)2024 NFL DraftChampionship GameChampionsTexas Runners-upOklahoma StateFinals MVPQuinn Ewers, QB, TexasSeasons← 20222024 → 2023 Big 12 Conference football standings vte Conf Overall Team W L W L No. 3 ...
American basketball player Landry ShametShamet with the Brooklyn Nets in 2021No. 20 – Washington WizardsPositionShooting guardLeagueNBAPersonal informationBorn (1997-03-13) March 13, 1997 (age 26)Kansas City, Missouri, U.S.Listed height6 ft 4 in (1.93 m)Listed weight190 lb (86 kg)Career informationHigh schoolPark Hill (Kansas City, Missouri)CollegeWichita State (2015–2018)NBA draft2018: 1st round, 26th overall pickSelected by the Philadelphia 76ersPla...
1950 film by Ray Nazarro This article is about the film. For the radio program, see Counterspy (radio series). David Harding, CounterspyDirected byRay NazarroWritten byPhillips Lord(radio program)(as Phillips H. Lord)Screenplay byClint JohnstonTom ReedStory byClint JohnstonTom ReedProduced byMilton FeldmanStarringWillard ParkerCinematographyGeorge E. DiskantEdited byHenry BatistaProductioncompanyColumbia PicturesDistributed byColumbia PicturesRelease date July 13, 1950 (1950-07...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (مارس 2021) جراحة العمود الفقري طفيفة التوغل المعروفة أيضًا باسم (MISS)، ليس لها معنى أو تعريف محدد ولكنها تعني عدم وجود توغل جراحي شديد، فقد كان النمط القديم لجراحة العمود ...
Розділ Вікіпедії: Українська наукаПроєкт | Портал редагувати Українська наука Нестор-літописець Наука — це особлива форма людської діяльності, яка склалася історично та має своїм результатом цілеспрямовано відібрані факти, гіпотези, теорії, закони й ...
This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Kane family – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (December 2009) (Learn how and when to remove this template message...
Australian Aboriginal people from the Murray River area of Victoria Map of Victoria Aboriginal tribes The Dadi Dadi or Tatitati are an Australian Aboriginal people whose traditional lands are located along the southern banks of the Murray River in Victoria Australia. Language The Dadi Dadi language is a nearly extinct member of the Lower Murray languages, which form a branch of the Pama-Nyungan language family. During the 1960s and 1970s samples of the language were recorded by Luise Hercus.&...
Wali Kota SurabayaPetahanaEri Cahyadisejak 26 Februari 2021 (2021-02-26)KediamanRumah Dinas Wali Kota Surabaya Genteng, SurabayaMasa jabatanLima TahunDibentuk1916 (sebagai Soerabaia Burgemeester)Pejabat pertamaMr. A. Meijroos (Burgemeester)Situs websurabaya.go.id Surabaya adalah sebuah wilayah administratif kota sekaligus sebagai pusat pemerintahan Provinsi Jawa Timur, Indonesia. Secara administratif pemerintahan kota Surabaya dipimpin oleh seorang wali kota dan wakil wali kota yang...
Esta página cita fontes, mas que não cobrem todo o conteúdo. Ajude a inserir referências. Conteúdo não verificável pode ser removido.—Encontre fontes: ABW • CAPES • Google (N • L • A) (Junho de 2021) Capital do Móvel Nome Estádio Capital do Móvel Características Local Calquim, Paços de Ferreira Relvado Relva natural (105 x 68 m) Capacidade 9 076 Construção Data 1973 Custo 2 400$00/ano (arrendamento à Câmara Muni...
1985 video gameThe Fairyland StoryArcade instruction cardDeveloper(s)TaitoPublisher(s)TaitoDirector(s)Masaki OgataMikio HatanoDesigner(s)Hiroshi TsujinoArtist(s)Toshiyuki NishimuraTetsuro KitagawaComposer(s)Y. TsuchidaPlatform(s)Arcade, Mobile phone, MSX, Switch, PlayStation 4, X68000ReleaseJP: July 1985NA: 1985Genre(s)PlatformMode(s)Single-player, multiplayer (alternating turns) The Fairyland Story[a] is a platform arcade video game developed and published by Taito in 1985. In the ga...