Julio Burell y Cuéllar

Julio Burell y Cuéllar

Julio Burell, fotografiat per Manuel Compañy vers 1903.
Biografia
Naixement	1r febrer 1859 Iznájar (Província de Còrdova)
Mort	21 febrer 1919 (60 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
9 de juny de 1910 – 2 de gener de 1911
← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Amós Salvador Rodrigáñez →
9 de desembre de 1915 – 19 d'abril de 1917
← Rafael Andrade Navarrete José Francos Rodríguez →
9 de novembre de 1918 – 5 de desembre de 1918
← Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Joaquim Salvatella i Gisbert →
Ministre de Governació
19 d'abril de 1917 – 11 de juny de 1917
← Joaquín Ruíz-Giménez José Sánchez Guerra y Martínez →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Periodista i polític
Partit	Partit Liberal
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Obra
Obres destacables (1898) Solo ^(es)
Premis
(1910)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII
Llista Governador civil de Toledo 6 desembre 1900 – 13 març 1901 Ministre de la Governació Diputat a Corts Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts

Julio Burell y Cuéllar (Iznájar, 1 de febrer de 1859 - Madrid, 21 de febrer de 1919) fou un periodista i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts, i ministre de la Governació durant el regnat d'Alfons XIII

Carrera política

Membre del Partit Liberal va iniciar la seva carrera política com a diputat per Coruña a les eleccions generals espanyoles de 1886. a l'any 1896 ocuparia un escó representatiu de Pontevedra i el 1903 novament de La Corunya. Des de llavors i fins al 1918 tingué un escó per la província de Jaén.^[1]

Va ser governador civil de Toledo entre el 6 de desembre del 1900 i el 13 de març del 1901. Els anys 1906 i 1909 fou Director General d'Obres Públiques. Després fou Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts entre el 9 de juny de 1910 i el 2 de gener de 1911 amb José Canalejas y Méndez repetiria al capdavant d'aquesta cartera ministerial entre el 9 de desembre de 1915 i el 19 d'abril de 1917 en el govern d'Álvaro Figueroa y Torres Mendieta i entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918 amb el de Manuel García Prieto.^[2]

També va ser ministre de la Governació entre el 19 d'abril i l'11 de juny de 1917 en un govern de Manuel García Prieto.^[3]

Carrera periodística

Com a periodista va treballar a El Progreso i El Heraldo, i va fundar el 1904 El Gráfico, el primer diari il·lustrat amb fotografies que va haver-hi a Espanya. En aquests anys va travar amistat amb diversos escriptors del 98. Val a dir que de la seva amistat amb Valle Inclán - a qui va proporcionar més d'una prebenda en l'Administració- queda el personatge del ministre, inspirat en ell, a Luces de Bohemia;^[4] de la qual va mantenir amb Pío Baroja la referència al viatge a Toledo que apareix en la novel·la Camino de Perfección. També fou acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua el 1919, encara que no va prendre possessió a causa de la seva mort.

Referències

1. Fitxa del Congrés dels Diputats
2. Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista, 1999, p. 50-51. 
3. Julio Burell e Iznájar Arxivat 2015-06-15 a Wayback Machine., ABC, 6 de juny de 2010
4. El ministro mecenas de Valle Inclán y de Pardo Bazán a Diario de Córdoba, 26 d'abril de 2009

Càrrecs públics
Precedit per: Álvaro Figueroa y Torres Mendieta Rafael Andrade Navarrete Álvaro Figueroa y Torres Mendieta	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1910 - 1911 1915-1917 (nov.-des.) 1918	Succeït per: Amós Salvador Rodrigáñez José Francos Rodríguez Joaquim Salvatella i Gisbert
Precedit per: Joaquín Ruiz-Giménez	Ministre de Governació (abril-juny) 1917	Succeït per: José Sánchez Guerra y Martínez
Premis i fites
Precedit per: José Echegaray y Eizaguirre	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira e 1919	Succeït per: Gabriel Maura Gamazo