Juan Nicolás de Acha y Cerragería (Arespalditza, 14 d'agost de 1824 - Madrid, 19 de juny de 1899) va ser un financer, filantrop i pintor basc.
Va néixer el 14 d'agost de 1824 a Arespalditza en una família acomodada i ben relacionada de la vall d'Aiara. Estava emparentat, entre d'altres, amb Domingo de Acha y Larrea, que havia estat membre del Consell d'Hisenda al segle XVIII i amb el primer comte de Cerragería, un important polític i financer. Eventualment va establir-se a Madrid, on va procurar-se una bona posició mercès de la seva activitat a la banca i als negocis, que van permetre-li viatjar i assolir una sòlida cultura.[1] Paral·lelament va conrear la pintura, i va participar en l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1871 amb el quadre titulat Paradís terrenal.[2][3]
El 1873 es va casar a Madrid amb Elisa de Otañes y Llaguno,[1] amb qui va tenir dos fills, Alberto i Eduardo.[4] El febrer de 1876 va esdevenir administrador de la fortuna del seu difunt amic Francisco de las Herrerías y del Arco, en qualitat de marmessor del seu testament, en el qual el testador havia deixat 971.000 pessetes perquè fossin dedicades la construcció d'hospitals, asils i altres establiments benèfics, deixant llibertat d'actuació als marmessors per destinar-la a les obres que consideressin oportunes.[5] Des d'aleshores, Acha va dedicar-se plenament a les obres filantròpiques, essent benefactor de la Inclusa de Madrid.[1] Així mateix, va destacar la fundació del nou edifici de l'Institut Oftàlmic de Madrid, convençut pel doctor Santa Cruz,[6][7] que va acabar completant-se amb aportacions pròpies i d'altres persones. L'institut va ser donat finalment a l'estat espanyol i va ser inaugurat el 10 de juliol de 1903, després de la mort de Juan Nicolás Acha, succeïda el 19 de juny de 1899. Gràcies a la seva tasca filantròpica, la reina regent Maria Cristina d'Àustria va crear el títol de marquès d'Acha en reconeixement dels mèrits el 22 de gener de 1904,[1] que va ostentar el seu fill Alberto.[4]