José Ramón Mélida y Alinari (Madrid, 26 d'octubre de 1856 - Madrid 30 de desembre de 1933) fou un arqueòleg, escriptor espanyol i director de museu.
Fill del jurisconsult magistrat del Tribunal de Comptes Nicolás Mélida i Lizana i de la florentina Leonor Alinari i Adarve; van ser germans seus, entre d'altres, l'advocat i pintor Enrique i l'arquitecte i escultar Arturo. Va contreure matrimoni amb Carmen García Torres amb qui va tenir set fills.[1]
José Ramón va estudiar primer el batxillerat a l'Institut de Noviciat de Madrid, i la carrera d'arxiver. Hi va tenit com a mestre entre d'altres Juan de Dios de la Rada. Va ampliar estudis en viatges per diversos països europeus i especialment a la ciutat d'Atenes el 1898 i a l'Egipte el 1909.[2]
Es considera com a pare de l'arqueologia espanyola. Efectivament, des de 1916 fins a 1930, va exercir el càrrec de director del Museu Arqueològic Nacional on va tenir una intensa feina. En va augmentar les col·leccions i hi va introduir ordre en l'exposició i classificacions. Els seus catòlegs són considerats com veritables manuals d'arqueologia. Va dirigir les excavacions d'antiguitats ibèriques a Numància. A Mèrida va descobrir el Teatre romà. Va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va pertànyer a l'Institut Arqueològic Alemany, a la Societat d'Antiquaris de Londres i a la Hispanic Society de Nova York. Va exercir la Càtedra d'Arqueologia de la Universitat Central i va ser conseller d'Instrucció Pública (1913).[2]
Autor d'innombrables obres sobre arqueologia i història de l'art Historia del Casco, Arquitectura Dolménica Ibérica, El teatro Romano de Mérida, Historia de Arte Egipcio, Historia de la Escultura Española, també va escriure una novel·la i es conserva teatre inèdit de la seva mà.[3] En el seu discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de la Història explica «perquè cadascun deu aportar aquí, com contingent a l'obra comuna, el fruit dels seus estudis, accepteu el que vinc a oferir-vos, modest com meu: obrer de la Ciència sóc, que això som només els arqueòlegs…»