Josep d'Oriola-Cortada i Salses (Vic, ca 1847 - Barcelona, 15 d'octubre de 1899)[1] fou un aristòcrata i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Fill de Marià Oriola-Cortada i d'Ibáñez-Cuevas, descendent dels barons de Savassona,[2] el 1883 va heretar del seu germà Joaquim el títol de comte de la Vall de Merlès. Membre del Partit Liberal Conservador, en 1890 va substituir en el seu escó Fèlix Macià i Bonaplata, elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1886 pel districte de Puigcerdà. Va mantenir l'escó a les eleccions generals espanyoles de 1891.[3]