Josep Roca-Sastre i Muncunill (Terrassa, 1928 - Barcelona, 1997) fou un pintor català, fill del jurista Ramon Maria Roca i Sastre i net de l'arquitecte modernista, Lluís Muncunill i Parellada. La seva carrera va començar el 1956 París on passà dos anys amb una beca de l'Institut Francès i on guanyà el Primer Premi del concurs Jeune Peinture. Més endavant desenvolupà una temàtica urbana i intimista, molt personal, que reflecteix un món d'interiors modernistes, inspirats sovint en passadissos i racons del seu mateix estudi de l'Eixample de Barcelona.[1]
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1980). Havia obtingut el premi Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (1966) i la medalla d'honor del Salon des Artistes Français de París (1968) i el Premi Quadern de la Fundació Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell (1993).[1]