El seu besoncle matern, Andreu Molleví, era decorador mural, i l'oncle matern, Ignasi Cabanes, treballava a Barcelona, al taller escenogràfic de Maurici Vilomara.
Biografia
Va néixer en una família humil de Manresa, vinculada a les arts decoratives. De ben petit ja mostrava tenir habilitat en el dibuix. Va cursar estudis artístics, que va prosseguir després a Barcelona, on va aconseguir entrar al taller del gran escenògraf i decorador Salvador Alarma. Va aprendre amb rapidesa i excel·lència, i es va familiaritzar amb l'estil Liceu, en restaurar l'antic i col·laborar en el nou. També va construir carrosses per desfilades, i va decorar salons de ball i botigues. En els anys vint, va ajudar a Alarma en l'encàrrec d'ornar el sostre del teatre Cervantes de Buenos Aires, i va complir amb nota. Cap al 1925, assessorat pel seu mestre, es va endinsar al complex món de l'escenografia wagneriana. El 1929 va executar una sèrie de diorames per les exposicions de Barcelona i Sevilla, especialitat en la qual no tenia rival i per la que sempre treballà. Va pintar nombrosos telons per al teatre, i la primera escenografia que va crear ell sol va ser per encàrrec del teatre Tívoli de Barcelona.[2]
L'any 1939 es convertí en col·laborador i soci d'Alarma, creant la firma Alarma i Mestres.[4] Dos anys més tard, coincidint amb la mort d'Alarma, el Liceu li va oferir el seu taller, que havia ocupat el destacat Maurici Vilomara, amb la llibertat de poder utilitzar-lo també per encàrrecs privats, com els publicitaris i cartells. El 1945, en enfonsar-se part del saló de descans, restaurà els murals de Josep Mirabent.[2]
És durant aquest període quan inicia el seu projecte escenogràfic per a Aida i quan té lloc un dels seus màxims descobriments en l'àmbit de la perspectiva, «l'angle mestre», i comença a explotar la seva faceta pictòrica a través de diverses exposicions. Això no obstant, les dues primeres escenografies que estrenarà al Gran Teatre del Liceu seran Lohengrin i Parsifal. Després d'aquestes vindran les de l'òpera Canigó i les de Tristany i Isolda. Després d'aquests èxits, aconsegueix la càtedra de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i se li concedeix la Medalla d'Argent al Mèrit del Teatre.
Un any abans de la seva mort, l'any 1989, l'Ajuntament de Manresa li concedeix la Medalla d'Or de la Ciutat, i deu anys després de la seva mort s'inaugura la Fundació Mestres Cabanes com a seu estable i centre d'exposició i documentació de la seva obra. L'entitat està presidida per la seva filla Isabel.[3]
Part de la seva obra es troba a Mèxic, Nova York, Buenos Aires i el Canadà, a museus de Barcelona i Manresa. Feu nombrosos decorats per òperes famoses al Liceu de Barcelona. Medalles de plata de la Diputació de Barcelona i de la ciutat de Manresa.
La seva nombrosa obra consta d'olis, aquarel·les, pintures murals, dissenys gràfics, retaules, diorames, carrosses, ornamentacions, esbossos d'escenes i textos sobre escenografia.
Pintures murals de l'església dels Redemptoristes, del carrer Balmes de Barcelona, (1954).
Escenografia
Òpera Aída, Liceu (1945)
Òpera Sigfrid, Liceu (1952)
Òpera Canigó, Liceu (1953)
Òpera Tristany i Isolda, Liceu (1956)
Exposicions
El 2010 el MAE li va dedicar una exposició, sobre la seva obra escenogràfica. L'exposició Josep Mestres Cabanes escenògraf volia mostrar l'obra d'aquest personatge manresà, reconegut a nivell internacional a través de les seves escenografies; unes escenografies per a obres tan destacades com l'òpera Aida representada al Gran Teatre del Liceu. És en aquest camp en el qual Mestres Cabanes va destacar i aportar més al món escenogràfic i a la ciència de la perspectiva, amb un sistema de representació conegut com «L'angle mestre de l'escenografia». A l'exposició es va poder veure:
dotze teatrins originals de les escenografies d'Aïda, Parsifal, Els Mestres Cantaires i Canigó
estris originals de pintura del taller de Mestres Cabanes
originals a mida dels decorats utilitzats al Gran Teatre del Liceu
esbossos i pintures originals de l'artista
plafons explicatius sobre la vida de Mestres Cabanes
un audiovisual que narra el procés de configuració d'una obra escenogràfica[3]
.jpg)
