Josep Maria Vilarmau i Cabanes (Escrigues, Santa Maria de Merlès, Berguedà, 28 de març de 1900 - Santa Maria de Merlès, Berguedà, 7 d'octubre de 1947) fou folklorista, músic i poeta.
Fill d'una família de propietaris del Lluçanès, a partir dels anys 20 es va interessar per la cultura occitana i es va relacionar amb els ambients literaris i la vida cultural de Barcelona. Amb uns bons coneixements de música i de la realitat pagesa, va començar a introduir-se en el món del folklore, on va rebre el mestratge d'Anton Busquets i Punset i va seguir la metodologia de recerca i classificació de Rossend Serra i Pagès.[1]
Va militar a la Lliga Catalana i el 1934 va ser elegit alcalde de Santa Maria de Merlès. D'idees conservadores, a la Guerra Civil va estar al costat dels nacionals. Es va exiliar a França el 1937 i un cop tornà va tornar a ser alcade del seu poble.
Tot i la seva clara adscripció al nou règim polític, no deixà mai d'escriure en català, de donar suport a la cultura catalana i de mostrar gran estimació cap a la seva terra.
Els anys quaranta va reprendre la seva vinculació amb grups literaris catalanistes de Vic i va treballar intensament en l'elaboració de la seva gran obra, Folklore del Lluçanès. Per això va recollir material folklòric durant 20 anys de la seva vida, centrant-se en el context ben conegut i familiar del Lluçanès.
És enterrat al cementiri de Santa Maria de Merlès.
Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona[3]