Josep Maria Ballarín i Monset (Barcelona, 8 de febrer de 1920 - Berga, 18 de març de 2016)[1][2] fou un capellà i escriptor català.
Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com Mossèn Tronxo i Santa Maria, pa cada dia.
Estudià batxillerat als Escolapis. Va militar a la Federació de Joves Cristians de Catalunya, i posteriorment visqué l'inici de la Guerra Civil i formà part de la lleva del biberó.[3] Acabada la guerra va ser deportat a un camp de concentració franquista, on agafà la tisi i fou destinat a Zamora. Visqué sis anys de greu malaltia a Matadepera.[4] L'any 1946, quan tenia 26 anys, entrà a l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia.[5] Els Felipons l'enviaren a estudiar Teologia al seminari de Solsona,[3] on hi estudià entre 1947 i 1950.[6] El 4 de març de 1951 va ser ordenat com a capellà.[6] Després, fou prefecte i formador del seminari durant sis anys més.[3] De tots aquests anys ens diu: «Només estudiava i pregava. Pregava i estudiava. Necessitava aquells anys dintre meu per deixar-hi reposar tantes marors, per salvar-hi per sempre més els silencis de Matadepera». El 1958, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt.[7] A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gósol, on exercí com a vicari.[8]
Va col·laborar a diverses publicacions periòdiques com l'Avui, Serra d'Or, Qüestions de Vida Cristiana, Saó, Xarxa, Cop d'Ull, L'erol i a diversos programes de ràdio i televisió de TV3, Catalunya Ràdio i Ràdio Estel. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.[9]
El 2015 va tancar la llista de la circumscripció de Lleida de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015.[10]
Fins al 7 de març de 2016 va publicar un breu pensament cada dia al diari El Matí Digital, una activitat que va haver de suspendre degut a la seva delicada salut.[11] Els últims versos de Ballarín en aquest mitjà deien: «Passaran segles i encara hi haurà cristians creient que la fe no és una cançó fresca»..[12][13]
Des del 2018, l'Arxiu Comarcal del Berguedà custodia i conserva tot el seu fons personal bibliogràfic i documental.[6] El 2020 es van celebrar a Gósol tot un seguit d'actes en commemoració del centenari del seu naixement.[14]