José Pemartín Sanjuán (Jerez de la Frontera, Cadis, 29 de febrer de 1888 - Madrid, 6 de febrer de 1954) va ser un polític i escriptor espanyol. Germà del polític Julián Pemartín Sanjuán.
Fill d'una família de cellerers de Jerez, va rebre la seva formació a França, viatjant per diversos llocs d'Europa. Es va comprometre des d'un principi amb la Dictadura de Primo de Rivera, ocupant càrrecs de responsabilitat i arribant a ser designat com a membre de l'Assemblea Nacional Consultiva en 1927.[1] Va donar a conèixer el seu pensament a través d'articles en diaris, conferències, i sobretot, en la seva obra Los valores históricos en la Dictadura española (1928).
Durant la Segona República va ser un dels fundadors de la Unión Monárquica Nacional, i després va passar a militar a Renovación Española. Va ser un dels mentors més destacats de José Antonio Primo de Rivera i col·laborà en la revista de pensament conservador Acción Española. Posteriorment ingressaria a Falange Española.[2]
Es va adherir a l'alçament de juliol de 1936, i fou nomenat cap del Servei Nacional d'Ensenyament Superior i Mitjana del Ministeri d'Educació Nacional (1938), influint en la redacció dels plans d'estudi dels primers anys del franquisme. En 1949 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[3]