Jordi Garcés i Brusés (Barcelona, 25 de juny de 1945) és un arquitecte català.[1]
Fill de Tomàs Garcés i Miravet, estudià a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es titulà el 1970. Durant els seus estudis treballa al despatx MBM Arquitectes i amb Ricard Bofill. Professor de Projectes a l'Escola Eina (1971-1973) i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de 1975. El 1987 es doctorà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya. Catedràtic de Projectes des del 1990, ha sigut assessor en l'Organització de Ponències i Conferències del Congrés de la U.I.A.'96. Professor convidat a l'École Polytechnique Fédérale de Lausana (Suïssa), ha participat com a jurat en nombrosos concursos i premis. El 1991 guanyà el premi FAD, i el 1996 el premi Ciutat de Barcelona. Treballa associat amb Enric Sòria i Badia.
Pel que fa als seus dissenys, estan relacionats amb el món de l'interiorisme i l'arquitectura. D'entre aquests, cal destacar el llum de taula Sylvestrina (1974) o la font Alta (2004).[2]