PROFILBARU.COM

John Adams
Biografia
Naixement	15 febrer 1947 (77 anys); Worcester (Massachusetts)
Formació	Universitat Harvard ; Conservatori de Música de San Francisco
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, autobiògraf, compositor, llibretista
Activitat	1973 -
Ocupador	Conservatori de Música de San Francisco ; Royal Academy of Music ; Carnegie Hall
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Gènere	Òpera, música minimalista i música clàssica
Instrument	Clarinet
Segell discogràfic	Nonesuch
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1985) Harmonielehre; (segle XX) Nixon in China; (2001) Guide to Strange Places (en) ; (2007) Doctor Atomic Symphony ;
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés ;
Premis
	(2021) Dresdner Musikfestspiel-Preis; (2019) Premi Erasmus; (2015) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (2003) Premi Pulitzer de Música, per l'obra On the Transmigration of Souls; (1997) Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; (1995) premi Grawenmeyer de Composició Musical; (1995) Premi Grawemeyer; (1994) Royal Philharmonic Society Award (Chamber-Scale Composition) (en) , per l'obra Chamber Symphony (en) ; (1989) premis Grammy; Medalla Centenària de la Universitat Harvard; Classic Brit Awards (en) ; Ditson Conductor's Award (en) ; Premi Roma ;
Lloc web	earbox.com

John Adams (Worcester, 15 de febrer de 1947) és un compositor i director d'orquestra estatunidenc, conegut especialment per les seves fortes implicacions amb la música minimalista i un dels noms més populars de la música clàssica avui.^[1]

Nascut en una família amant del jazz, el seu pare tocava el saxofon i la seva mare cantava, va aprendre a tocar el clarinet i tocava en grups i orquestres locals.

Va estudiar música a la Universitat Harvard i posteriorment al Conservatori de San Francisco, establiment del qual més tard en fou director. A més també fou director del New Music Ensemble.

El 1978 fou nomenat assessor i, posteriorment, compositor resident de l'Orquestra Simfònica de San Francisco a instàncies del director Edo de Waart. El 1985 va contraure matrimoni i es mudà a Berkeley, Califòrnia, on resideix i treballa des de llavors com a compositor i organitzador de concerts, a més de col·laborar amb autors com Robert Ashley, Glenn Branca, Gavin Bryars, John Cage, Meredith Monk i Steve Reich.

Adams adquirí fama a Europa per les seves obres orquestrals i la seva òpera Nixon in China,^[2]però també com a director del Schönberg-Ensemble, la London Sinfonietta i l'Ensemble Modern.

Estil

La seva producció inclou obres per a orquestra, òpera, vídeo, cinema i dansa, entre d'altres. En algunes de les seves obres experimenta en el camp de la música electrònica. Composicions com Harmonium, Harmonielehre, Shaker Loops i The Chairman Dances es troben entre les més conegudes i interpretades de la música contemporània americana. En aquestes obres ha portat el minimalisme a un terreny nou i fresc, caracteritzat per sonoritats lluminoses i per un fort apropament a les formes musicals.

Adams pertany a la segona generació de músics minimalistes. Mentre que en l'obra de Steve Reich el minimalisme es caracteritza per aspectes constructius i pel repetiment mecànic d'elements harmònics i rítmics, Adams crea moments expressius espectaculars mitjançant una dilació alentida i canvis harmònics abruptes.

Obra més coneguda

Òperes

Nixon in China (1987)
The Death of Klinghoffer (1991)
I was Looking at the Ceiling and Then I Saw the Sky (1994
El Niño (2000), òpera-oratori
Doctor Atomic (2005)
A Flowering Tree (2006)
The Gospel According to the Other Mary (2013), òpera-oratori
Girls of the Golden West (2017)
Antony and Cleopatra (2022)

Obres per a piano

Phrygian Gates (1977)
China Gates (1977)
Hallelujah Junction (1996)
American Berserk (2001)
Roll Over Beethoven (per a dos pianos) (2014)
I Still Play (2017)

Altres obres

Shaker Loops: per a sextet de corda (1978, revisat 1983)
Light Over Water: Simfonia per a instruments de metall i sintetitzadors (1983)
Harmonielehre: per a orquestra (1984-85)
Short Ride in a Fast Machine (1986)
The Chairman Dances (1986)
On the Transmigration of Souls (2002)
Absolute Jest, concert per a quartet de corda i orquestra (2012)

Referències

↑ «Anunci representació». Palau de la Música Catalana. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2018. [Consulta: 12 abril 2018].
↑ Rebatet, Lucien. Una historia de la música (en castellà). Barcelona: Omega, 2012, p. 851. ISBN 9788428215770.