Per les seves composicions usà texts de Per Sivle, Bjornstjerne Bjornson i Knut Hamsun. Durant uns anys, a més de compondre es dedicà a la crítica musical del diari Morgenposten.
Biografia
Va néixer a Noruega. Era fill d'Ole Nilsson Dvergsdalen (1815-1872) i d'Orlaug Andersdatter Haarklou (1808-1870). Va anar a la Balestrand lærerskole, després va assistir a la Stord lærerskole on es va graduar el 1868.[2][3]
Va estudiar orgue i harmonia a Drammen, després el 1872 va estudiar amb Ludvig Mathias Lindeman a Christiania (actual Oslo). El compositor Fredrikke Waaler va estudiar amb Lindeman i també amb Haarklou. Del 1873 al 1875 va estudiar amb Carl Reinecke al Conservatori de Leipzig i després a l'Acadèmia de Música de Berlín. El 1876 Haarklou era organista a l'església de Tangen a Drammen. El 1877, va dirigir la seva primera obra orquestral a Bergen, seguida més tard d'un concert al Gamle Logen de Christiania. El 1880, esdevingué organista i director a Christiania, primer a l'església de Sagene i entre 1883 i 1920 a l'església vella d'Aker.[4] 1889 va dirigir a Copenhaguen, Berlín i Leipzig. Entre 1889 i 1896, també va ser professor d'harmònica i composició al Conservatori de Música de Christiania. Tenia fama de virtuós a l'orgue, sobretot per les seves improvisacions.
Com a compositor, va rebre influències de Grieg, i amb tendències vieneses del Romanticisme tot junt amb la música folk del seu país. Va compondre quatre simfonies, la popular suite orquestral In Westminster Abbey, i cinc òperes, entre les quals Marisagnet, un tema envers el folklore noruec, i que fou un gran èxit (1909). Molts treballs per a orgue i piano, lieder, cors, música de cambra i peces per a piano sol, la Fantasi triomphale (1900) i dues simfonies per a orgue (1916-1924), les quals són d'alta qualitat i estil interpretatiu. En total va compondre unes 50 obres.
Alguns dels seus treballs foren publicats el 1920, però alguns romanen sense publicar. El 1911 Johannes Haarklou, fou nomenat Cavaller de l'Orde de St. Olav, de 1ª, classe.
Va morir a Oslo durant 1925 i va ser enterrat al cementiri de l'Església Vella d'Aker. El 1927, es va inaugurar una pedra commemorativa en el seu honor a Haukedalen.[5][6]
↑Manuscripts and published scores and parts where available (the violin concerto in ms. score and parts only) of a number of Haarklou works including these concertos are at the Fleischer Collection of the Free Library of Philadelphia, Pennsylvania, USA.
Enllaços externs
[1] a l'International Music Score Library Project (IMSLP)