Edvard Grieg (noruec: Edvard Hagerup Grieg) (Bergen, 15 de juny de 1843 - Bergen, 4 de setembre de 1907) fou un compositor i pianista noruec. És conegut principalment per la composició de la música incidental de l'obra Peer Gynt del dramaturg Henrik Ibsen. Grieg és considerat un compositor nacionalista que s'inspirà en el folklore de la seva terra.[1]
Biografia
Grieg va néixer a Bergen (Noruega) el 15 de juny de 1843. El nom és d'origen escocès i originàriament s'escrivia Greig. El seu besavi, després de la batalla de Culloden (1746), va emigrar i després d'estar en diversos llocs finalment s'instal·là com a comerciant a Bergen cap al 1770.
La seva mare, Gesine, era professora de piano, cosa que va fer que el noi creixés en un ambient molt musical. L'estiu de 1858 Edvard va conèixer el llegendari violinista noruec Ole Bull, que era cunyat de Gesine. Bull va descobrir el talent del noi de 15 anys i va convèncer els seus pares perquè l'enviessin al Conservatori de Leipzig per tal que pogués desenvolupar el seu talent.
El mateix 1858 Grieg va ingressar en el conservatori i destacà especialment en el piano; fruit del seu progrés va realitzar diversos concerts per Leipzig. A la primavera de 1860 va contreure una greu malaltia pulmonar. Un any després (1861) va iniciar el seu debut com a concertista a Karlshamn, Suècia. El 1862 va finalitzar els seus estudis al conservatori, i tot i quedar descontent amb la dura disciplina rebuda en el conservatori, va aconseguir bons resultats en la majoria de les àrees, amb l'excepció de l'orgue, que era obligatori per als alumnes de piano.
El 1862 va realitzar un concert a Bergen en què va executar algunes obres molt tècniques, incloent la sonata Patètica de Beethoven. El 1863 va marxar a Copenhaguen (Dinamarca), on va romandre durant tres anys. Va ser allí on va conèixer alguns compositors danesos com Hartman i Niels Gade. També va conèixer el compositor noruec Rikard Nordraak, autor de l'himne noruec, que se'n va convertir en un gran amic i en una font d'inspiració. Nordraak va morir poc després i Grieg va compondre una marxa fúnebre en el seu honor.
Com que Grieg tenia bones relacions amb l'Orquestra Filharmònica de Bergen (Harmonien) des de 1880 fins a 1882 en va ser el director musical.
A Copenhaguen va coincidir en dues ocasions amb Franz Liszt. En la segona ocasió Grieg va mostrar-li els esborranys del seu Concert per a piano. Va transcriure la partitura orquestral i la part del piano solista, la qual cosa és un veritable desafiament tècnic i musical. Listz, posteriorment, va valorar molt favorablement el seu treball, i va ser un suport molt important en la carrera de Grieg. Listz va escriure una recomanació als directors noruecs, i això va permetre que obtingués una beca.
L'11 de juny de 1867 Grieg es va casar amb la seva cosina germana, Nina Hagerup, a qui havia conegut a Copenhaguen. L'any següent va néixer Alexandra, la seva única filla.
El 1869 Grieg va escriure el seu famós Concert per a piano, mentre estava de vacances a Dinamarca. Edmund Neupert va donar un concert del seu primer treball a Copenhaguen al qual Grieg no va poder assistir a causa dels compromisos de direcció que tenia a Christiania (Oslo).
A l'estiu de 1869 Alexandra va emmalaltir i posteriorment va morir, amb tan sols 13 mesos. Poc després Edvard i Nina van marxar a Roma, on van ser convidats a una reunió amb Franz Liszt, que va expressar la seva admiració pel Concert de piano de Grieg.
A principis del segle xx adquirí una forta amistat amb el pianista i també compositor australià Percy Aldridge Grainger, el qual restà molt influït per Grieg i en els seus concerts interpretava sempre que podia el Concert per a piano del seu amic Grieg.
Edvard va morir la tardor de 1907 amb 64 anys, després d'un llarg període de convalescència. El seu funeral va conduir milers de persones pels carrers de la seva ciutat natal, per tal d'honorar l'artista. Les seves cendres i les de la seva dona van ser sepultades en una tomba d'una muntanya prop de la seva casa de Troldhaugen.
Obra
- Sonata per a piano en mi menor, op. 7
- Simfonia núm. 1 en do menor, 1863-1864
- Simfonia núm. 2 Im Frühjahr (fragments)
- Sonata núm. 1 per a violí i piano en fa major, op. 8 (1865)
- Obertura de concert Im Herbst, op. 11
- Sonata núm. 2 per a violí i piano en sol major, op. 13 (1867)
- Concert per a piano en la menor, op. 16
- Sigurd Jorsalfar (1872), suite orquestral
- Música incidental per a l'obra d'Ibsen, Peer Gynt, op. 22 (1875). Més endavant Grieg va arranjar dues suites, la Suite núm. 1 op. 46 (1888) i la Suite núm. 2 op. 55 (1891), seleccionant els fragments més destacats de l'obra, per ser executats en sales de concert
- Balada per a piano en sol menor, op. 24
- Quartet per a corda en sol menor, op. 27 (1877–1878)
- Trio per a piano en la major (inacabat) (1878)
- Sonata per a violoncel i piano en la menor, op. 36 (1882–1883)
- Suite Holberg (Del temps de Holberg), op. 40, per a piano sol, arranjada posteriorment per a orquestra de corda
- Sonata per a violí i piano op. 45 núm. 3 (1886)
- Olav Trygvason, op. 50 (fragments d'una òpera)
- 66 peces líriques per a piano solo, en 10 volums. En destaquen A la Primavera, Ocellet, Papallona, Notturno ('Nocturn'), Dia de noces a Troldhaugen, Als seus peus, Melodia noruega, Poème erotique ('Poema eròtic'), op. 12, 38, 43, 47, 54, 57, 62, 65, 68 i 71. Grieg va orquestrar quatre de les peces del Llibre V, op. 54, amb el títol de Suite Lírica
- Lieder sobre textos de Heinrich Heine, Goethe, op. 4 i op. 48
- Quartet per a corda en fa major (1891) (inacabat)
- Quintet per a piano en si major (inacabat)
- Diverses peces per a piano, moltes inspirades en danses i cançons populars noruegues. Per això el van anomenar el Chopin del Nord
La música de Grieg en la cultura popular
El matí de Peer Gynt va ser un dels fragments favorits de Carl Stalling que sovint va utilitzar per a alguns curts la Warner Bros. El fragment A la cova del rei de la muntanya, de la mateixa obra, va ser utilitzat el 1931 en la pel·lícula M, un assassí entre nosaltres, en la qual Peter Lorre caracteritzava un assassí en sèrie de nens.
El primer moviment del Concert per a piano de Grieg va ser utilitzat en la pel·lícula Lolita d'Adrian Lyne el 1997.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
