Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueres, 12 de maig de 1920-17 de juliol del 2019) fou un arquitecte i paisatgista català. Fou director de Parcs i jardins de Barcelona entre 1968 i 1986.
Trajectòria
Va estudiar arquitectura a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va llicenciar el 1948. El 1954 va obtenir el diploma de tècnic urbanista i el 1965 es va doctorar. El 1952 va guanyar una plaça per oposició al Servei Municipal d'Edificació Particular de Barcelona, i el 1955 al departament de Parcs i jardins del consistori barceloní, com a adjunt al director Lluís Riudor i Carol, al que va succeir el 1968 com a director tècnic, càrrec que va ostentar fins a la seva jubilació el 1986. Fou el promotor de la mostra de jardineria Jardinova a Montjuïc el 1975 i 1977. També fou el responsable de l'edició de la revista de Parcs i Jardins durant diversos anys. Fou professor de l'Institut d'Educació Secundària Municipal Rubió i Tudurí, i membre de la Junta del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.[1]
