Els Jardins de Moragas estan situats a l'interior d'illa dels carrers de Tavern (davant del de Calaf), Rector Ubach, Aribau i Madrazo, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.[1]
Història
Plànol del 1890
En aquest indret hi havia la finca agrícola de Can Lledó, d'origen medieval, que antigament es deia Can Rifós i, posteriorment, Can Romanyà.[2] El 1652, Francesc Romanyà, ciutadà honrat de Barcelona, vengué la finca a carta de gràcia al mercader Rafael Guinard,[3] que al seu torn la vengué el 1672 al mercader Pau Lledó (o Lladó),[4] que li donà nom.[2]
El 1839, l'extensa finca (dividida en dos arran de la construcció del Ferrocarril de Sarrià a Barcelona el 1863) va ser adquirida per l'advocat Joan de Balle i Ruira, apoderat del duc de Medinaceli, i a la seva mort passà a mans de la seva vídua Nicolaua Tavern i Núñez de Pastor (1800-1876), nascuda a Oviedo.[5][2][6] Aquesta es va posar d'acord amb dos propietaris veïns, Josep Castelló-Galvany i Francesc Vinaròs, per a urbanitzar-la amb l'obertura, entre d'altres, dels carrers de Tavern, Muntaner i Santaló i de la plaça d'Adrià, la qual fou aprovada el 1876.[7][2]
La propietat fou heretada per la seva filla Carme de Balle i Tavern (1842-1896),[8] casada amb el seu cosí Fidel Moragas i Tavern (1875-1879),[9][6] un dels vuit fills del matrimoni entre Teresa Tavern i Núñez-Pastor (1798-1881)[10] i Fidel Moragas i Dot (1795-1856),[11] entre la descendència dels quals hi hagueren Narcís Oller i Moragas (1846-1930) i Josep Yxart i Moragas (1852-1895).[12] Carme de Balle morí sense fills, i en el seu testament llegà la finca a la seva neboda Joaquima Yxart i Moragas (1856-1928).[13][6] Casada amb el seu cosí Vicenç Moragas i Rodés (1861-1937),[14] que n'obtingué l'usdefruit, en foren hereus els seus fills Concepció (1888-1970)[15] Joana (1889-1943),[16] i Joaquim Moragas i Yxart (1897-1970),[17]arquitecte municipal del Prat de Llobregat entre 1933 i 1962.[18][6]
El 1953 es va aprovar l'ordenació de l'illa dels carrers dels Madrazo, Tavern, Rector Ubach i Lanuza (actualment Aribau), que hi preveia la creació d'un jardí públic, així com una església a la cantonada dels dos primers carrers.[19][20] El 1957, els germans Moragas van cedir els terrenys a l'Ajuntament de Barcelona,[20][21][22] i després de l'enderrocament de la torre i una remodelació a càrrec de Lluís Riudor i Joaquim Maria Casamor,[23] es van obrir al públic el 26 gener del 1959, coincidint amb el 20è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona.[24][20][22]
