Joaquim Figuerola i Fernández (Barcelona, 1878 — 1946) fou un gravador i exlibrista català.[1]
Va estudiar a l'Escola de la Llotja. El 1905 va obtenir una beca per viatjar per tot el país i aprendre les tècniques d'enquadernació d'arreu. Va visitar llocs com l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la Biblioteca Central de Barcelona o la Biblioteca Nacional de Madrid, entre d'altres.[2]
Posteriorment col·laborà amb l'Institut Català de les Arts del Llibre,[3] des d'on publicaria un tractat sobre xilografia.[4] També va ser degà de l'Escola Elemental del Treball a Barcelona. Va treballar amb Ramon Miquel i Planas.[5]
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva obra seva, més concretament un exlibris.[6]