Joaquín María Belda Ibáñez (València, 19 d'abril de 1839 - 21 de febrer de 1912) va ser un arquitecte valencià.[1] Influenciat pel corrent historicista i romàntic propi de finals del segle xix, va desenvolupar gran part de la seua vida professional a València. Va ser format en les Acadèmies de Sant Carles (1856) i Sant Ferran va obtenir el títol en la de Madrid l'any 1869. Va exercir com a catedràtic a l'Escola d'Enginyers Agrònoms de València, sent en 1872 nomenat Arquitecte Provincial de la ciutat. Al final dels seus dies va exercir com a president de Reial Acadèmia de Sant Carles.