Jerzy Radziwiłł, (en belarús: Юры Радзівіл, en lituà Jurgis Radvila; Lukiszki, 31 de maig de 1556 – Roma, 21 de gener de 1600), va ser un cardenal polonès-lituà, príncep del Sacre Imperi Romà, duc de Siewierz, polític i un gran autor de la Contrareforma Catòlica .
Biografia
Membre de la família Radziwiłł, pertanyent a la szlachta polonesa, era el fill de Mikołaj Czarny Radziwiłł i Elżbieta Szydłowiecka.
Educat en la fe calvinista, Radziwiłł va estudiar a la Universitat de Leipzig. El 1572 es va convertir al catolicisme i va començar a forjar relacions amb la Companyia de Jesús.[1] Va estudiar a les escoles de jesuïtes de Poznań, Vílnius i Roma. Tot i que va ser ordenat i elevat al cardenalat en 1583, Radziwill va començar el seu mandat com a bisbe de Vílnius ja en 1579.[1] Va fundar el seminari a Vílnius i va treballar per aconseguir l'estatut d'universitat al Col·legi jesuïta de la ciutat. El 1591 es va convertir en bisbe de Cracòvia.
Radziwill també va participar en la vida política: administrà el Ducat de Livònia a partir 1582 a 1585, va participar en l'elecció del rei Segimon III Vasa i es va convertir en un assessor de confiança, posar el tercer Estatut de Lituània (1588) i la Unió de Brest (1596).[1]
En arribar a Roma amb motiu del Jubileu de 1600, inesperadament va caure malalt i va morir el 21 de gener a l'edat de 43 anys: el dia abans de la mort havia estat visitat pel papa Climent VIII. Va ser enterrat a l'Església del Gesù.[1]
Conclaves
Durant el seu temps com a cardenal, Jerzy Radziwiłł va participar en els següents conclaves:[2]
No va participar en canvi, als conclaves de 1585, que va triar el Papa Sixt V, del de setembre de 1590, que va triar Papa Urbà VII i el d'octubre a desembre de 1590, que va triar papa Gregori XIV.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Simas Sužiedėlis (a cura di), "Radvilas, Georg", in: Encyclopedia Lituanica, IV, Boston, Juozas Kapočius, pp. 414-415. LCC 74-114275.
- ↑ Plantilla:Miranda
.jpg)
