PROFILBARU.COM

Infotaula edificiJardins de George Orwell
Dades
Tipus	Jardí públic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lleida (Segrià)

Els jardins de George Orwell són uns jardins públics que es troben a l'espai interior de l'Hospital Universitari de Santa Maria a la ciutat de Lleida.^[1]

Història

L'escriptor anglès George Orwell, que com membre del Partit Laborista Independent es va mobilitzar, igual que milers d'internacionals, per a lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil espanyola, va arribar a Barcelona el dia de Sant Esteve del 1936 i el mateix dia es va allistar com a milicià al POUM.^[2] Més endavant, va fer cap a Lleida en dues ocasions. La primera, l'abril de 1937, només va estar de pas a l'estació de trens, en un transbordament. Venia del Front d'Aragó i anava cap a Barcelona. Després de viure els Fets de Maig a la capital, va tornar cap al front, a la serra d'Alcubierre, però al cap deu dies va ser ferit d'un tret al coll.^[3]

Com que a Barbastre l'hospital era ple, el van traslladar a Lleida. Va estar una setmana ingressat a l'Hospital de Santa Maria, per a restablir-se, i va ser testimoni de la generositat de la gent quan un milicià li va regalar tot el tabac que portava, i no era fàcil de trobar-ne. Quan Orwell es va refer li agradava sortir a estirar les cames als jardins de l'hospital, què finalment, 80 anys després, es van rebatejar com a jardins de George Orwell.^[4] Allí es passava hores senceres, embadalit mirant els peixos vermells de la font. D'ençà del 2017, una placa commemorativa recorda el lloc on passejava durant la seva convalescència mercès a la iniciativa del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida.^[5]

Fruit del seu pas pel país, va escriure Homenatge a Catalunya (1938). Entre altres coses, li va cridar l'atenció l'abundància de menjar que donaven als malalts en contrast amb l'escassa dieta al front de guerra:^[3]

«	L'esmorzar, cap a les sis del matí, consistia en una sopa, una truita, estofat, pa, vi blanc i cafè, i el dinar encara era més abundós; i això en època en què la major part de la població civil passava molta gana.	»
— Homenatge a Catalunya