Jacques Ernest Forestier (Èx-los-Bens, Savoia, 27 de juliol de 1890 - París, 17 de març de 1978) va ser un destacat metge francès, especialista en medicina interna.
De jove fou jugador de rugbi a 15, i el 1920 va ser seleccionat per jugar amb la selecció francesa de rugbi a 15 que va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on guanyà la medalla de plata.[1]
Forestier va estudiar medicina a París. Durant la Primera Guerra Mundial va destacar com a metge al front, per la qual cosa va rebre la Creu de Guerra 1914-1918. Posteriorment va treballar a l'Hospital Cochin, on es va interessar per les malalties reumàtiques i llur tractament. El 1928 va participar en la fundació de la societat francesa de reumatologia.[1]
Forestier és recordat per incorporar les sals d'or com a remei per a l'artritis reumatoide i pels seus estudis sobre la polimialgia reumàtica i la hiperostosi vertebral anquilosant.[1]
Bibliografia
- J.Forestier, Ja. Sicard, Méthode générale d'exploration radiologique par l'huile iodée (Lipiodol), Bull Mém Soc Méd Hop Paris, Séance de 17 març 1922.
- J.Forestier, Ja.Sicard, Laplane, Méthode générale d'exploration radiologique par l'huile lipiodolée (Lipiodol), 4a neurologique internationale, 8-9 juny 1923 a Revue Neurologique, juny 1923.
- J.Forestier, Etude expérimentale radiologique des cavités broncho-pulmonaires par les injections intra-trachéales d'huile iodée, Journal médical français, gener 1924.
- J.Forestier, L'aurothérapie dans les rhumatismes chroniques, Bull Mém Soc Méd Hop Paris, Séance du 1 març 1929.
- (anglès) J.Forestier, The treatment of rheumatoïd arthritis with gold salt injection, The Lancet, 27 febrer 1932.
Referències
Enllaços externs